L’any passat, després de viure un any rècord –el 2019– en el preu del porc, les organitzacions agràries i ramaderes van reclamar que s’actualitzés el preu que els integradors paguen al pagès que tenen integrat. Ara es continua demanant perquè “seria el més just”, segons explica Bernis.
A Catalunya, prop del 75% dels productors són integrats, o sigui, són ramaders que crien i engreixen els animals per a una integradora amb la qual pacten un preu per cap. La integradora, que és qui aporta els animals i els aliments, és la que obté aquest benefici que ronda els 23,26 euros per porc mentre que l’integrat cobra entre 12 i 14 euros per porc. “D’aquest preu s’han de descomptar els costos de producció, que van a càrrec del pagès, i que l’any passat van créixer un 2%”, diu Bernis, que afegeix que quan es fa la taula de costos no s’hi incorporen per exemple el de “recollida de cadàvers o, precisament, més recentment, tot el que ha suposat gastar per complir amb el decret de dejeccions ramaderes”. En aquest sentit s’haurien de comptabilitzar el canvi de mànegues a la maquinària per abocar purins al camp o la compra del conductímetre… tot i que des del DARP hi ha hagut ajudes en aquest sentit.
Els contractes d’integració es van regular l’any 2006 amb una nova llei que marca les obligacions de cada part i es van formalitzar a través d’una Junta Arbitral de Contractació on hi ha representades totes les parts. El darrer contracte d’integració homologat es va publicar el passat mes de desembre, sense que “JARC hagués tingut constància que es treballava en la seva imminent publicació”, i ara demana al DARP que sigui l’integrador qui es faci càrrec del cost de les dejeccions ramaderes “perquè és el responsable de les dietes i per tant del nitrogen que produeixen”, així com del servei de retirada de cadàvers en cas de negligència.
{{ comment.text }}