Un inici convuls

La decisió unilateral que abans de l’estiu va prendre el Govern d’avançar una setmana el curs escolar –el dia 5 de setembre per als alumnes d’infantil i primària i el 7 per als d’ESO, batxillerat i formació professional– va accentuar les friccions entre el Departament d’Educació i els sindicats. Aquest dijous a la tarda, els representants sindicals van anunciar que desconvocaven els dos dies de vagues previstos pel 7 i el 28 de setembre en arribar a un acord unànime amb el Govern. L’entesa va arribar en el moment en què els representants dels professors van acceptar l’oferta del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, d’incorporar 3.500 docents més i reduir a partir de gener una hora lectiva a tots els mestres. Amb tot, els sindicats celebren que s’hagin escoltat les seves demandes mesos després d’al·legar que el nou calendari escolar no havia tingut en compte la veu dels agents educatius. El curs 2022-2023, doncs, arrencarà sense l’enrenou de les mesures sanitàries per la covid-19, però amb la incertesa que generen algunes de les novetats del curs acadèmic. Una de les més destacades és la jornada reduïda del setembre, en què els alumnes d’infantil i primària tindran classe entre les nou del matí i la una del migdia. Així, per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar, durant aquest mes els centres oferiran activitats d’oci gratuïtes fins a 2/4 de 5 de la tarda. En la roda de premsa que el Govern va celebrar dijous, el conseller d’Educació va afirmar que totes les escoles públiques de Catalunya “ja han firmat el contracte amb les empreses de lleure que organitzaran les activitats”. També va comentar que, en la majoria dels casos, “seran els monitors dels menjadors escolars els que les duran a terme”. Al mateix temps, una de les particularitats del curs escolar és la gratuïtat de l’últim curs a les llars d’infants públiques. Per Gonzàlez-Cambray, es tracta d’una mesura que promou “la igualtat d’oportunitats” i que dibuixa el camí “de l’escolarització gratuïta a l’etapa de 0-3”. Fent el salt de la llar d’infants a l’educació infantil, cal destacar la rebaixa de les ràtios a les classes de P3, que passaran de 25 a 20 alumnes en el 90% de centres públics i el 30% dels concertats. Segons el conseller, això consolida el model d’escoles “amb menys alumnes i més mestres”. Continuant amb les xifres, en el conjunt de Catalunya aquest curs estaran cridats a les aules 1.590.000 alumnes, 5.000 menys que el curs anterior. Posant el focus comarcal, el nou curs s’iniciarà a Osona, el Ripollès i el Moianès amb 27.380 alumnes escolaritzats a l’etapa obligatòria, que va de P3 fins a 4t d’ESO. En la línia de l’evolució demogràfica de la societat, els infants que començaran P3 són gairebé els mateixos que el curs passat. De fet, a Osona, segons les dades facilitades per Educació, són exactament els mateixos (1.418), mentre que al Ripollès hi ha un mínim creixement –de 167 a 170–, igual que al Moianès, on es passa de 86 a 94 alumnes. Pel que fa a la suma de l’etapa infantil i primària, la matriculació disminueix a totes tres comarques. La dada coincideix amb la valoració del conseller d’Educació, apuntant que la disminució de l’alumnat “es nota especialment a infantil i primària” per raons demogràfiques, i es comença a fer present a secundària. Respecte de l’etapa d’ESO, les dades en relació amb el curs passat són gairebé idèntiques: a Osona es creix en 56 alumnes; al Ripollès en només un, igual que al Moianès. En el cas dels cicles formatius, les xifres de matriculats canviaran quan la setmana vinent s’obri una segona fase d’admissió. Per tant, la davallada del nombre de matriculats a cicles formatius que indicaven les dades d’aquest dijous –a Osona, per exemple, hi hauria 406 alumnes menys– no coincideix amb les declaracions de Gonzàlez-Gambray, que va explicar que s’espera un augment d’estudiants dels cursos de formació professional, motiu pel quan han ampliat les places. Si bé la implantació dels nous currículums competencials o les altes temperatures a les aules en un mes calorós com el setembre són qüestions que han causat neguit als equips directius –que disposaran d’un protocol a seguir en cas d’onada de calor– el nerviosisme entre mestres i professors ha estat encara major pel que fa a la metodologia de les classes davant de la sentència del 25% de castellà a les aules. En relació amb això, el conseller va expressar a la roda de premsa que “no l’haurà d’aplicar cap centre educatiu” i ho justifica emparant-se en el decret llei que el Govern va aprovar al maig amb l’objectiu de blindar el català a l’escola i que, en paraules seves, “crea un nou marc normatiu que fa incompatible l’aplicació dels percentatges”. Malgrat els desacords, reptes i il·lusions, el que és segur és que aquest diumenge al vespre caldrà tornar a preparar les motxilles.

Un inici convuls

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 4 de novembre?

Els poemes inèdits de Segimon Serrallonga veuen la llum al cap de quasi 25 anys de la seva mort

L’osonenc Roger Carandell, amb el ‘Que no surti d’aquí’, rep un Premi Ondas

CCOO i UGT preparen una manifestació unitària a Vic per l’11-N i donen suport a l’aturada de les càrnies

LA PREGUNTA

El resultat de les eleccions als EUA provocarà algun canvi en les polítiques de Trump?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

Restablert el trànsit al passeig de la Generalitat de Vic després de més de dues hores de tall

“No entenc que a la gent li vingui de nou que s’ha d’anar a 30 km/h”

Quatre ferits lleus en un accident a l'entrada de Vic per la carretera de Manlleu

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

Detingut per calar foc al seu company de pis a Vic

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

Tanquen un establiment i detenen dues persones a Torelló

Desmantellen un important cultiu 'indoor' de marihuana a Gurb amb 3.600 plantes

La por al saqueig fa blindar Vic