El producte interior brut (PIB) és la mètrica més utilitzada per mesurar el creixement econòmic. Però aquest creixement no és un indicador prou fiable del benestar de les societats. L’informe Ampliar les alternatives. Societats per un futur més enllà del PIB (Capítol 1, 2023), de Greenpeace, analitza altres sistemes alternatius que haurien de permetre mesurar el benestar (de la societat i del planeta) per deixar de banda la mentalitat del benefici, que sovint comporta desigualtat, explotació i consumisme. Al mateix temps, el PIB “invisibilitza”, diu l’informe, el treball domèstic i voluntari no remunerat i amaga també les conseqüències negatives que té per a la natura.
Un marc per mesurar el que realment importa
El PIB no es va convertir en el mètode principal per mesurar l’èxit d’un país fins a la dècada del 1950. I entre finals dels 50 i principis dels 60 va ser quan el creixement es va convertir “en un objectiu en si mateix”. De fet, Simon Kuznets va desenvolupar per primera vegada el concepte modern del PIB en un informe l’any 1934 i va assenyalar que aquesta mètrica que s’utilitza sovint com a indicador del nivell de vida no s’havia d’utilitzar com a mesura del benestar. Ho expliquen Anneke Jansan i Rutger Hoekstra, de la Universitat de Leiden (Holanda), en l’article Més enllà del PIB: Un marc per mesurar el que realment importa, que inclou l’informe de l’entitat ecologista al qual es feia referència més amunt.
Mentre que històricament PIB i benestar han estat molt relacionats, l’article assenyala que les proves empíriques “demostren que a partir de cert llindar” el nivell del PIB d’un país “no comporta un augment de benestar de la seva població”. En aquest sentit, asseguren els autors, el PIB no és capaç de mesurar el benestar de les persones, ni parla de com es reparteix el benestar. Tampoc no té en compte els costos per crear aquest creixement, que poden comportar la destrucció ecològica i la violació dels drets humans.
Sintetitzar totes les mètriques que van més lluny del PIB i accelerar el canvi sistèmic per anar més enllà del paradigma econòmic dominant és l’objectiu del projecte WISE Horizons. Es tracta d’una col·laboració entre la Universitat de Leiden i set instituts finançats per la Unió Europea. El projecte ha creat unes mètriques que tenen en compte tres valors clau a prioritzar: el benestar, la inclusió i la sostenibilitat.
A l’article un dels autors, Rutger Hoekstra, investigador en mètriques més enllà del PIB, es planteja com derrocar l’hegemonia d’aquest índex “sense adoptar una única mètrica alternativa” i aposta per harmonitzar i sintetitzar les diferents mètriques alternatives, però no homogeneïtzar-les de manera universal, perquè “imposar una única mètrica és el que ens ha portat on estem”. I posa alguns exemples: l’índex de la riquesa integral no té en compte el possible col·lapse climàtic o, si es presta massa atenció a la igualtat de gènere, es corre el risc d’eclipsar altres dimensions de la inclusió, com la discapacitat o la raça. A la gràfica que il·lustra l’article hi ha algunes mètriques alternatives.
És per això que aposta per un equilibri entre els avantatges que comporten els mesuraments que es poden aplicar àmpliament i la flexibilitat que posarà de manifest la pluralitat de societats i valors; és a dir, tenir en compte “les circumstàncies locals, les tradicions” i comptar amb una veritable democràcia que permeti a les persones “determinar les seves circumstàncies”.
Aquest nou marc podria incloure mètriques com “la salut, l’educació i la satisfacció amb la vida”, però també la capacitat d’influir. Sobre aquest darrer aspecte, els autors citen l’informe de l’ONU Valuing What Counts (2022), en el qual s’assenyala que sentir que es pot influir i que es té capacitat per contribuir “són factors importants per al benestar, a més de millorar la inclusió”, la qual cosa permet incorporar pràctiques històriques i culturals.
Una àmplia varietat d’indicadors sobre el benestar futur, que inclourien indicadors de biodiversitat i d’altres límits planetaris per mantenir la nostra resiliència i riquesa mediambiental per a les generacions futures, són altres indicadors que hauria d’incloure el nou marc, en opinió dels autors del treball. Haver-se centrat en el creixement econòmic “ens ha portat a un anacronisme que prioritza les activitats que esgoten el planeta i augmenta les desigualtats”, diuen, a més de “passar per alt el benestar”.
Reinicialitzar el sistema urgentment
Tot i que el PIB i l’economia basada en el creixement és relativament recent, actualment és omnipresent. És per això que l’informe de Greenpeace Ampliar les alternatives. Societats per un futur més enllà del PIB assegura que “necessitem urgentment reinicialitzar el sistema, desenvolupar diversos futurs i fer-los realitat”. Apel·la a avançar cap a sistemes socioeconòmics alternatius que “prioritzin les necessitats de les persones, les seves comunitats i el planeta”. I per aconseguir-ho, posa en valor els moviments que, al llarg de la història, han lluitat per la justícia, els drets i la igualtat. L’informe planteja el context global com una “contínua policrisi” que comprèn la pobresa, la desigualtat, les migracions forçades, la crisi climàtica o les actuals guerres. Una policrisi que representa “un punt d’inflexió en la història” que pot esdevenir una oportunitat per “reparar” la nostra relació amb el planeta. És per això que proposa reconstruir “la nostra societat col·lectiva” sobre una base més justa, segura, ecològica i resilient i abandonar un model socioeconòmic “basat en la idea del domini i el control sobre les persones i sobre la natura centrat en el creixement infinit, dependent del consumisme i les indústries extractives”.
Per aconseguir-ho assegura que hi ha “multitud” de possibilitats, “un plurivers” de mons i pobles coexistint en el sistema terrestre i es pot trobar un espai que permeti noves formes de pensar entorn a la idea que “la comunitat és allò primordial”.
{{ comment.text }}