És un cas únic al país, i segurament també a fora, que hi hagi cinc generacions de metges en una mateixa família que hagin exercit tots al mateix lloc.
També és inèdit que quatre d’ells, en moments diferents de la història, hagin format part de la Reial Acadèmia de les Ciències Mèdiques.
I també és novetat, com passa des d’aquest mes de juny, que el fill que representa la cinquena generació s’hagi convertit en president de la Societat Catalana de Cardiologia (SCC) que el seu pare, a mitjans dels setanta, va fundar.
Els doctors Antoni Bayés de Luna i Toni Bayés Genís són els protagonistes de l’última part d’aquesta història, continuant una tradició que vincula la seva nissaga de metges a Vic des de finals del segle XIX i que els ha portat a excel·lir, aquests últims anys, com a eminents cardiòlegs: Antoni Bayés, ara ja jubilat –però no desconnectat– com a cap de servei de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i Toni Bayés, amb la mateixa responsabilitat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), des d’on investiga la regeneració de cèl·lules cardíaques “per permetre donar més i millor vida als malalts”, i on està liderant recerques punteres en aquest àmbit. Un cop per setmana, també visita al consultori familiar de la plaça de la Catedral de Vic.
Acabat d’arribar a la presidència de la Societat Catalana de Cardiologia, Toni Bayés viu com “un honor” ocupar el càrrec que el seu pare va inaugurar aviat farà 40 anys.
La SCC va néixer d’una anterior associació que reunia cardiòlegs i angiòlegs i que “van acabar separant-se perquè eren especialitats amb poques coses en comú”, explica Antoni Bayés.
Amb el temps, la Societat de Cardiologia ha consolidat un paper central en l’àmbit de la salut a Catalunya i continua avançant amb un triple objectiu, com explica el nou president: “Mantenir l’excel·lència en l’assistència al malalt, formar els nous especialistes i vetllar per la recerca, que és clau per al futur”.
El congrés anual i la formació contínua adreçada als especialistes són dues de les accions centrals de la SCC, que aplega ara mateix uns 500 cardiòlegs d’arreu del país.
Pare i fill Bayés avalen que Catalunya “és puntera” tant en recerca com en atenció a les cardiopaties.
“I cal que continuï essent-ho”, afegeixen, perquè els avanços en el tractament de les malalties del cor són les que més incideixen en la millora de les expectatives i la qualitat de vida.
“En els últims 30 anys, l’esperança de vida se n’ha allargat 10 i els avanços en cardiologia han aportat el 70% de les condicions que ho han fet possible”, explica Antoni Bayés citant estudis “no mèdics, sinó econòmics, de la Universitat de Harvard”.
Per continuar avançant en cardiologia, pare i fill Bayés consideren clau la figura del mecenatge privat per finançar la recerca, que ha estat fonamental per situar països com els Estats Units al capdavant de la investigació de referència.
I en aquest punt, Antoni Bayés considera que a Catalunya, “més que un problema de diners, hi ha un problema de cultura del mecenatge; hi ha empreses i particulars que donen però que no volen que sigui dit, quan s’hauria de fer públic perquè fossin, precisament, l’exemple a seguir”.
A més de succeir el seu pare a la Societat Catalana de Cardiologia, Toni Bayés també s’ha incorporat recentment, per votació dels membres actius, a la Reial Acadèmia de les Ciències Mèdiques, on també compartirà lloc amb ell.
La nissaga, doncs, continua. “A casa sempre hem viscut una medicina molt humanista”, diu Toni Bayés. I molt integrada, també. De petits, els cinc fills d’Antoni Bayés s’alternaven anant amb ell a fer visites. I això també deixa petja.
{{ comment.text }}