Des del passat 1 de novembre es fa a l’empresa Mafrica, de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, una prova pilot per trobar un sistema de tractament dels residus tant sòlids com líquids de l’empresa. És una de les branques del projecte Accelwater, finançat pel programa europeu Horitzó 2020 i que es fa alhora en tres països més. Així es treballa en quatre projectes pilot que compten amb un pressupost de 9,4 milions d’euros i que tenen l’objectiu de valoritzar els residus de l’empresa i que puguin ser reutilitzats per a noves finalitats. “Es tracta d’aconseguir el residu 0”, explica la subdirectora del centre BETA, Laia Llenas, i seguir així el dictamen de l’economia circular. Lídia Paredes, una de les investigadores del projecte juntament amb Óscar Mauricio, coordina el projecte a Catalunya i té clar que es tracta d’un “procés que es traduirà en un estalvi de costos, sostenibilitat ambiental i l’obtenció de producte de valor afegit”. Es tracta, també, que dins la mateixa empresa “es faci la gestió dels residus i no s’hagin de traslladar enlloc per ser tractats”.
Amb aquest objectiu, a la planta pilot de Mafrica s’hi han habilitat una línia de tractament de residus sòlids i una de líquids que funcionen de forma independent però que van coordinades. Paredes explica que l’empresa ja fa actualment una primera depuració de les aigües generades i el que surt va a la depuradora de Manresa, però executant “el pilot, una de les sortides d’aquesta aigua serà la reutilització per a tasques com la neteja dels camions de bestiar”. Pel que fa a la part sòlida, del que es tracta és de transformar els residus sòlids en “energia que podrà ser utilitzada en la mateixa indústria així com restes orgàniques riques en nutrients”. Per tot plegat, la “tecnologia ja existeix”, diu Llenas, que pensa que aquests processos es podran implementar a la majoria d’indústries ja que el 2024, quan s’acabi el projecte, es podrà saber quin és el cost i la seva eficàcia. A Catalunya, el projecte, un dels pocs que es fan a escala europea en la indústria càrnia, compta amb 1,2 milions d’euros de pressupost.
Els altres tres pilots del projecte es fan a Grècia, centrada en la simbiosi industrial dels sectors de la cervesa, els làctics i el processat alimentari; a Islàndia, on es tracta el sector piscícola, i a Itàlia, basat en el processat del tomàquet.
Solucions reals per a la indústria de l’entorn
Fa sis anys que el centre BETA de la UVic va començar a caminar com un departament modest amb un petit grup d’investigadors. Però en només aquest temps ha estat capaç de ser present en alguns dels més importants projectes europeus dels quals ha obtingut finançament i que tenen aplicació directa en les empreses o serveis d’Osona.
Un d’aquests és Fertimanture. Es tracta d’un projecte que té l’objectiu d’aprofitar les dejeccions ramaderes perquè acabin sent biofertilitzant substitutiu del fertilitzant químic i a un preu competitiu. “Treure també un model de negoci i que es pugui replicar a diversos llocs”, explica Laia Llenas. La planta pilot d’aquest projecte és en una granja de la Cooperativa Plana de Vic a Sora i a quatre països més se’n fan amb altres tecnologies. El projecte té 21 països com a socis.
El centre també està immers en el projecte de creació de sistemes de compostatge comunitaris a les ciutats, del qual han fet proves a les Masies de Roda. Sempre buscant la sostenibilitat i la seva aplicació a la societat.
Trasllat a Can Baumann a principis del 2021
Actualment el centre BETA està situat a les instal·lacions de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic. Té, però, la previsió de créixer en espai i traslladar-se a l’edifici de l’antiga Can Baumann, on hi ha la Facultat de Medicina, que a la llarga va al Prat d’en Galliners. Això es farà a principis del 2021. Serà l’embrió del futur Parc del Coneixement i la Innovació.
{{ comment.text }}