Un ‘clúster’ espectacular

Josep Codina tenia un taller on fabricaven somiers. Els anys 70 i 80 del segle passat eren temps d’efervescència cultural i començaven a sorgir companyies com Els Joglars, La Fura dels Baus o els Comediants que li demanaven un cop de mà per fabricar elements escenogràfics amb ferro i fusta. Va ser l’embrió de l’actual Pascualín Estructures i dirigida ara pel seu fill Bartomeu Codina. Des de Gurb, han construït escenografies per a les grans companyies i teatres catalans, com el TNC, i per a la televisió. També han pres una derivada cap a la música i només observant el seu perfil d’Instagram es poden veure les construccions que han fet més recentment per a Morat, el Row, Guillem Gisbert o The Producers.Amb una quinzena de treballadors i una facturació propera als dos milions d’euros, Pascualín fabrica estructures per a escenaris d’arreu del món, principalment amb ferro, fusta i alumini. Han de lluir, però també han de satisfer les necessitats tècniques perquè siguin pràctiques i no falli res durant l’espectacle. Recentment també han creat una nova societat, PS-Stage, a través de la qual venen elements de ferreteria pensats per a la indústria escènica. Pascualín pot semblar un cas singular dins el teixit econòmic osonenc, però rere l’estela d’altres companyies de teatre com Sèmola, però també de propostes musicals com El Último de la Fila, Trogloditas, Sau, Pep Poblet, la Iaia, Txarango, Obeses o Oques Grasses, s’hi ha establert al llarg de quatre dècades tot un ecosistema al servei de la cultura. “Els grups d’Osona lògicament arrosseguen gent d’aquí”, diu el manlleuenc Guillem Costa, que, entre d’altres, és l’il·luminador de grups com Els Pets o Antònia Font. Guillem Costa també és músic. Toca el baix i va fer classes d’aquest instrument al voltreganès Guillem Bover, que, fent substitucions amb Funkystep & The Sey Sisters, “un dia de baixista i un altre de tècnic”, va ser quan es va decidir per deixar “la zona blanca” per a altres músics i continuar la seva carrera “a la zona negra”, sonoritzant concerts. “Patia menys fent de tècnic. Tocant el baix, cada dia em canviaven el repertori i ho passava més malament.” Patir menys no vol dir que tot sigui un camí de roses. “Si estem aquí és perquè som uns motivats”, diu Bover. Avui Bover és el responsable de la complexa sonorització d’Oques Grasses, però també d’Ernest Crusats, Ana Tijoux, Ramon Mirabet o el cantant de trap RVFV. En alguns d’aquests projectes Bover comparteix espai amb Pau Vila, un jove il·luminador torellonenc que s’està fent un nom en el sector. Té només 25 anys i junt amb un altre soci, Isidro Ortiz, van crear Noxfera Studio, a Vic, on dissenyen i programen il·luminacions i posades a escena per a espectacles. Sense anar més lluny, una de les últimes gires que han dissenyat és la d’Oques Grasses i van dissenyar l’escenografia que van acabar fabricant a Pascualín. “En aquesta comarca som pocs però tenim una xarxa molt gran”, reflexiona Vila. I per exemplificar-ho pensa en aquest cap de setmana que ha treballat en l’espectacle d’obertura del festival Klangwolke de Linz (Àustria) amb La Fura dels Baus. “El 80% de l’equip tècnic era d’aquí: Anigami, que fa anys que treballa amb La Fura, nosaltres i la producció anava a càrrec de Bonvehí Arts & Events”, la productora del baixista de Nyandú Rubèn Pujol. Costa, Bover i Vila segueixen l’estela de molts altres tècnics de la comarca. Entre els que van obrir camí hi il·luminadors com Ignasi Camprodon, de Torelló, que ha fet carrera dissenyant il·luminacions als teatres de Barcelona; Pep Barcons, actualment responsable tècnic de L’Atlàntida, o Lluís Martí, de Roda, a qui avui és habitual veure treballar a l’Auditori de Barcelona, el Teatre Eliseu de Roda o en els concerts del músic malagueny Pablo López, amb qui en els propers mesos farà una gira per Mèxic i altres països americans i una altra per petites sales europees. Martí recorda com es va introduir al món dels espectacles, seguint l’afició pel teatre del seu pare, fent cercaviles amb La Simforosa i posteriorment com a tècnic a la ja desapareguda empresa Novomúsica, de Vic. Eren els inicis de Sau, grup al qual Martí va il·luminar gairebé durant tota la trajectòria. Després van venir Gossos i en paral·lel moltes altres propostes en diferents àmbits. “La meva base surt de la música, però he fet de tot: teatre, musicals, televisió, espectacles de carrer o actes institucionals.” Durant més de tres dècades el seu nom ha sortit als crèdits de programes de televisió com Crónicas marcianas, OT o més recentment Eufòria, però també al musical Malinche de Nacho Cano, espectacles de La Fura dels Baus o cerimònies d’esdeveniments esportius com els mundials de natació de Barcelona o els Jocs del Mediterrani de Tarragona. De ple en l’era dels impactes visuals, la il·luminació s’ha convertit en un element fonamental en espectacles i concerts. “L’estil americà s’ha imposat a l’anglès. Es busca més l’espectacularitat”, reflexiona Guillem Costa, i sovint l’il·luminador s’ha de coordinar amb el responsable de les projeccions de vídeo. “Abans els llums gairebé no existien, es valorava més el tècnic de so, però amb l’evolució tecnològica la percepció ha canviat i quan es crea un grup ja volen tenir tècnic de so i de llums.” “Fins fa 15 anys els discos era la manera que tenien els grups d’arribar al públic. Ara la imatge que generes és potentíssima. D’una cerca a internet pot dependre que algú compri una entrada o no per a un espectacle”, reflexiona Pau Vila, que afegeix que “tecnològicament tot avança i segurament ara és més fàcil fer coses espectaculars”. Per Lluís Martí, ha arribat a un punt que “ens hem passat de frenada. De vegades l’actuació va per una banda i les llums per una altra. La meva opinió és que l’artista és el de l’escenari, les llums han d’acompanyar l’espectacle”. I parlant d’evolució tecnològica, els drons també han entrat a escena i a Sant Pere hi ha la seu de Flock Drone Art, creadors d’espectacles amb drons. Al mateix temps que ha evolucionat el sector s’ha forjat l’ofici, diu Martí, que explica que “la nostra serà la primera generació de professionals que arribarem a la jubilació. Aquest ofici abans no existia”. El que també ha millorat són les condicions laborals. Guillem Bover, que junt amb tres companys més va fundar la cooperativa de so i llum Punch, explica que un dels trets diferencials d’aquest projecte és que “cuidem molt el factor humà. Abans podies fer jornades de 20 hores sense que l’empresari gairebé s’immutés”, diu. En el seu cas, “intentem acotar molt bé les hores i tenim molts equips per alliberar càrregues d’hores”. Tot i que la vinculació amb l’espectacle a Pau Vila també li ve del teatre amateur, a diferència de les generacions anteriors ell ja es va poder formar amb un grau superior en luminotècnica a l’escola de tècnics de l’Institut del Teatre, a Terrassa. Sí que les diferents veus coincideixen en la falta d’oferta formativa a la comarca per acabar de reforçar aquest clúster forjat al llarg de tants anys.

Un ‘clúster’ espectacular

Sant Tomàs i el CEDO impulsen la inclusió laboral amb la jornada “Diversitat amb valor”

Subhasten una antiga fàbrica de Fagor que havia de reflotar Cata

Al club dels 1.000 milions

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

Mor un home mentre pujava el Taga

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons