Un cop de còdol al mig de l’estany

“La irrupció d’EL 9 NOU, el 1978, va significar un contundent i agosarat cop de còdol enmig de l’estany, l’ona expansiva del qual va estremir més d’una sotana, i també les encarcarades togues judicials, que guardaven en usdefruit la Ciutat dels Sants com si fos una cleda de bestiar domesticat.” És el relat que fa el periodista Jaume Collell, director d’EL 9 NOU entre 1981 i 1983, en el llibre Joc d’oficis (Cossetània Edicions, 2019). Amb motiu de la presentació del llibre, Collell va compartir dilluns una taula rodona amb tres periodistes més –Ferran Font, Cristina Gallach i Jordi Molet– que han exercit les funcions directives durant els més de quaranta anys de vida d’EL 9 NOU. Tots ells van fer un exercici de memòria dels orígens del periòdic i de l’ofici de periodista en una nova edició del Club de Premsa d’EL 9 NOU.
L’advocat i periodista Ferran Font (director entre 1979 i 1981) recorda els atacs i fins i tot amenaces de mort que van patir els membres de la redacció quan van decidir publicar a primera pàgina el rànquing de persones més riques de la comarca d’Osona, partint de les dades recollides pel Ministeri d’Hisenda, en la primera declaració de renda oficial que es va fer a l’Estat des de la mort del dictador. Font, que tenia la carrera de Dret, va anticipar-se a les possibles conseqüències legals que podria comportar i va enviar a Madrid una persona aliena a la redacció per copiar les dades penjades en una pissarra del Ministeri per fer veure després que les havien fet arribar a la redacció. Amb la perspectiva del temps, Font no es penedeix del que van fer malgrat les conseqüències; en tot cas, diu, “l’únic error va ser no haver-nos posat també la nostra declaració de la renda a la llista”.
Amb una democràcia acabada d’estrenar el periodisme d’EL 9 NOU va posar al límit les costures del sistema. Un jutge de Vic “pressionat” pels poders fàctics, on hi hauria des de l’Església fins a interessos econòmics, va ordenar a la Guàrdia Civil que anés a tots els punts de venda a retirar els exemplars d’EL 9 NOU per haver publicat un reportatge de denúncia social respecte a un centre de persones amb malalties mentals a Taradell que estava en males condicions. Cristina Gallach, que ha tingut càrrecs a organismes internacionals com l’OTAN, la Unió Europea o les Nacions Unides, assegurava que EL 9 NOU va ser una escola per a ella, que creia que el periodisme era “una eina de transformació social” després de la llarga ombra del franquisme. La seva mare, que tenia una merceria a Sant Quirze de Besora, també va patir les conseqüències d’aquell periodisme lliure i disruptiu que trencava amb el que hi havia. Des de les queixes dels veïns pels escrits de la seva filla fins a la visita de la Guàrdia Civil el dia del segrest judicial del diari.
El de periodista és, per Jordi Molet, un dels oficis “més interessants” que hi ha. Això sí, pel que ha estat director i director general d’EL 9 NOU des de 1983 fins al 2019 cal una vocació “gairebé sacerdotal” pels sacrificis que comporta. I fer periodisme de proximitat, amb un contacte permanent amb els protagonistes de les notícies i les fonts, requereix un plus d’exigència i rigor. Ara bé, a diferència del dels inicis d’EL 9 NOU, el periodisme actual conviu en una societat sobreinformada amb notícies que corren per les xarxes amb poc rigor o directament fake news. Per això, cada cop és més important que hi hagi periodistes i mitjans de comunicació amb prestigi per fer bon periodisme, segons Molet. Gallach, actual Alta Comissionada del govern espanyol per a l’Agenda 2030, contraposa el periodisme pausat d’abans amb l’actual: la immediatesa obliga a sacrificar a vegades el rigor. Gallach assegura que es confon massa sovint els periodistes amb els opinadors i que hi ha una manca d’especialització. Amb tanta informació que arriba a través d’internet i les xarxes socials, i també dels gabinets de comunicació, fa que “els periodistes es distreguin i no investiguin i vagin a buscar, com abans, la informació de primera mà”, segons Gallach.
Els primers directors d’EL 9 NOU, que dilluns van estar acompanyats d’alguns dels redactors i col·laboradors que van treballar en els inicis del mitjà o altres que es van incorporar poc després, van emprendre camins diversos, alguns lluny del periodisme. Jaume Collell, que a més de periodista és músic i actor, va enrolar-se amb la companyia de teatre d’Els Joglars. Posteriorment va entrar a treballar a La Vanguardia, on durant anys va dirigir la secció d’humor El Burladero, una de les moltes facetes de Collell. Cristina Gallach, abans de treballar en institucions europees va ser, entre d’altres, corresponsal de l’agència Efe a Moscou i Brussel·les, i Ferran Font va optar per desenvolupar la seva carrera professional com a advocat. Tot i la més o menys distància física, continuen connectats, almenys emocionalment, amb EL 9 NOU. “Avui és una publicació d’un nivell de qualitat important, que connecta amb el lector. Ha sabut trobar el seu lloc també ara en el món digital”, segons Collell. Per Gallach, el mitjà que va veure néixer, convertit ara en un grup de comunicació, continua sent un element cohesionador del territori i de la gent, mentre que Font creu que la imbricació amb la societat que va aconseguir EL 9 NOU en la seva arrencada l’any 1978 “es manté i es mantindrà”.