Una guia per fomentar nous projectes de ramaderia extensiva

A la porta de la formatgeria del Serradet de Barneres, a Sant Martí Sescorts, hi ha la placa conforme col·laboren amb l’Escola de Pastors de Catalunya, amb seu a Rialp (Pallars Sobrià). Cada curs acullen dos alumnes en pràctiques i són un model més a tenir en compte per a tot aquell que vol posar en marxa una ramaderia. De fet, la història del Serradet també va començar en aquesta escola. Un dels seus socis inicials va fer el curs de pastors en la segona edició i ara ja estan anunciant les inscripcions per a la catorzena. Cada any s’hi formen una vintena de futurs pastors que alternen la formació teòrica amb pràctiques en dues explotacions durant tot el curs. La directora d’aquesta escola, Laia Batalla-Carrera, és l’autora de la primera guia d’emprenedoria per als futurs pastors de Catalunya, que amb el títol de La importància de ser pastor ha publicat la Diputació de Barcelona en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural. Lluny de la imatge d’un ofici envellit i sense relleu, els nous pastors es reivindiquen en un moment que tot els va a la contra i intenten fer-se un forat entre els segments de consumidors més exigents i que tenen en compte criteris de proximitat, qualitat i sostenibilitat. Pastores com Maria Llorens, una de les tres sòcies del Serradet de Baraneres. “El nostre lema sempre ha set “El Serradet de Barneres, ramat d’ovelles amb formatgeria pròpia”. Normalment és al revés, formatge amb ramat, però per nosaltres era important el fet de la ramaderia. El formatge era l’a més a més per poder-nos-hi guanyar la vida, perquè si no, no hi veiem sortida”. I així és com a partir del cicle reproductiu del centenar d’ovelles lacon (una raça francesa més productiva que l’autòctona ripollesa que havien sospesat inicialment) funciona tota la ramaderia. “Les ovelles pareixen al febrer i alleten els xais durant 20 o 30 dies”. A partir d’aquí surt el primer producte que venen al mercat: el xai lletó. Mentrestant, comença la producció de formatges. En fan un de curat, un de fresc, mató i làctics. De tot el seu producte en fan venda directa als mercats setmanals (a Manlleu, Vic, Torelló, Roda i Tona) i a Mengem Osona, a més d’una parada del Mercat Municipal de Manlleu i alguns establiments d’alimentació i restauració del Collsacabra. “Si algú ens demana llet per a consum també l’hi venem per encàrrec. El que no venem i tampoc ens interessa és vendre llet a altres formatgeries. Tot i que està molt sol·licitada, venem tot el que produïm i més en féssim”, diu Llorens. Els tres socis del Serradet de Barneres viuen de l’explotació. “Qui s’hi vulgui dedicar ha de tenir clar que no s’hi farà ric. Prou feina tenim a sobreviure, però l’important és fer alguna cosa que t’agrada”. Ara, l’increment de costos pel preu del cereal i l’energia està posant contra les cordes el negoci. “No sé com ho atraparem tot, però ens agrada i en cap moment ens plantegem plegar”. És molt el camí recorregut iniciat fa dotze anys deixant enrere “feines burocràtiques” que no els alimentaven espiritualment per fer una cosa amb valor afegit. “Per nosaltres el fet de pasturar és el lligam amb el territori. Et fas tu el menjar. Les ovelles, se’l dallen i se’l mengen. I és aquí on entra l’altre gran element de l’equació: les terres. Aquest va ser el primer repte. En una plana sobrepoblada per cultiu i amb la necessitat de camps per gestionar les dejeccions ramaderes, no es fàcil trobar hectàrees. “Aquí vam trobar 2,8 hectàrees que ara són unes miques més”. En alguns camps hi cultiven pèsol i ordi i pèsol que donen en gra als animals com a complement de l’alimentació amb farratge de les pastures. Ara han adquirit més superfície, però han hagut d’anar al Coll de Revell, per cultivar i poder certificar que els animals amb l’etiqueta d’ecològic. Tot el que es posa en pràctica en una ramaderia com la del Serradet és el que s’intenta ensenyar durant el curs de l’Escola de Pastors. Tant és així que fins i tot “treballem l’accés a la terra tractant els beneficis de la silvopastura”, és a dir com recuperar un bosc i fer-lo apte per als animals, en la línia del que promou el Banc de Terres de la Vall del Ges, el Bisaura i Orís i que ha tingut una primera experiència pilot al Mas Casanovas de Sora. És també una manera de fer gestió forestal i evitar incendis. El Banc de Terres, com també el cicle formatiu de grau mitjà en Producció Agropecuària que es fa Quintanes, són dos recursos més de la comarca d’Osona que apareixen a la guia que per objectiu ser “un petit guió dels passos a fer per introduir-nos al sector alimentari a partir de la ramaderia en extensiu”, explica Laia Batalla-Carrera, que insisteix que aquest “és un sector tocat, però vull pensar que no enfonsat”. En aquest sentit, afegeix que l’important és entendre “els beneficis de la ramaderia extensiva pel territori i la societat”, cosa que passa per les lògiques de consum i aquí és on apel·la a la responsabilitat de tothom, com a consumidors. També de l’administració, buscant més segells i certificats de qualitat o sistemes d’identificació com els dels ous també amb la carn. "El nostre lema és: un ramat d'ovelles amb formatgeria pròpia" Tot i que majoritàriament els alumnes de l’Escola de Pastors no provenen de famílies pageses, com és el cas del Serradet, el 60% d’ells “s’incorporen al sector”. “Des de l’entitat que gestiona l’escola, oferim altres serveis com assessorament, borsa de treball o treballem el relleu agrari”, un altre dels reptes del sector primari. El curs comença amb cinc setmanes de formació a l’escola, continua amb dos mesos en una explotació, es torna a l’escola per participar dels mòduls avançats i es fan unes segones pràctiques de dos mesos més. Culmina amb sessions sobre alimentació, economia, maneig i sanitat i transformació de producte. Així comencen els pastors del present i del futur. Els que ens produiran aliment i gestionaran el territori, si la resta així ho desitgem.

Una guia per fomentar nous projectes de ramaderia extensiva

La grip arriba probablement al seu pic i les infeccions respiratòries freguen els 80.000 casos

Brillant debut de temporada del Gimnàstic Vic al torneig amistós de Terrassa

Prats celebra els primers actes de la festa major, que espera dimecres la Trencadansa

Josep Pratdesaba ja és a la galeria de Vigatans Il·lustres de l’Ajuntament de Vic

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després