Un de cada quatre alumnes s’ha de desplaçar del seu poble per fer l’ESO

Canviar de municipi per fer els estudis de Secundària obligatòria és un fet habitual per al 26,4% dels alumnes d’Osona i el Ripollès, i per a la majoria d’aquests és obligatori perquè no disposen d’oferta al seu poble. Segons les dades de mobilitat obligada per raó d’estudis no universitaris que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del curs passat, el 2018-19 hi va haver 2.125 alumnes de les dues comarques que s’havien de desplaçar. Aquesta xifra inclou els alumnes que no tenen instituts als seus municipis, ja que aquests centres es concentren a les poblacions més grans de les dues comarques, i també els qui per voluntat pròpia decideixen anar a un altre lloc. En total són 1.870 joves osonencs, un 26,2%, i 255 de ripollesos, un 28% dels que cursen ESO. La dada, però, es començarà a reduir a partir del curs vinent amb l’obertura de dos nous instituts escola, a la Joan XXIII de Balenyà i a la Josep M. Xandri de Sant Pere de Torelló, que començaran a impartir 1r d’ESO. A Balenyà (vegeu pàgina 61) el curs 2018-19 tenien 200 alumnes en edat de Secundària, que tenen assignat l’institut de Centelles com a centre referent –encara que no tots hi van–. De fet, Centelles, que també té centres concertats, rep un 50,3% d’alumnes que són d’altres municipis, 320 dels 635 que hi fan l’ESO. L’obertura del nou institut escola permetrà reduir el nombre d’alumnes a l’institut de Centelles, que ja va haver d’instal·lar un mòdul prefabricat. A Sant Pere el 2018-19 hi havia 85 alumnes amb edat de cursar ESO que han d’anar a Torelló. La directora dels Serveis Territorials d’Educació de la Catalunya Central, Dolors Collell, explica que hi ha una altra petició formal per crear un centre d’aquest tipus a Folgueroles, un municipi que el curs passat tenia 155 joves en edat d’estudiar ESO. A la població més gran, Vic, que té varietat d’oferta pública i concertada, es dona el cas que un 6,8% dels alumnes, 140 de 2.050 residents, han optat per anar a altres municipis. Pel que fa a l’Educació Primària, el percentatge d’alumnes que no la cursen al seu poble es redueix fins al 10,6%. Segons l’Idescat es tracta de 1.340 alumnes, majoritàriament dels 21 municipis d’Osona i el Ripollès que no tenen escola. A Osona són un 10,6%, en total 1.200 alumnes, i al Ripollès, 140, un 10,1%. A la capital d’Osona, en la Primària es dona un cas similar que a l’ESO amb un 6,1% d’infants que estudien fora, 205 dels 3.355 que resideixen a Vic. Al segon cicle d’Educació Infantil –de P3 fins a P5– les dades són similars, amb un 11,4% a Osona que es desplacen –les dades no inclouen les dues noves escoles lliures de Sora i Espinelves–, i un 8,7 al Ripollès. Laura Domingo, professora i investigadora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC, explica que en la mobilitat per raó educativa “el greuge comparatiu més gran són els extraescolars”, ja que “els que viuen en un municipi sense oferta i no tenen recursos econòmics queden desafavorits”. En els casos de mobilitat obligada, recorden Collell i Domingo, els nens i joves que no disposen d’un centre d’Educació Infantil, Primària o Secundària al poble tenen el transport escolar gratuït i també el menjador en cas que tinguin classe a les tardes. Segons la investigadora de la UVic-UCC, perquè una escola rural no s’hagi de tancar hi ha d’haver un mínim de cinc alumnes, i afegeix que “hi ha estudis que demostren que econòmicament surt més o menys igual un sistema d’autobusos o mantenir una escola oberta”. Poder mantenir una escola al municipi, comenta, “va més enllà” del fet d’estudiar sinó que també és “un punt de trobada, cultural, de fer poble”, motiu pel qual molts ajuntaments “lluiten per mantenir-les” fent accions per atreure població. L’últim municipi que va tancar l’única escola que tenia a Osona i el Ripollès va ser Molló el 2003. A Queralbs va ser fa poc més de 40 anys, recorda l’actual alcaldessa, Imma Constans, que apunta que tenir l’escola al mateix poble per a les famílies “és més fàcil conciliar horaris”. També implica que els alumnes més allunyats del seu centre de referència hagin de destinar un temps pel desplaçament que “es treu de dormir, estudiar o fer extraescolars”. Tots aquests desplaçaments són els que coordinen des dels consells comarcals d’Osona i el Ripollès. A Osona hi ha 42 rutes que utilitzen 1.495 alumnes cada dia, dels quals 1.335 ho fan perquè no disposen d’oferta al seu poble, majoritàriament d’ESO, i 160 paguen una taxa perquè l’utilitzen per estudis postobligatoris. Al Ripollès, el total d’usuaris és de 433, també majoritàriament de Secundària, dels quals 95 el fan servir de manera optativa. La dada inclou els que tenen la parada massa lluny de casa o no hi ha prou usuaris per activar la ruta a qui se’ls subvenciona. Els percentatges d’alumnes que estudien fora del seu municipi augmenten en els estudis postobligatoris –Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior–, ja que hi ha una certa especialització a cada centre. A Osona la mobilitat és del 41,3% al Batxillerat, dels 53,9% pels cicles de grau mitjà i del 49,7% als superiors. Al Ripollès, la mobilitat és inferior amb un 38,8% en el Batxillerat –a la comarca només s’imparteix a l’institut Abat Oliba de Ripoll–, un 25,6% als cicles de grau mitjà i un 12,5% en els de grau superior. El bus de 2/4 i 5 cap a l’escola Ells no ho conceben de cap altra manera perquè sempre ho han vist així. Cada dia a 2/4 i 5 minuts de 9 més d’una desena de nens i nenes de Molló s’esperen davant de l’Hotel Calitxó, on agafen el bus que els porta al seu centre escolar de referència, l’escola Doctor Robert de Camprodon, ja que al poble des de l’any 2003 no hi ha escola. La monitora que els acompanya al bus demana als familiars quins tornen a la tarda –es queden a dinar– i quins tenen activitats extraescolars, la qual cosa vol dir que els hauran d’anar a buscar. Mina Mota hi acompanyava el seu fill petit, en Gerard, que fa Primària, ja que els que van a l’institut marxen més aviat. Núria Coma també hi deixava el petit. Mota comentava que en el cas de Molló “tampoc ens agafa gaire lluny” i poden sortir de casa més o menys a la mateixa hora que els alumnes de Camprodon. Deia que en ser un centre més gran “es relacionen” amb més companys. Coma afegia que haver de canviar de municipi per anar a l’escola, a diferència d’ella quan era petita, fa que “trobem a faltar ambient de poble” a les hores d’entrada i sortida d’escola. El transport escolar, apuntava, els permet certa comoditat ja que “surten a les 5 i a i 20 arriben”, si no és que tinguin activitats a Camprodon. L’alcalde, Pep Coma, veu difícil poder reobrir l’escola, tot i que tenen més d’una trentena d’infants i joves. No tenir-ne “ho notem en temes d’arrelament” al poble, a banda que “no hi ha caliu entre setmana”.

Un de cada quatre alumnes s’ha de desplaçar del seu poble per fer l’ESO

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

Arriben els Tres Dies de Santigosa, la gran festa del trial mundial a Sant Joan

Judit Serra serà la nova directora de Creacció

Deu anys dels ous i la truita

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

David Ávila i Salvador Barcons, els millors toreros del Mercat del Ram

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona