Roger Mas Soler, número 4 de la llista d’ERC a Vic
Josep Lluís Garcia Domingo, número 2 de la llista d’ERC a Vic
L’educació ens fa lliures, ens fa crítics, ens fa ciutadans, ens fa persones. L’educació és transformadora i emancipadora. L’educació és, en definitiva, republicana. Per això, una societat que es vulgui autènticament democràtica ha d’invertir en una educació de qualitat i universal que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Un dels reptes més importants que afrontem com a país i com a ciutat és la segregació escolar. Segregar és sinònim de separar o de marginar, i la segregació escolar apareix quan es concentra un perfil d’alumne determinat (o més d’un) per sobre del que caldria esperar si tenim en compte l’entorn del centre. Aleshores és quan es creen desequilibris i les escoles deixen de ser un reflex de la realitat social dels barris on estan ubicades. La Fundació Jaume Bofill, mitjançant els estudis de reputats investigadors socials, fa temps que adverteix del creixement de la segregació escolar a Catalunya. I el mateix síndic de greuges ho ha denunciat en diversos informes.
La nostra ciutat no és aliena a aquesta realitat, una realitat incòmoda que cal reconèixer i combatre. La història, lamentablement, ens demostra de forma sistemàtica que una xarxa escolar segregada atempta contra la igualtat d’oportunitats que el mateix sistema educatiu hauria de garantir. Això augmenta la desigualtat i, en conseqüència, la divisió, el conflicte i l’empobriment, tant social com econòmic. Vic no s’ho pot permetre si vol ser una ciutat justa, cohesionada i pròspera.
El fenomen de la segregació escolar és complex i d’arrels diverses. Un dels factors és la mateixa segregació urbana, que es dona quan determinats col·lectius són més presents en una zona específica que en una altra. Un estudi recent d’investigadors de la UVic –del qual es va fer ressò EL 9 NOU– demostra que som una de les ciutats mitjanes amb major segregació urbana a Catalunya. I això es reflecteix també a les escoles. Per tant, no és fàcil combatre aquest problema si no s’aborda amb determinació des de tots els fronts possibles.
Per reduir la segregació escolar a Vic ara fa més de vint anys, es van fusionar centres públics i es va procedir a distribuir els alumnes amb necessitats educatives especials de manera homogènia per tots els centres de la ciutat, públics i concertats. Una decisió que, en el seu moment, va ser coratjosa i consensuada. Malauradament, diversos factors −com l’arribada massiva d’immigració, la crisi econòmica i la ineficiència de les polítiques aplicades posteriorment– han fet que aquesta solució sigui inútil avui en dia. Sovint, només l’esforç dels professionals dels nostres centres ha pogut pal·liar parcialment el desequilibri a costa de la seva entrega suplementària.
Ara, el repte és majúscul, un repte que la ciutat no pot defugir. Els experts determinen dos factors prioritaris per reduir la segregació escolar. D’una banda, cal disposar d’un pacte municipal al consistori de la ciutat que lideri la lluita. Estem ben segurs que l’acord polític hi serà, per sentit de la responsabilitat, perquè des de l’alcaldia vetllarem pel consens de totes les forces democràtiques i perquè recentment un centenar de municipis de Catalunya −com Ripoll, Torelló, Manlleu i Vic– han signat el pacte contra la segregació escolar que va impulsar el síndic de greuges. Però d’altra banda, cal anar més enllà: sense el consens de la societat i de la comunitat educativa, no es pot avançar. Per aquest motiu, el nostre programa electoral proposa la creació del Consell Municipal de l’Educació, format per la comunitat educativa de la ciutat, els investigadors en Educació de la UVic i els tècnics de l’Ajuntament i del Departament d’Educació de la Generalitat, entre altres.
La funció del Consell serà consensuar, posar en pràctica i tutelar un nou model social d’educació que sigui un referent en la lluita contra la segregació escolar i a favor d’una societat diversa però cohesionada. Paral·lelament, com també proposa el nostre programa, caldrà que l’Ajuntament ampliï la coordinació de les polítiques locals (d’habitatge, de salut, de convivència…) per tal d’oferir una resposta integral als factors socioeconòmics que motiven la segregació. La tasca no és fàcil, però la corresponsabilització de l’Ajuntament, els agents implicats en l’educació i tots els vigatans i les vigatanes, ha de ser capaç de posar les persones i els seus problemes al centre del debat i de resoldre’ls pel bé comú de tots plegats.
El Vic que tots volem, el Vic just i cohesionat en la seva diversitat i riquesa cultural, un Vic en què tothom tingui les mateixes oportunitats i els mateixos drets, un Vic republicà i pròsper, només es pot construir amb un nou model social d’educació sense segregació escolar. I aquest model només es pot fer des del consens social i des de la valentia de l’acció política.
{{ comment.text }}