Fa anys que l’elevada sinistralitat de la C-59 suposa un problema per a la població de la zona. En aquesta carretera, que és l’eix vertebrador del Moianès i connecta la comarca tant amb Osona com amb el Vallès Oriental i Barcelona a través de l’AP-7, hi conflueixen un elevat nombre de vehicles diaris. Alhora hi passen transports de mercaderies com camions de gran tonatge i hi ha presència de fauna salvatge.
Tot plegat fa que aquesta via, de 160 quilòmetres, estreta i plena de revolts, sigui insegura. A més, el manteniment que s’hi ha fet al llarg dels anys no és homogeni. Hi ha alguns trams més arreglats i amb vorals i d’altres on no s’hi ha actuat mai.
Davant de tot això, fa dos anys, un grup de veïns farts de la situació es van constituir com el grup C-59 Segura, amb l’objectiu de reclamar millores. Gràcies a la pressió de la plataforma (recollint firmes, fent reunions amb el Departament, signant manifestos) i dels consistoris de tots els pobles s’ha aconseguit que el Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori inverteixi 4 milions d’euros per a la reforma del tram entre Moià i Sant Feliu de Codines.
Aquest tram de gairebé 17 quilòmetres ha estat estudiat al detall i aquest mes s’ha tancat l’informe amb el projecte de millores de seguretat que s’hi faran.
En l’àmbit polític, un dels principals impulsors d’aquesta reforma és Isidre Gavín, secretari de Territori i Mobilitat. Ell mateix, i des de la mateixa Generalitat, posen en valor el treball conjunt que s’ha fet entre tots els agents del territori: ajuntaments, Consell Comarcal i la plataforma C-59 segura. “Quan vaig entrar de secretari, ara fa tres anys i mig, ja quedava clar que la C-59, com a eix important, tenia molts reptes pendents”, afirma Gavín. Des de llavors s’han agendat diverses reformes, però la majoria situades a la part sud (la reforma de la rotonda de Palau-solità i Plegamans i el pas soterrat a l’altura de Caldes de Montbui). El secretari reconeix que no s’ha estudiat l’eix en el seu conjunt.
El projecte de millora presentat recentment és una reforma que, al llarg dels anys, s’ha anat replantejant. Inicialment només estava previst destinar-hi un milió i mig d’euros. Posteriorment, després “de percebre que la ciutadania reclamava ampliar les millores”, des de la Generalitat van recollir opinions i propostes i van augmentar la inversió a tres milions que finalment han acabat sent gairebé quatre: “Després d’anar incorporant millores s’ha acabat convertint en una proposta molt ambiciosa.”
Les remodelacions més importants que es faran, segons Gavín, tenen a veure amb la creació d’apartadors a les parades d’autobús que hi ha en tot aquest tram. “En un moment de lluita contra el canvi climàtic i de descarbonització de la mobilitat, necessitem potenciar el transport públic, és una prioritat. Per això hem de cuidar la combinació transport públic per carretera i seguretat”, apunta Gavín. “A la C-59, en algunes parades d’autobús no hi ha l’espai suficient que garanteixi la seguretat tant per a l’usuari com per al vehicle que va per carretera i l’autobús que s’aparta”, hi afegeix.
Un altre dels principals problemes de la C-59 és la presència de fauna salvatge que travessa el ferm, que compta amb un índex de conflictivitat molt elevat. De fet, el 12 de juny hi va haver un accident mortal a causa d’un senglar a la recta de Moià. Per això el projecte intervindrà en dos punts on s’ha detectat una elevada concentració d’accidents causats per la irrupció de senglars o cabirols. Entre els quilòmetres 28 i 29,6, al límit entre Sant Quirze i Castellterçol, s’adequaran tres passos existents per sota la calçada perquè hi passi la fauna. I, al voltant del quilòmetre 33, a Castellterçol, se n’adequaran dos i se’n farà un de nou. En tots dos trams es col·locaran tanques per evitar que els animals salvatges entrin a la carretera i, així, encaminar-los cap als passos inferiors. “Si la fauna té un increment exponencial els propers mesos, com està passant en altres punts de Catalunya, això no resoldrà el problema, però pot ajudar a pal·liar-lo”, diu el secretari. Gavín apunta que les barreres de protecció a la mateixa carretera per tal d’intentar canalitzar la fauna cap als passos i que puguin anar d’un costat a l’altre sense envair el ferm podrien ser insuficients, ja que “els animals busquen diferents maneres per tal d’evitar aquests impediments que col·locarem”. Segons dades de la Generalitat, entre 2013 i 2017 hi va haver 18 accidents amb senglars o cabirols entre Sant Quirze Safaja i Castellterçol, i 16 al tram de la Fàbrega.
A banda d’aquestes mesures, també hi ha dues interseccions principals que es modificaran. L’accés al polígon El Vapor, a Castellterçol, on es construirà una nova rotonda aprofitant part dels elements de l’enllaç actual, i a l’altura del quilòmetre 37, en terme de Moià, es farà un carril central per facilitar els girs a l’esquerra.
A Sant Feliu es preveu senyalitzar, en un tram de cinc quilòmetres de la zona nord, una franja central amb doble línia continua, zebrada, amb pintura de color vermell i afegir-hi també bandes rugoses. Aquest element vol evitar invasions del sentit contrari que puguin generar topades frontals. La modificació s’aplicarà només al tram de Sant Feliu perquè és on hi ha més sinistralitat causada pels revolts. De fet, el dia 12 d’octubre hi va haver un accident mortal en aquesta zona, on un vehicle va sortir de la via fins a sis metres avall.
El projecte preveu, a banda, la renovació de tot el ferm general dels gairebé 17 quilòmetres, generar cunetes en trams on no n’hi ha per donar més amplada a la via i renovar la senyalització horitzontal i vertical. A nivell general, Isidre Gavín ho valora així: “El que aconseguirem és que no sigui una carretera amb qualitat només en alguns trams, sinó que tingui coherència i que hi hagi una continuïtat pel que fa a la seguretat i les característiques del ferm.”
Pel que fa a temporalitats, “la nostra voluntat és que cap a finals de l’any 2022 es puguin començar les obres”. “Ara estem acabant de perfilar el projecte i després vindrà la tramitació. El procés de licitació que calculem que durarà uns sis mesos.”
Tot i aquest gran pas endavant, la majoria d’alcaldes, sobretot els de la zona més nord, consideren que no és suficient. “Ara, des dels ajuntaments hem de reclamar millores a la resta de la carretera. Sabem que costarà, però continuarem fent pressió perquè ens toca fer aquesta funció”, assegura Isaac Burgos, alcalde de Castellterçol. Tot i això, tant ell com gran part dels consistoris celebren que es tiri endavant aquesta inversió. “Cal reconèixer que el projecte que ens han passat és molt correcte. Fan una anàlisi dels punts més conflictius i presenten un seguit d’accions molt potents.”
Des de la Plataforma C-59 Segura, per la seva banda, troben insuficients les mesures. A parer del grup, aquestes reformes no solucionaran la sinistralitat. “Són actuacions importants i ens n’alegrem per l’increment de pressupost, però el principal problema és la falta d’amplada. Molts trams, que no estaran intervinguts, fan sis metres d’amplada –que vol dir tres metres per carril sense vorera ni cuneta– i, això en corbes i amb vehicle pesat, es insuficient”, apunta Jordi Terradellas.
Dues altres de les qüestions que destaquen des de la plataforma són els ponts estrets, com el de la depuradora de Moià, i també les travessies, com la de Sant Feliu. Consideren que són molt perilloses i que no se’ls dona solució. “Continuaran sent punts crítics”, assegura Terradellas. “És una bona rentada de cara que donarà sensació de seguretat, però no corregeix la sinistralitat.” Alhora destaquen que la C-59 continua de Moià fins a Santa Maria d’Oló i “allà no hi ha cap intervenció projectada”.
Des de la Generalitat són conscients que cal reformar la carretera fins aquest municipi. “Ho tenim a l’agenda. Aquesta actuació l’hem de poder estirar fins a Oló, a l’Eix transversal, o una mica mes enllà, si podem”, conclou Gavín.
