Havia de ser l’experiència d’un any, però les Parelles Artístiques de la llavors Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona van captivar i s’han mantingut al llarg del temps. Amb la que s’inaugura aquest divendres al Casino de Vic (7 de la tarda), el projecte suma 15 edicions –del 2006 al 2021– i manté intacte l’esperit de teixir complicitats entre artistes amb i sense diagnòstic de salut mental. El procés és sempre el mateix: es convida parelles o trios a treballar plegats, independentment de la seva experiència i formació, perquè creïn una obra d’art que al final s’acaba exposant. La gràcia, tot i això, no és tant el resultat com la màgia del camí, ja que el procés s’acaba convertint en una eina terapèutica de millora del benestar emocional i a més a més exerceix d’antídot per reduir l’estigma al voltant de les malalties mentals.
Amb aquestes 15 edicions a Osona, el projecte suma 818 persones i un total de 690 expressions que van des de pintura fins a escultura, fotografia o música i performances. L’artista Isa Basset, alma mater de Parelles Artístiques, les ha viscut totes i destaca que es tracta d’una iniciativa on tot “és positiu”: “Crear és una cosa molt íntima, els artistes normalment treballem sols, però el fet de compartir aquestes emocions durant un temps amb una altra persona és molt interessant”. Ho diu amb coneixement de causa, perquè edició rere edició viu el procés a peu de plaça, amb les parelles al seu taller: “Segurament soc la que més aprenc, tant artísticament com humanament. He vist arribar gent súper trista i angoixada i marxar rient, havent-se oblidat dels seus problemes ni que sigui per una estona”.
El projecte va ser finalista als Premis Arts Against Covid i s’ha pogut mantenir també aquest 2021 malgrat la pandèmia. Marta Molina, terapeuta ocupacional d’Osonament, destaca que ha calgut fer un esforç extra en qüestió de mesures de prevenció, però que valia la pena per tots els beneficis que aporta: “Als artistes amateur els ajuda a trencar la rutina, sortir de casa, conèixer altres persones fora del nucli de la família o d’Osonament… Els permet desaparèixer d’aquest rol de pacient que molts acaben assumint i passar a un d’artista i sentir-se productiu”. També es treballa l’estigma i l’autoestima, i la millor prova que tot plegat funciona és que amb els anys Parelles Artístiques se l’han fet seu altres entitats de fins a 14 comarques diferents.
En el cas d’Osona, ara mateix el projecte no s’entendria sense la complicitat de la Fundació Antiga Caixa Manlleu i el BBVA. Basset apunta, en aquest sentit, que d’entrada es venien gairebé totes les peces, però que amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica “es va acabar. Ho hem de revertir. Al darrere de les obres hi ha artistes que s’hi han deixat l’ànima. És important que quedin penjades a la paret i les puguin gaudir altres persones”. La frase que apareix al catàleg que ha editat l’entitat per fer recopilatori de les 15 edicions, i que precisament és obra de Mònica Sala, resumeix a la perfecció l’esperit de la iniciativa, avui plenament consolidada: “L’art és capaç d’entrar per una escletxa diminuta i il·luminar a poc a poc les foscors denses de la vida”.
“ÉS EL QUE MÉS M’AJUDA A DESCONNECTAR” | Mònica Sala i Pere Teixidor han dissenyat conjuntament la imatge gràfica d’aquest 2021
Al darrere de la imatge gràfica de la quinzena edició de Parelles Artístiques hi ha Mònica Sala i Pere Teixidor, que han optat per una finestra pintada amb aquarel·la. L’obra pot semblar senzilla, però en realitat no hi ha res casual. La posició de les portes, semiobertes, pretén ressaltar la llum que entra per l’escletxa, símbol de “l’empenta i l’esperança” de participar en projectes com aquest, i la sensació d’atrotinada respon al desgast que provoquen els problemes de salut mental. El toc de color li posen les flors, quinze en referència a les quinze edicions que hi ha hagut fins ara de Parelles Artístiques.
Teixidor, com a coordinador, ha participat a totes, mentre que Sala s’hi va estrenar el 2018-2019, dos anys després de començar a pintar. Explica que els llapis i els pinzells sempre li havien agradat, però que va ser el 2016 quan es va abocar a l’univers de l’aquarel·la, coincidint amb un moment complicat i diversos ingressos hospitalaris. Des de llavors n’ha anat aprenent sobretot de manera autodidacta i el millor és que les obres han passat d’acabar al foc a començar a tenir sortida a través d’internet: “Per mi l’art s’ha convertit en la millor teràpia, el que més m’ajuda a desconnectar”.
Tant ella com Teixidor coincideixen que la major virtut de Parelles Artístiques és la relació i el contacte estret entre artistes. “A l’època que em trobava més malament, m’aportava normalitat i la sensació de tenir un espai on parlar sobre salut mental”, afirma Sala, “al principi no volia venir a Osonament, em semblava que era com passar a quedar classificada, però ara ho veig justament al revés. A poc a poc et vas trobant més bé i aquí hi he conegut gent meravellosa”. Es refereix a companys, terapeutes, coordinadors… I també als artistes amb qui ha treballat colze a colze gràcies a les Parelles Artístiques. La primera va ser Carla Serrat, amb una obra basada en les papallones, i a la segona es va emmarar de la tècnica i la manera de fer d’Aditi.
Aquest any ha sigut diferent per no preparar una peça com a tal, sinó la imatge gràfica que il·lustra des del catàleg dels quinze anys fins a les cartel·les, les invitacions o les banderoles que penjaran al Casino de Vic. La satisfacció, tot i això, és igual de gran. I al costat de Teixidor insisteix que al final l’important no és el resultat, sinó el procés. La màgia del camí.
