Ni una cadira buida, tampoc un forat per seguir l’acte a peu dret. La presentació aquest dissabte del llibre Guerra i repressió a Prats de Lluçanès va aconseguir omplir la sala d’actes de l’Espai en un acte que era molt més que l’explicació de les seves autores, Anna Gorchs i Roser Reixach, totes dues col·laboradores d’EL 9 NOU, d’un treball que porten fent des de fa anys. El llibre, publicat en dos volums per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i que sumen més de 750 pàgines, explica com va viure la Guerra Civil i la postguerra el poble de Prats de Lluçanès. Un tema que encara té les ferides mal curades com es va poder veure durant l’acte: diverses persones no van poder reprimir l’emoció quan s’esmentava algun familiar seu represaliat durant la guerra o la postguerra. Roser Reixach ho explicava quan recordava les entrevistes elaborades per escriure el llibre: “han sigut entrevistes amb molts silencis, gent que plorava molt i jo acabava plorant amb ells. Coses que no havien explicat mai, que s’havien guardat durant 80 anys i altres que no han volgut ja explicar”. Gorchs afirma que el llibre ha intentat recollir totes les víctimes d’un i altre bàndol, però era especialment important fer-ho amb les víctimes del bàndol republicà, el perdedor de la guerra, “perquè mai han rebut el reconeixement i per ells és de justícia almenys saber el que va passar”. En l’acte hi va participar també l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, que amb un vídeo enregistrat des de l’exili, i la historiadora Queralt Solé, que va elogiar un treball fet per dues investigadores que no són historiadores i que des de l’antropologia (Roser Reixach) i el periodisme (Anna Gorchs) han aconseguit “un llibre d’història molt bo” i “que es llegeix molt bé”. “No és fàcil”, va dir Solé, que les persones parlin “d’un passat fosc, tèrbol, com és el de la Guerra Civil, on surt el millor i també el pitjor de les persones”.
El llibre està dividit en dos volums. El primer explica com es van viure els tres anys de la Guerra Civil, des de l’aixecament militar del juliol del 1936 fins abans que entressin les tropes nacionals a Prats. El segon volum va des de la violenta entrada de les tropes el 1939 fins a mitjans dels anys quaranta quan es produeix la repressió més dura del franquisme.
Un capítol que ha impactat especialment a les autores i que ha sigut el més difícil d’aconseguir que s’expliqués per part de les víctimes va ser l’entrada dels Tabors, també conegudes com a tropes mores, a Prats de Lluçanès. Precedien a les tropes nacionals i “els van donar carta blanca per fer el que vulguessin”. Amb els homes al front, al poble només quedaven dones, nens i gent gran, i “hi va haver moltes violacions”, recorda Reixach. “És un tema molt dur, un tabú i potser mai arribarem a saber tot el que va passar”, segons una de les autores, davant el silenci que moltes de les víctimes han mantingut d’aquells fets.
Finalment, Gorchs va dir que el llibre volia ser una homenatge per “a totes aquelles persones i famílies que ho van passar malament i que la Guerra Civil els ha marcat tota la vida”.
Víctor Palomar
{{ comment.text }}