Autor: Lourdes Casademont/Laura Busquets
Ramon Verdaguer és un ripollès de 63 anys que va estar 42 dies a l’UCI per la covid-19 i que va patir diferents complicacions. Tenia un 95% de possibilitats de morir i la seva és una història de lluita i, sobretot, esperança, tal com explica ell mateix. “Volia agrair a tota la gent que m’ha ajudat a respirar durant aquells dies i, en especial, al personal sanitari”, ha dit. Actualment encara està de baixa i afirma que, malgrat tenir experiència al teatre amateur en papers còmics, aquest és un gran repte. A partir dels escrits que va fer mentre es recuperava i de converses amb la seva família, el director i dramaturg Jordi Pérez ha acabat de donar forma a un espectacle documental de petit format, on es barreja el món oníric i la realitat.
“Tot va començar després de sortir de la UCI; vaig sortir molt enfonsat i vaig començar a escriure com a teràpia, a escriure anècdotes, vivències i sentiments”, ha explicat Ramon Verdaguer durant una trobada amb mitjans per explicar el projecte. El pas a convertir-se en obra ha estat gràcies a la feina de Jordi Pérez que n’ha fet la dramatúrgia basant-se en entrevistes amb la família i gravacions, algunes de les quals també apareixen a l’obra.
Pérez, que també és el director del muntatge, ha detallat que això li va permetre conèixer una vessant de la història que el propi Ramon desconeixia i va “lligar” algunes situacions que ell no sabia i que havia viscut mentre era a l’UCI. “Va viure 42 dies en un bucle infinit dels mateixos malsons, repetint-se”, afirma el director. Per això va creure interessant fer dialogar aquests dos mons, el real i l’oníric, sense perdre de vista el sentit de l’humor que també té el seu protagonista en la vida real. I un dels recursos afegits és la incorporació d’un altre actor, interpretat per Àlex Galimany, que fa diferents papers en la història.
El missatge d’esperança i agraïment, la clau
Abans de la pandèmia, Pérez dirigia un teatre a Barcelona, però l’espai va tancar i va fer un canvi de vida tornant a Ripoll 25 anys després. Com a creador, tenia molt clar que, per portar una història de covid-19 al teatre, havia de tenir un punt de vista diferent perquè “la gent, ho viu tant, que no té ganes de venir a veure quelcom sobre això”. Però la proposta d’en Ramon, remarca, és la d’una persona que “té un univers propi” i de seguida va veure que no seria una història tràgica, sinó d’esperança i agraïment.
“La meva història comença a principis de febrer del 2021, quan em vaig contagiar i fins a mitjans d’abril; d’aquells 42 dies no recordo res. Un cop despert, vaig pensar, que estava desfet i que, si m’havia de quedar així, valia més fotre el camp”, recorda. Va passar per l’hospital de Campdevànol, Can Ruti (on va estar intubat) i el Trueta de Girona i després va haver de fer mesos de recuperació. Encara li queden seqüeles però, “està viu”, afirma amb un somriure i vol homenatja a tots aquells que l’han ajudat pel camí. I espera poder fer-ho més enllà del Teatre Comtal, on tantes vegades ha actuat amb la seva companyia i també fent el paper d’un personatge còmic dels Pastorets a Ripoll. “És tot un repte per mi”, admet.
’42 dies’ s’estrenarà el 7 d’abril i ja hi ha esgotades les entrades de les quatre funcions que hi ha programades. Esperen poder portar-ho a altres teatres del país per fer arribar la seva història. Tant el director-gerent de l’hospital de Campdevànol, Joan Grané, com l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, han posat en valor la iniciativa i el talent local amb el desig que el missatge pugui arribar a tot Catalunya.
{{ comment.text }}