Un origen comú

Anna Tañà Era el 1803 quan Sant Pere de Roda va decidir firmar la seva separació i dividir el poble entre la vila i les masies. Els interessos dels habitants d’una banda i del poble, d’altra banda, cada vegada eren més distants i els conflictes econòmics van ser els desencadenants d’una decisió que va marcar la història del poble. Els pagesos i els grans propietaris estaven en una millor posició econòmica que la resta de la vila i això va provocar que valoressin iniciar un camí en solitari. Les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní van explicar-ho a l’acte que es va organitzar a la Sala Polivalent de les Masies de Roda el 15 de juliol. “Abans del 1803 ja hi havia hagut desavinences prèvies, però no va formalitzar-se fins al 1805, any en què el rei va acceptar la separació dels dos municipis i es va firmar el document de la Concòrdia”, explica Llop. Aquesta decisió de Sant Pere de Roda no és un cas insòlit, “Taradell, Sant Hipòlit, Santa Maria de Corcó, Manlleu i Sant Pere de Torelló, també van viure processos similars, encara que només dos d’aquests nous municipis han perviscut fins als nostres dies”. La decisió de dividir Sant Pere de Roda “la van prendre les elits, encara que en aquell moment pogués beneficiar en alguns aspectes a ambdues parts”. Sadurní afegeix: “Cal tenir en compte que les estructures socioeconòmiques entre municipis eren molt diferents i, mentre que la vila s’adaptava als canvis de la incipient revolució industrial, els pagesos i grans propietaris tenien altres prioritats”. La decisió, però, no es va formalitzar fins al 1805, després que el document passés el vistiplau del senyor jurisdiccional i del rei. Sant Pere de Roda estava sotmès a una administració feudal d’origen medieval, que era la jurisdicció baronial. El Duc de Medinacelli, senyor d’Osona i figura important d’Espanya en aquell moment, era qui nomenava el batlle de Sant Pere de Roda cada dos anys i qui va haver de donar la seva aprovació per tal de tirar endavant la separació. La divisió va ser conflictiva per dos factors: els pagaments d’impostos i els límits del poble. Durant aquests 215 anys d’història de les Masies de Roda només hi ha hagut un intent de reunificació dels dos municipis. Va ser el 1936 arran de la Llei Municipal aprovada per la Generalitat el 1934. Un dels articles d’aquesta llei deia que cap municipi podia estar totalment envoltat per un altre. Es considerà que Roda era un dels casos afectats. Aquest fet va provocar que els dos ajuntaments es posessin d’acord per unir-se de nou el 1936, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. Uns dels impulsors principals d’aquesta unió van ser els treballadors de la colònia de Còdol, que van apostar des del primer moment per recuperar la relació entre els dos municipis i cooperar conjuntament. El mes de setembre d’aquell any, ja iniciat el conflicte, es va aprovar la reunificació, després de celebrar un referèndum als dos municipis on s’aprovà per majoria absoluta. “És curiós que a les Masies de Roda ningú votés en contra, mentre que en el seu moment van ser els impulsors de la separació”, expliquen les historiadores. Però cal tenir en compte el context. “Molta gent no va anar a votar i hi deurien tenir un paper destacat els vots dels habitants de les colònies”. El 1939, amb la fi del conflicte, es revocà la reunificació i la història de Masies i Roda es tornà a separar. “Des de llavors ja no va tornar-hi a haver un altre intent d’apropar-se”, apunta Llop. “Cal destacar que actualment les relacions entre els dos pobles són bones. Cadascú té la seva realitat però hi ha cooperació”, destaquen. L’acte de commemoració va servir com una doble celebració, ja que també va ser un 15 de juliol, en aquest cas del 1980, quan es va firmar l’última diligència per catalanitzar el nom de les Masies de Roda. “És important destacar l’origen comú entre els pobles i conèixer quina ha estat la seva història però també el context i les raons que expliquen la separació dels dos municipis”, diu Sadurní.

Un origen comú

CCOO denuncia repressió sindical per l’acomiadament de dos treballadors d’IQAP Masterbatch Group

La Cecot distingeix la trajectòria professional i empresarial de Joan Font, fundador i president de Bon Preu

Osona atén cada any més de 150 persones per intents de suïcidi

Relleu a l’executiva del Consell Empresarial d’Osona

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva