Un tonenc a bord de l’‘Open Arms’

Sentir-ho explicar no és el mateix que viure-ho. Pau Pérez, de Tona, treballa al departament de comunicació de Proactiva Open Arms des del setembre de l’any passat, però aquest juliol ha embarcat per primera vegada al vaixell que salva vides al mig del mar. Van salpar el dia 23 i des de l’1 d’agost, quan van rescatar 55 persones que navegaven a la deriva davant la costa de Líbia, s’han succeït les notícies d’Itàlia, però també Malta, negant-los l’opció d’atracar en algun dels seus ports. Aquest dijous al vespre, els 147 migrants a bord i els 19 membres de la tripulació continuaven en aigües italianes després que el tribunal de Lazio hagi tombat el decret impulsat pel ministre de l’Interior, Matteo Salvini, que pretén multar amb sancions de fins a un milió d’euros les organitzacions humanitàries que actuïn sense permís. Tot i això, i malgrat trobar-se molt a prop de l’illa de Lampedusa, l’Open Arms encara no tenia assignat port per desembarcar. Pérez, que habitualment s’encarrega de coordinar xerrades de l’ONG en escoles, centres cívics, biblioteques o ajuntaments, a més de donar a conèixer la tasca de l’organització en actes multitudinaris, descriu les últimes setmanes al vaixell com una “experiència molt humana”. El dia del primer rescat li van posar un nen de pocs mesos als braços i confessa que va quedar impactat: “Veus la gent patir, les embarcacions precàries... L’únic que volen és una vida millor, fugir de la guerra, la misèria, la tortura o les violacions”. La seva desesperació la contraposa amb l’actitud “d’alguns partits o persones” que, des de casa nostra, “els criminalitzen i deshumanitzen. Tot això és molt dur emocionalment, perquè nosaltres els abracem i els fem costat”. Pel que fa a la Unió Europea, parla d’una inoperància que considera una “vergonya”. Els episodis de les últimes setmanes –el cas de l’Ocean Viking se suma al de l’Open Arms– demostren que la crisi migratòria al Mediterrani és viva. I que “encara que tanquem els ulls, la gent continua fugint i morint al mar”. Després d’haver entrat en aigües italianes, tot apunta que la situació de bloqueig de l’Open Arms es resoldrà aviat, però Pérez també lamenta que la sensibilitat de la població envers el drama sigui tan volàtil: “Aquest any, que hem tingut moltes dificultats per sortir, ens hem adonat que si no ets al mar no ets notícia”. Amb la frase del seu perfil de WhatsApp ho diu tot: “Sigues tu el canvi que vols veure al món”. La decisió, fer un canvi de vida Pau Pérez (30) és de Tona, però ja fa anys que viu a Barcelona. Té estudis d’Enginyeria Industrial i havia treballat a l’empresa privada, però va optar per “un canvi de vida”. Juntament amb uns amics va fundar Endavant Haití, una ONG per “generar canvis reals i sostenibles” en el dia a dia dels habitants d’aquest país. L’oportunitat de sumar-se a Proactiva Open Arms li va arribar el setembre passat.

Un tonenc a bord de l’‘Open Arms’

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

El BETA crea una plataforma per gestionar el carboni

“Així no es pot estudiar”

Noves places de funcionaris per cobrir el dèficit dels ajuntaments

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"