Espardenyes de set vetes, cinturó de cuir, bata i l’escut de la ciutat clavat a la solapa. Són quatre trets distintius del vestuari que portaven els bombers de Vic el 1858, quan el cos el formava gent d’oficis: paletes, fusters, llauners, manyans… que, a més a més d’apagar focs, també es cuidaven de regar els carrers o podar els arbres. Se’ls pagava per servei i estaven sota control de l’Ajuntament, que en aquesta primera etapa els va cedir els baixos perquè hi guardessin la bomba i altres eines.
Aquestes i altres curiositats es poden descobrir a l’exposició que acull des d’aquesta setmana i fins a principis de gener el Centre Cívic Joan Triadú de Vic, un viatge pels 40 anys que fa que els Bombers pengen de la Generalitat. Els de Vic, de fet, es remunten a mitjan segle XX –la ciutat va ser de les primeres a tenir un cos d’aquestes característiques, juntament amb Manresa, Barcelona, Olot i Mataró– però es van professionalitzar el 1962, quan van passar a dependre de la Diputació. Tal com va explicar durant la inauguració de dilluns Pius Dòniga, que a banda de bomber té la faceta d’historiador, va ser aleshores que es van posar en marxa els parcs de Vic, Torelló i Prats de Lluçanès, i que d’un cos de voluntaris es va passar a un de disponible a qualsevol hora i dia de l’any. El següent i fins ara últim punt d’inflexió arribava a la dècada dels vuitanta: “Amb la Generalitat ens vam unificar els de tot el país. L’única excepció són els de Barcelona, que continuen sent municipals.”
La mostra al Centre Cívic Joan Triadú arrenca precisament amb el traspàs de competències i ensenya, a través de maniquins, les diferents figures que integren els Bombers, des dels operaris que reben les emergències a les sales de control fins als d’extinció d’incendis forestals o els del grup d’actuacions especials, el GRAE, cada cop més cèlebre a causa de l’increment dels rescats a muntanya.
En el cas concret de Vic, també és interessant descobrir els serveis més importants que s’han portat a terme. Un, el dels aiguats del 8 d’octubre de 1863, quan la força de l’aigua va tirar a terra murs i cases. L’exposició detalla que es van trobar 33 persones sense vida, però que n’hi ha moltes més que mai es van arribar a localitzar. Anys més tard, els Bombers van treballar, per exemple, en l’enderrocament de les cases expropiades amb motiu de l’obertura del carrer Verdaguer, o el 26 de maig del 1919, en l’incendi del desaparegut Teatre Principal, que era al capdavall de la rambla Hospital.
Els de Vic es remunten al 1858, quan eren voluntaris: fusters, llauners… que abans havien d’acreditar “bona conducta”
Pere Alsina, cap del Parc de Bombers de Vic, destacava dilluns que els Bombers es caracteritzen per la proximitat, i que exposicions com aquesta ajuden a potenciar-la. És en aquest mateix sentit que la regidora de Cultura, Bet Piella, va explicar que un dels objectius que s’han marcat entre ara i el gener és que per la mostra al centre cívic hi passin tantes escoles com sigui possible. “I és que la de bomber és de les professions més estimades. De petits, molts nens i nenes et diuen que ho volen ser.” La regidora també va subratllar “l’honor” d’inaugurar amb protagonisme dels bombers l’espai que fins ara havia acollit la biblioteca de la ciutat.
El cap de la Regió d’Emergències Centre, per la seva banda, va reivindicar des de Vic que l’exposició hauria de ser la primera pedra d’un futur museu nacional del cos de Bombers. De moment la Generalitat no disposa dels recursos necessaris, però, segons Santi Lleonart, “estem lluitant per fer possible el somni de comptar amb un espai de divulgació de què hem fet fins ara i com continuem vetllant per la ciutadania i el medi ambient, i més en context de canvi climàtic”.
{{ comment.text }}