Justina Illa va entrar a formar part de la Fundació l’Esguard el 2018. “La mare estava malalta i no es podia fer càrrec de mi, i el pare tampoc podia oferir-me tot el suport que necessitava”, recorda. A través de la Fundació Acció Baix Montseny –on treballa de jardinera des de fa 13 anys–, va decidir demanar ajuda i Illa la va trobar en l’Esguard: “Em donen assistència en temes econòmics i de salut”, apunta. Per Illa, aquest acompanyament “és molt important”, perquè per exemple quan va al metge “hi ha coses que no entenc”, i si té una persona al seu costat “estic més tranquil·la”. Precisament gràcies al suport i a les explicacions rebudes per la seva assistenta “he superat la por a anar al dentista, i ara veig que és important per a la meva salut”.
Qui va trobar en l’Esguard “la meva taula de salvació” és Ramon Tirado. Reconeix que va arribar a un punt que es trobava “en caiguda lliure”, i a través del jutge i el suport de diferents professionals es va acordar una assistència econòmica “que vaig acceptar”. Periòdicament s’asseu amb les professionals de l’Esguard, “fem un pressupost de despeses i m’ensenyen i expliquen tot el que haig de pagar i els ingressos que tinc”. Tirado va recordar una frase de la treballadora social Roser Masgrau en el moment d’entrar a l’Esguard: “Em va dir que passés el que passés, els tindria al meu costat. I així ha estat”. Tirado porta tres anys estable, i tota aquesta experiència li ha de servir “per tenir una vida plena, autònoma i poder decidir per mi mateix quan arribi el moment”.
Aquests dos exemples recullen molt bé la feina de la Fundació l’Esguard, i també la tipologia d’assistència que s’ofereix en una entitat que divendres al matí va fer una jornada de reflexió sobre els seus primers 10 anys de vida i d’aprofundiment del nou paradigma jurídic d’atenció a les persones amb discapacitat. Fins al setembre de l’any passat “s’utilitzaven termes com tutela”, explica el president de la fundació, Feliu Puigbó, i actualment “es parla d’assistència”. Uns canvis que encaixen amb la línia de treball de l’entitat, “perquè sempre hem buscat escoltar la voluntat de les persones, acompanyar-los, que fossin coneixedors del procés i en última instància donar validesa a les decisions”, va explicar la coordinadora de la Fundació l’Esguard, Roser Masgrau.
La jornada va comptar amb la intervenció del conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano. Sobre la nova llei va remarcar la importància que qualsevol persona “pot decidir què fer amb la seva vida si té el suport adequat”, deixant enrere “una visió molt paternalista”. També va assumir que es tracta “d’un repte considerable”, ja que tal com es va mostrar en el torn obert al públic hi haurà molts casos en què l’aplicació de la llei no serà clara.
La Fundació l’Esguard atén 143 persones a Osona i el Vallès Oriental. En el cas d’Osona ofereix assistència a persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemes de salut mental i persones grans en procés de deteriorament cognitiu.
