Un solar buit ple d’històries

La Montse tenia 4 anys quan es va fer la fotografia on apareix entre una munió de veïns a la porta de l’escala esperant que baixi algú. Aquest diumenge recordava una escena que era habitual aquells anys als pisos de Can Garcia, quan es casava algun veí tothom sortia al carrer a veure com anaven vestits i per desitjar-los el millor. Era una festa, tothom es coneixia i la instantània en blanc i negre transmet una imatge d’alegria col·lectiva. Uns metres més enllà Julio Cordero assenyala un jove ben plantat de 18 anys en una fotografia d’un equip de futbol en el camp que hi havia davant els pisos. Era ell amb la samarreta de l’Atlètic Bar Leiva, un dels equips de futbol que van sortir del barri i que portava el nom de l’històric bar de Can Garcia. Hi jugaven grans i joves i s’enfrontaven contra altres barris de Manlleu. Desenes de veïns es van reunir diumenge al migdia per recordar la història dels pisos de Can Garcia construïts als anys seixanta. Des d’ara, una escultura dissenyada per la manlleuenca Eulàlia Sellarès recordarà a totes les persones que han conformat la història d’aquests dos blocs que simbolitzaven el creixement que va viure la ciutat a mesura que s’enfortia un teixit industrial que demanava molta mà d’obra. Vuit grans lones amb fotografies històriques que s’han instal·lat davant el solar on fins l’agost de 2021 hi havia els pisos permeten fer un recorregut en el temps com el que diumenge feien la Montse i en Julio. Ara és un solar buit, però està ple d’història. L’any 1964 els primers veïns van començar a viure als 256 pisos de Can Garcia. L’any 1970 hi vivien 1.004 persones dels 13.169 habitants de Manlleu. Un de cada tretze veïns. No és estrany que tothom conegui algú o els familiars d’algú que haguessin viscut als pisos. Miquel Casanovas, un històric de l’associació de veïns de l’Erm, destacava en el parlament de diumenge que els pisos “són un llibre important de la història de Manlleu”, que conté molts capítols. Un d’ells el de les arrels, perquè “hi han viscut persones que han vist sortir el sol a llocs molt diversos”, però que en un moment o altre de la seva vida han coincidit a Can Garcia. Des de gent del Cabrerès o Manlleu mateix fins a Alcaudete, Torredonjimeno, Priego, o més endavant també Nador, Ghanna o la Xina. Gent que feia vida a dins, però també fora dels pisos, al carrer i a les fàbriques on treballaven. D’aquí van sortir els primers sindicalistes, van impulsar associacions de veïns, el grup de dones, la penya flamenca, Jameiat Essalam i a mesura que uns van deixar els pisos van estendre el seu activisme per tota la ciutat. “Ha estat un viver d’iniciatives per tot Manlleu”, afirmava Casanovas. L’alcalde, Àlex Garrido, va recordar que hi havia el compromís de l’Ajuntament de fer un acte de reconeixement com aquest després de l’enderroc d’uns pisos que simbolitzen el caràcter d’acollida que sempre ha tingut el municipi. Durant l’acte es va fer entrega d’un ram de flors a la desena de veïns més grans que van viure a Can Garcia. Cristina Bac, una de les veïnes que va participar en l’organització de l’acte de diumenge, destacava en clau d’humor que els pisos havien estat pioners en molts àmbits. Ja als anys setanta funcionava el porta a porta que ara es vol implantar a tot el municipi. Hi havia una persona que recollia pis a pis les escombraries o el porter automàtic ja existia des de feia temps, a crits des del carrer i tothom se n’assabentava. I als pisos de Can Garcia ja hi havia un centre comercial propi quan aquests encara no estaven de moda: la carnisseria de l’Angelina i en Camilo, el supermercat de la Rosa, el bar Moral, el quiosc d’en Gregorio, la peixateria de la Conxita, la botiga de roba de l’Antonio i la Maria, el bar Leiva o la barberia d’en Santiago… Avui ja són una part més del record.Diumenge va ser dia d’emocions, hi havia molts veïns que feia temps que no es veien. Des del Museu del Ter, com va explicar Pere Casas, s’està preparant una exposició que s’inaugurarà el proper 30 de juny amb l’objectiu que la història dels pisos de Can Garcia de Manlleu perduri per sempre. Josep Casanovas, històric de l'associació de veïns, durant el seu discurs davant l'escultura en record dels pisos / ALBERT LLIMÓS i VÍCTOR PALOMAR Marcelina Pareja, de 93 anys, una de les homenejades / ALBERT LLIMÓS i VÍCTOR PALOMAR

Un solar buit ple d’històries

Etcètera Teatre estrena ‘Vilafranca Un dinar de festa major’ a l’ETC

El Racó d’en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

La tercera temporada del Teatre Orient de Prats commemorarà el primer any de la seva reobertura

Una mare de dues filles neurodivergents escriu un llibre infantil sobre l’autisme

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari