Recordar un viatge de vuit dies en pastera al mig del mar o haver dormit i menjat al carrer i, tot i així, estar convençut d’haver pres la decisió encertada marxant de Gàmbia, el Sudan o el Marroc demostra que en aquests països el futur pinta molt negre. Divendres ho explicaven en primera persona a Ripoll set joves que van deixar casa seva i la família sent encara menors d’edat, convençuts que a Europa els esperava una vida millor encara que el trajecte per arribar-hi fos llarg i costerut. La història d’en Mamadou, que va passar vuit mesos retingut en una presó líbia; la de l’Ibrahim, a qui li va caure el mòbil al mar travessant l’estret de Gibraltar i va perdre el contacte amb la família; la de l’Andy, en Mohamed… Tot versions duríssimes d’una odissea particular que no oblidaran mai, igual que la mort de companys de pastera o la desesperació de trobar-se sol i sense sostre en un país estranger, però que ara tenen l’oportunitat d’explicar mentre sumen nous capítols a la seva vida: des de viure en un centre o un pis tutelat per la Generalitat fins a estudiar català i castellà o simplement tornar a jugar a futbol.
Els seus relats els va portar divendres al migdia al Comtal de Ripoll el Terra Gollut Film Festival, reeditant una activitat que el certamen cinematogràfic va estrenar l’any passat: asseure joves migrats sols amb ripollesos i ripolleses de la seva mateixa edat. Deixar-los parlar. Que s’escoltin i es coneguin. I, així, desestigmatitzar l’estranger. “Això és molt necessari per combatre el racisme i fomentar la trobada entre cultures, i més en una comarca sacsejada pels atemptats del 17 d’agost”, destacava Joaquim Roqué, director del festival, minuts abans que comencés la trobada –aquest cop virtual– entre els joves i alumnes de Ribes, Sant Joan i Camprodon que els van demanar si a Catalunya se senten ben tractats o com mantenen el contacte amb la família. Per presentar-se i respondre, els set nois disposaven de gairebé una hora, però passat aquest temps quedaven preguntes al tinter. “Amb el festival el que pretenem és això. Que la gent s’interessi i vegi coses per les quals d’entrada no està predisposada. Diversitat, tolerància, respecte pels drets humans… Ens agradaria ser l’espurna d’un canvi de consciència personal”, hi afegia Roqué.
La conversa, conduïda per Fàtima El Bejjaji, també va comptar amb Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en l’Àfrica, que va destacar que la migració és un prisma amb moltes cares dins de les famílies mateix: “No es tracta només d’aquests joves, sinó dels avis que els enyoren, les mares que pateixen, els germans que els tenen com a ídols perquè han arribat fins aquí…”. Ara bé, també subratllava que no s’hi val a “centrar-se només en la ferida”, perquè aquests nois són –i seran– moltes altres coses a banda de persones que van deixar casa seva. Amb els nascuts al Ripollès ja hi comparteixen, per exemple, la incertesa de formar part d’una generació marcada pel coronavirus a l’hora d’encarar la recta final dels estudis i introduir-se al mercat laboral. I és que és cert que, en comptes de les diferències, a vegades cal fixar-se en les semblances. “No fan falta diners ni polítiques de l’administració per ser amables amb qui ho ha passat malament. N’hi ha prou d’intercanviar un somriure en creuar-se pel carrer”, sentenciava Aldekoa.
CINEMA ITINERANT I COMPROMÈS
Després de la presentació en una sessió d’autocine a Queralbs, a finals de setembre, el Terra Gollut Film Festival va encetar divendres tres setmanes de programació intensa, amb activitats a diversos municipis de la comarca i també Figueres (Alt Empordà) o Teià (Maresme). Tal com destacava Roqué, mantenen intacte el compromís de fer arribar cinema de rerefons social i humanitari a pobles petits i col·lectius vulnerables.
