Les seves investigacions per desentrellar el mecanisme de la metàstasi l’han convertit en un dels científics catalans més universals, però això no està renyit amb continuar fent col·lecció de minerals o preservar les estones en família. El caràcter humanista, i humà, és un dels emblemes de Joan Massagué i així ho va demostrar dilluns a L’Atlàntida, després de rebre el primer Premi Ciutat de Vic. Tractant-se d’un home que treballa cada dia amb un problema tan gruixut com el càncer, van sonar diverses vegades paraules com mort o malaltia, però l’acte va ser sobretot una injecció d’esperança per la certesa que la recerca avança cada dia a passos de gegant: “En el transcurs d’unes dècades, que mai són prou ràpides, estem accelerant i fent molta pressió al que abans era impenetrable.” Massagué va parlar, de fet, d’un canvi tremendo en les 400 malalties que genèricament agrupem sota el nom de càncer, amb avenços tan espectaculars com la immunoteràpia i el que significa que a l’hora de millorar els tractaments del de mama, per exemple, cada vegada es curin més pacients i costi trobar-ne per a assajos clínics.
Haver convertit en possible el que dècades enrere semblava una quimera és justament una proesa mèrit en part d’ell i de l’equip que lidera des dels Estats Units, el que ha identificat la molècula que fan servir les cèl·lules per escapar-se d’un tumor primari, viatjar a través del torrent sanguini i acabar adherint-se amb èxit a altres òrgans i teixits: “Això no vol dir que la tinguem dominada, però hem reduït la metàstasi a un problema explicat. Entendre-la és el primer pas per avançar.” L’objectiu, a més a més, no és tan sols curar-la, sinó sobretot prevenir-la i no deixar en l’aire cap dels determinants que poden alimentar el càncer. Per assolir aquesta meta cal investigar. I investigació vol dir recerca, una recerca que Massagué entén com infinitat de disciplines treballant de bracet al servei d’una mateixa causa: “Genètica, immunologia, física, química, matemàtica, computació, intel·ligència artificial… No hi ha cap branca científica que avui sigui irrellevant al càncer, i això mateix val per a tots els grans reptes de salut dels nostres temps.”
Totes aquestes reflexions les va fer en una entrevista que havia anat precedida d’una glossa de la seva figura per part del doctor Josep Maria Arimany i la benvinguda de Joan López, el president d’Amics de la Ciutat, l’entitat que impulsa el Premi Ciutat de Vic i, en el cas d’aquest 2022, el reconeixement a Joan Massagué. Al tram final de la gala van prendre la paraula els consellers Josep Maria Argimon i Gemma Geis, l’alcaldessa Anna Erra i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que es va descriure com a “filla de metge, neta de metge, dona de metge i jove de metge” i va sorprendre amb una descripció també molt plàstica del que és la metàstasi.
Vídeos, parlaments, fotografies en família, sentir en directe la música que li agrada… Va servir per constatar que de Massagué se’n podria destacar el coneixement i la intuïció, o el lideratge d’equip, però sobretot un esperit molt humanista que l’ha portat a no oblidar que a darrere de cada malaltia hi ha una persona. Malgrat viure entre Catalunya i els Estats Units des de fa més de 30 anys, en el transcurs d’aquestes dècades tampoc s’ha desvinculat mai de la comunitat científica catalana. Ara, com li van fer notar l’alcaldessa Anna Erra o Joan López, també sap que a Vic hi tindrà per sempre una colla d’amics i admiradors.
{{ comment.text }}