“Una de les raons del POUM és veure cap on fem anar el poble”

És d’Oló de tota la vida? No, soc de Cal Bassacs (Berguedà). Com va arribar al poble, doncs? Visc a Santa Maria d’Oló des del 2004. La meva dona és d’aquí i hi vam acabar vivint per proximitat amb els entorns laborals. Quin va ser el recorregut fins a arribar a l’alcaldia? A l’Ajuntament vaig entrar a la legislatura anterior, el 2015 com a regidor, i en aquesta última s’hi va voler donar continuïtat i va escaure que jo em situés al capdavant. Ja havia estat implicat en política anteriorment? Estava en un grup de gent que formàvem part de l’ANC. En un moment donat, com que hi ha d’haver renovació cada quatre anys nosaltres vam plegar i va ser en aquell moment quan es va començar a parlar de fer una llista municipal. Tenen majoria absoluta d’Esquerra... Sí, aquesta segona legislatura vam ser llista única. Deu ser més fàcil governar sense oposició. Bé, som un grup molt heterogeni. Ja vam buscar gent amb diferents maneres de veure les coses i l’oposició ens la fem entre nosaltres mateixos. A més a banda dels nou regidors tenim tres o quatre persones de la llista que també col·laboren i ens ajuden en moltes tasques. Com que és un grup relativament nombrós cadascú pot aportar la seva visió. Jo soc l’alcalde perquè hi ha d’haver aquesta figura, però intentem treballar molt en equip. A mi m’agrada dir que les coses les fem entre tots i que som un equip de govern. Fins i tot amb tots els escrits o comunicats d’alcaldia com el de festa major he agafat la mania de firmar-los com a equip de govern, no com a alcalde. Sé que em toca i sé que ho soc, però m’agrada treballar en equip i, per descomptat, jo tot sol no arribaria enlloc. Com diem sempre a nosaltres “per posar-te en un lloc així o fas feina o et quedes a casa. Ja que hi ets com a mínim que es noti”. Com han viscut la covid-19? Està sent una legislatura molt dura en aquest aspecte. Vam començar amb el Glòria vam seguir amb la covid-19 i encara hi som. És complicat gestionar-ho tot. Ara mateix ho tenim tot preparat per les festes i hem de tornar a reestructurar-ho. Del principi a ara la gent ha canviat la perspectiva? Al principi hi havia molta desconeixença i por. Dia a dia intentàvem traslladar la poca informació que rebíem als veïns per donar tranquil·litat i que fossin conscients del que passava. Alguns pobles han notat un augment de població deguda al confinament. Ha sigut el cas d’Oló? Sí. Nosaltres teníem uns 1.020 habitants i ara en tenim uns 1.040. No ha vingut gent desconeguda sinó persones amb segones residències i que treballaven a Barcelona entre setmana. Era molt més senzill per a ells confinar-se en un poble que en una gran ciutat i s’han acabat empadronant aquí. És el primer mandat que és alcalde, abans havia sigut regidor. No sé si és d’hora per dir-ho, però té pensat tornar-se a presentar? És d’hora per dir-ho! Aviat hem de començar-ho a pensar. Sincerament, encara no n’hem parlat amb els companys, ho tenim present i sabem que ens tocarà tractar-ho aviat, però no hi hem pensat perquè hem tirat endavant molts projectes alhora, últimament. Doncs parlem de l’obra de govern. Com està la reforma del POUM? Gràcies a una subvenció de la Diputació estem a punt d’acabar el POUM rural, és a dir, la reforma de normes subsidiàries, el que comprèn les zones no urbanes. L’hauríem d’haver aprovat a finals d’any i se’ns està allargant, perquè la covid-19 ens ho ha frenat tot una mica, però possiblement durant el primer trimestre d’aquest el tinguem enllestit. Les normes subsidiàries representen un canvi important perquè tenim molt entorn rural i actualment no podem fer gaires actuacions. Per exemple, la instal·lació de plaques solars no està prevista. Entenem que a finals del 2022 el tindrem i després ja podrem fer el següent pas, que és fer el POUM. El POUM que hi ha ara de quin any és? Del 1993. La intenció és actualitzar-lo per poder fer actuacions que ara no es poden dur a terme? I, a part, poder endreçar el poble. Hi ha algunes qüestions cabdals que s’han de canviar al poble que depenen directament del POUM, com la creació d’un polígon industrial. A hores d’ara, només hi ha una zona on es podria fer, i creiem que no és el millor lloc. On el volen col·locar? Teòricament, l’única zona on és viable situar-lo, amb el POUM actual, és a l’entrada del poble, un espai conegut aquí com “l’empalme”, però creiem que no és el millor lloc. Anys enrere s’havia contemplat una altra zona situada en uns camps que hi ha venint de Manresa al deixar l’eix transversal, però el Departament d’Urbanisme de la Generalitat el va tombar. El que sí que sabem és que aquest projecte haurà de saltar de legislatura. Siguem nosaltres o no els que vinguin després, s’haurà d’acabar més tard. Com es viu a la població aquesta qüestió del polígon? Home, és necessari. Tenim dues empreses grans. Una d’ubicada gairebé al costat de la riera i l’altra al mig del poble. Aniria bé poder tenir una zona on desplaçar-les o, si més no, créixer, perquè tant una com l’altra no ho poden fer actualment. Per exemple, Sauleda, que és una de les dues, ha hagut d’agafar naus a fora. No poder donar opcions per créixer a una empresa del poble sap greu i ens preocupa molt. La reforma del Centre Recreatiu és una demanda històrica? L’hem tirat endavant nosaltres. A la legislatura anterior un tècnic en va limitar la capacitat perquè no complia amb certes mesures de seguretat. Va passar a estar capacitat per màxim 50 persones i amb la quantitat d’activitats que hi fèiem era inviable poder mantenir aquest antic teatre. A través d’un primer estudi que ens va fer la Diputació l’any 2017 i sospesant diverses idees vam decidir transformar-lo en un espai multicultural. La ràdio, l’Escola de Música i el Moviment Júnior, que ara estan en un altre edifici, i el local d’entitats, els traslladarem al Centre Recreatiu, al centre del poble. També hem optat a una subvenció per fer el projecte executiu i una altra partida de diners per poder gestionar-lo: 330.000 euros de Diputació i 370.000 euros de Generalitat. Per tant, gairebé un 85% de l’edifici serà subvencionat i el setembre d’aquest any vam poder començar les obres. Fins quan tenen previst que s’allarguin? Amb tot el problema que hi ha ara de subministraments com el ferro i el formigó, se’ns està endarrerint. El dia 10 de gener vam començar les obres internes. L’enderroc està fet encara que no ho sembli perquè la façana no la podem tocar, és patrimoni. En principi, aquest estiu hauria d’estar finalitzat. La nostra idea és que el setembre del 2022 les classes de l’escola de música comencin a l’edifici nou. Un altre dels temes cabdals és la depuradora, no? Aquí aboquem a llera i la depuradora és una demanda de fa molts anys. A la legislatura anterior l’ACA va treure en concurs diferents depuradores i la que ens tocava a nosaltres no ens semblava la més adient. Bàsicament, perquè era una depuradora compacta i no hi havia tractament de fangs. Ens va costar molt renunciar a aquest projecte, però vam valorar que a la llarga seria un problema per al poble i, per tant, vam decidir renunciar-hi. Ens va costar dos anys prescindir del projecte perquè ja hi havia empresa adjudicatària, i llavors vam començar a fer passos per fer-ne una d’adaptada a les nostres necessitats. La pandèmia va aturar-ho tot, però vam continuar insistint fins que vam aconseguir el compromís de l’ACA per tirar-ho endavant. Ara com ara ja hi ha el projecte en mans de l’Àrea de Sanejament del Bages per poder-lo fer i està en fase d’aprovació. Esperem que el primer trimestre del 2022 surti la licitació d’aquesta depuradora. No crec que durant la legislatura la vegem acabada, però el més important és que la veurem començada. Tenen gaires projectes en marxa... I no pas petits! La depuradora és una cosa que es notarà quan estigui feta. És una reivindicació històrica? Sí. Vaig veure algun butlletí del 2006 en què ja es deia que estaven a punt de començar les obres. Fins que no ho vegi no ho diré fermament, però espero començar a veure moviment el 2022. També hi ha moviment pel que fa als edificis escolars. Es vol unir l’escola primària amb la llar d’infants? És una reivindicació molt antiga. Fa anys que es van portar unes caragoleres per ampliar l’escola, que és d’obra, i es va dir que en dos anys marxarien i es faria l’ampliació de l’escola amb obra, però encara les tenim. S’ha parlat molt amb Ensenyament per trobar alguna solució i se’ns va dir clarament que si s’havia de fer d’obra seria molt complicat. Finalment, es va arribar a la conclusió que hi havia la possibilitat de treure les dues caragoleres i portar-ne dues d’última generació per incloure-les amb l’entorn. Ens va semblar una bona opció, almenys per poder millorar-ho, i es va demanar la possibilitat de portar una tercera caragolera i moure-hi la llar d’infants. Ara estem pendents de pressupostos. Com valora la reforma de la C-59? Sabem que a dia d’avui la reforma arriba a Moià i s’està treballant per avançar un altre projecte que va fins a l’eix. La nostra capital és Moià i si tenim en bones condicions la carretera, millor. Per tant, ho valorem molt positivament. Com està l’oferta d’habitatge? La problemàtica més gran d’habitatge que tenim és que gairebé tota la construcció que es fa són cases i, com a resultat, les persones joves ho tenen complicat per trobar pis. Els que hi ha són a la part antiga i molts fa temps que estan tancats. Una de les raons per fer el nou POUM és analitzar com volem enfocar el poble, a escala econòmica. Si al final veiem que és inviable la construcció del polígon industrial potser hem de virar el poble a una gestió residencial. Ara hem fet diferents enquestes a la població i als veïns per acabar de perfilar la idea de cap on encarar el nou POUM i a partir d’aquí decidirem. S’ha fet un procés participatiu? Sí, en format telemàtic i en paper perquè tothom el pugui tenir. Amb diferents preguntes, per conèixer l’opinió de tothom, com per exemple sobre la zona on situar-lo. El POUM és una cosa que espanta, però crec que està ben explicada. La dicotomia és indústria o serveis? Estem molt ben comunicats tant amb Manresa com amb Vic i potser si no es pot potenciar una cosa s’ha de potenciar l’altra. Podem ser un poble de serveis o una vila on la gent que treballi en aquests llocs hi pugui viure. La vila compta amb un bon teixit cultural? És impressionant. Som un poble molt viu i tenim una Regidoria de Cultura que treballa molt. Tenim l’Espai Hemalosa amb les grades i intentem treure-li molt suc. Fem molts concerts. Aquest any va venir en Pep Sala, Lluís Gavaldà, el Festival TEST... Ens movem molt i crec que és necessari.

“Una de les raons del POUM és veure cap on fem anar el poble”

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents