L’estiu entre els 14 i 15 anys. Una celebració especial i la unió de l’oportunitat de provar l’alcohol i el tabac i la curiositat per fer-ho. Aquest és l’escenari que dibuixen tres noies i un noi de Tona d’entre 17 i 23 anys quan recorden la seva primera experiència bevent i fumant. “Un cop has trencat el gel de beure alcohol amb el grup d’amics, agafes l’hàbit d’introduir-lo en cada festa”, diuen, tot recordant que a l’inici de l’adolescència “no sortíem cada cap de setmana”, però quan ho feien –Carnaval, un aniversari o la festa major– “ens organitzàvem per portar la barreja”.
La seva experiència coincideix de ple amb les dades recollides a través del projecte DESKcohort, un estudi liderat per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i que ha suposat un punt d’inflexió en l’anàlisi de la salut pública dels adolescents i joves de la vegueria. “Tothom utilitzava dades recollides a Barcelona”, apunta el coordinador del Departament d’Epidemiologia i Metodologia de Ciències Socials i de la Salut del campus de Manresa de la UVic-UCC, Albert Espelt, tot recordant que el comportament dels joves de l’àrea metropolitana “no té res a veure” amb el que passa en entorns més rurals. Tot i que en un primer moment l’estudi es volia fer a través “d’un mostreig probabilístic”, el fet de ser pioner a la Catalunya Central va provocar que Educació “sol·licités que s’hi poguessin apuntar els instituts que ho desitgessin”. La implicació va ser molt alta, i en la primera onada de l’estudi –que es va fer el curs 2019/20– “vam arribar a 65 centres de la norantena que hi ha a la vegueria”. En el cas d’Osona, es van recollir 2.260 respostes i al Moianès, 198.
Els enquestats van ser els adolescents i joves de 2n d’ESO, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat o de cicle formatiu de grau mitjà, amb la voluntat de fer un seguiment en el temps cada dos anys “i veure què ens deien els joves de 14 anys quan en tinguin 16, i els de 16 als 18”. Aquest curs ja s’està fent la segona onada d’entrevistes.
Pel que fa als resultats, entre diverses variables que s’han recollit, s’ha pogut concretar que de mitjana els joves d’Osona i el Moianès proven l’alcohol i el tabac a l’entorn dels 14 anys. Un fet important i que es pot detectar a través de les entrevistes a tres grups diferents d’edat és que el percentatge de consum de risc d’alcohol augmenta amb el pas de l’adolescència, passant del 4,3% els nois i el 6,1% les noies de 2n d’ESO al 52,2% i al 48,1% quan la resposta ve d’estudiants de 2n de Batxillerat.
Les noies tenen un percentatge més elevat que els nois pel que fa a l’adicció al tabac
Tot i la precocitat en l’inici del consum de substàncies que són nocives per a la salut, Espelt matisa que això no vol dir que tots els joves que ho han fet “hagin de tenir problemes”. En aquest sentit, el psicòleg clínic del Servei de Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) Jordi Verdaguer remarca que una cosa és l’edat d’inici “i l’altra l’edat en què aquest consum els pot comportar problemes”. Entremig, “sempre hi ha un període de latència” en què els joves fan “allò que consideren normal”. Verdaguer comenta que tot i que en edat tan joves “no se sol requerir seguiment assistencial”, sí que és un moment en què se solen produir “intoxicacions puntuals”, sobretot en persones que, en el marc de festes com Carnaval, Any Nou o festes majors, “beuen per primera vegada sense calibrar la quantitat que el seu cos pot tolerar”, i això els provoca problemes.
Al Moianès, l’edat d’inici de consum d’alcohol també se situa entre els 13 i 14 anys
Amb aquesta fotografia vinculada al consum de tabac, alcohol i marihuana entre els joves, Verdaguer fa una clara aposta perquè es recuperi la prevenció “d’una manera sistemàtica en els centres educatius”. Això significaria consolidar una estratègia de prevenció “sense que depengui dels recursos de l’institut, la voluntat o la motivació”. En aquesta línia, els quatre joves de Tona consultats per EL 9 NOU també confirmen que la informació “ens va arribar tard” i d’una forma “poc adequada”. Un d’ells té el record que l’única xerrada que li van fer “va ser a través d’un mosso d’esquadra, que va venir a la classe i ens va dir que no podíem fer res de tot això”. Aquesta actitud alliçonadora i de censura “fa que provar les coses que ens diuen que estan prohibides encara sigui més atractiu per a un adolescent”. Els quatre joves coincideixen a expressar que els hauria sigut molt més profitós una explicació des del punt de vista de saber el perquè de les coses. “Que no et diguin que no ho pots fer, sinó què comporta fer-ho, com ho pots fer bé i els riscos associats.”
Amb aquesta reflexió hi coincideix plenament Verdaguer, demanant una “prevenció ben feta”, que no sigui “només enganxar un cartell a la porta amb consells”. L’objectiu “hauria de ser interpel·lar els joves, provocant una presa de posició davant del tabac, l’alcohol o el que sigui que els genera curiositat”. I aconseguir també “una actitud crítica”, ja que en el moment de provar alguna substància “la inèrcia del grup d’amics té molta força”. Els joves tonencs reconeixen que quan veus els amics que ho fan “penses que potser serà divertit i ho acabes fent”, i que tot i que és cert que et pots sentir una mica “coaccionat” en aquestes situacions, en el seu cas “no hi va haver una gran pressió social, i ho vam fer perquè vam voler”.
En l’estudi també s’han pogut analitzar diverses variables vinculades a comportaments socials i salut mental entre els joves. Una de les que també crida l’atenció és la que recull el percentatge de nois i noies que han fet bullying als seus companys i els que consideren que n’han patit per part de la resta del grup. A Osona, el 9,2% dels nois enquestats apunten haver patit algun tipus de discriminació a mans dels seus companys. En aquesta parcel·la, l’investigador Albert Espelt explica que un fet diferencial a la Catalunya Central respecte a l’àrea metropolitana l’han detectat “en la relació entre l’orientació sexual i haver patit bullying”. Espelt apunta que a les comarques interiors “hi ha una mentalitat més conservadora”, i això fa que entre els joves també es tracti més malament “a qui expressa una orientació sexual diferent a la majoritària”. D’entre totes les edats analitzades, les respostes a 2n d’ESO vinculades a ser víctima de bullying són les més preocupants, ja que apunten que un 11% entre els nois i un 10% entre les noies han patit algun tipus de maltractament.
En el qüestionari també se sol·licitaven dades com l’origen, el gènere o la situació socioeconòmica de la família dels alumnes participants, un fet que els ha permès obtenir resultats “des de la perspectiva social”. Més enllà de ser un projecte de recerca universitària, “hem volgut implicar a tota la comunitat”, i és per això que amb els resultats obtinguts “se n’ha fet difusió als instituts participants”. A través de l’explicació dels resultats concrets de cada centre, la comparació amb les mitjanes de la Catalunya Central, la comarca o altres instituts “hem pogut detectar situacions específiques i proposar accions de millora”.
