En un debat a cinc bandes, el de les cinc formacions amb representació a l’Ajuntament de Vic que es tornen a presentar, segons el criteri de la Junta Electoral, hi havia almenys cinc coses en joc. Davant d’un escenari electoral en què costa veure possible una majoria absoluta i que possiblement caldrà teixir consensos, queda per aclarir qui serà l’alcaldessa –o alcalde– de la ciutat i qui liderarà l’oposició entre els més votats, qui es mantindrà al consistori dels que estan en el llindar, qui pot ser decisiu per formar majories i qui es pot quedar sense ser-ho.
Que Maria Balasch i Joan Coma fossin els primers a arribar a L’Atlàntida no és indicatiu de res. Cadascú anava a la seva i confiava en l’assessorament de la seva cort. La debutant Carme Tena venia amb la lliçó preparada; Arnau Martí, amb l’experiència adquirida de qui està sol al seu grup, aparentava tranquil·litat, i Anna Erra es va presentar més tard amb jaqueta clara per convertir-se en el blanc de l’oposició. Va intentar sortir-ne sense màcula i tornar totes les pilotes que va poder.
L’alcaldessa va exhibir obra de govern i suport electoral per mantenir la confiança de la ciutadania. Es va mostrar satisfeta de l’aprovació del POUM i va prometre un centre de tecnificació esportiva de la Catalunya Central. ERC i PSC van coincidir a pressionar-la pel conflicte amb els paradistes del Mercat Municipal i la seva voluntat de reformar-lo, però els va respondre que ja se’ls està ajudant.
Amb al·lusions per totes bandes als més desafavorits, als aturats, als que tenen problemes per trobar habitatge, tothom va acaba parlant de canvi menys Erra, naturalment, que demanava quatre anys més per completar l’obra de govern. I sorprenia que fossin els homes els més preocupats per les qüestions de gènere. Martí va al·ludir a una ciutat “sostenible, ecologista i feminista” i Coma va fer ús del femení com és propi del llenguatge discursiu de la seva formació. El candidat de Capgirem, que va capitalitzar el debat, va trencar amb el discurs més propositiu de la resta i sabia els caladors als que havia d’anar: va repartir contra Erra i contra Martí, amb el qual va mantenir un pols per veure qui és més d’esquerres. En tot cas, un és esquerrà i l’altre no.
Hi va haver un record per als presos polítics. Primer en boca de Balasch, que, vestida de groc, va recordar que “Marta Rovira diumenge no podrà votar la seva pròpia llista”. Erra portava una rosa groga a la solapa i Martí va voler “denunciar l’arbitrarietat de la justícia espanyola”. Coma va preferir parlar de Josep Anglada i de la seva prohibició a presentar-se a les eleccions. “Es comprometen a no convidar el feixisme a cap reunió on legalment no hi hagin de ser convocats?”, va insistir a demanar davant dels recels a respondre de la resta. “Porta el debat ell?”, li va etzibar Erra, que va recordar a Capgirem haver validat el seu vot quan els ha convingut. Abans ja havia demanat a Coma “una mica d’humilitat política” i li havia insistit que era qui tenia més vots. “Ens equivocarem molt quan governem”, va respondre el cupaire, que va considerar un encert no haver donat suport a un pacte d’esquerres fa quatre anys.
Anna Erra
JxCat. Va exhibir obra de govern, confiança de l’electorat, renovació i propostes de futur per complir el proper mandat. Objecte de les crítiques de la resta de grups, es va mostrar prudent i va preferir buscar punts en comú. Només va entrar en el combat directe amb Coma.
Maria Balasch
ERC-AM. Es va presentar com a alternativa, amb voluntat d’arribar a grans consensos i oferint projecte de ciutat i de comarca a mig termini. Les seves aportacions més genèriques van permetre a la resta capitalitzar el discurs d’esquerres. Va vestir amb una jaqueta groga.
Joan Coma
Capgirem Vic. Vehement i apassionat, va focalitzar els seus atacs en Erra i Martí i va ser el que més va parlar, aportant dades concretes tot i que és qui menys va consultar els papers. Es va presentar com a garant de canvi a la ciutat i va insistir a defensar un model de cohesió social.
Carme Tena
PSC-CP. El fet de no estar actualment a l’Ajuntament –el representant del partit va passar a regidor no adscrit– va condicionar la seva actuació al debat. Va llegir les seves intervencions i va ser qui menys va parlar, apostant per una ciutat de progrés oberta a tothom.
Arnau Martí
Vic En Comú Podem. Dialogant a l’hora de trobar consensos per fer propostes de progrés va ser l’únic a abordar determinats temes, com l’augment de plantilla de la Guàrdia Urbana, revitalitzar les adoberies, vetllar pels desocupats o millorar el finançament de l’hospital.
{{ comment.text }}