Per a persones a qui els falta un braç o una mà accedir a una pròtesi pot ser difícil o gairebé impossible per l’alt cost que pot tenir. Ara, però, gràcies a la tecnologia i a les impressores 3D ho poden tenir més a l’abast. El santperenc Nil Armengol, alumne de 2n de Batxillerat de l’institut Cirviànum de Torelló, ho ha comprovat amb la creació d’una mà biònica a través de la impressora 3D que tenen al centre i que és el resultat del seu treball de recerca.
Armengol va començar a utilitzar una impressora d’aquest tipus quan feia 3r d’ESO al mateix centre i s’hi va aficionar. I precisament a l’hora d’escollir de què faria el treball l’institut va rebre una proposta de part d’Eduard Martín, enginyer industrial i president de l’AMPA de l’institut, que forma part de la comunitat internacional e-NABLE, a través de la qual enginyers voluntaris creen pròtesis per a persones amb pocs recursos utilitzant aquesta tecnologia. Armengol, amb el suport de Martín i de la tutora del treball, Rosa Dot, ha creat un prototip que podria utilitzar una persona que tingui una malformació o que hagi patit una amputació a la mà. La pròtesi es pot col·locar al braç i en doblegar el canell tanca els dits de manera que pot agafar objectes, explica l’estudiant.
Armengol va començar a treballar amb la mà subjectiva a l’estiu. Està feta amb el plàstic que s’utilitza per a impressores 3D, fil de pescar i les gomes dentals dels bràquets. El temps total d’impressió ha estat de 30 hores, encara que l’alumne ha repetit algunes peces per millorar-les. El cost de la pròtesi oscil·la entre els 15 i els 20 euros. Només amb aquest import, expliquen Armengol i Martín, poden facilitar la vida a moltes persones que no es poden permetre gastar milers d’euros en una pròtesi de resina que, en el cas dels infants, quan creixen no els serveix.
L’alumne, que està acabant de decidir si estudiarà Enginyeria Industrial o Mecànica, assegura que està molt content del resultat, que “m’ha obert noves portes”. Ara “no crec que ho deixi de fer”, explica, i de fet ja pensa a construir la seva pròpia impressora 3D per poder continuar treballant des de casa. A més ja ha passat a formar part de la comunitat e-NABLE. Juntament amb Martín ja treballa en la creació d’una altra mà que ja tindrà un destinatari concret, un músic que toca la viola.
