A l’espera que la gent dels territoris implicats validin la iniciativa –així ho marca el pacte de governabilitat que la CUP va acordar amb Esquerra–, aquest dijous la Generalitat va confirmar que la candidatura Pirineus-Barcelona demanarà acollir els Jocs Olímpics d’hivern del 2030.
El Ripollès és una de les comarques implicades en el projecte, i en la primera valoració per part dels representants polítics locals se’n desprèn, en línies generals, un optimisme amb matisos. Des de l’alcaldia de Ripoll, Jordi Munell (JxCat) assegura que cal aprofitar “l’embranzida olímpica per potenciar el territori”, i en aquest sentit apunta cap a dos àmbits concrets: la promoció turística i la millora d’infraestructures com l’R3, “ja que és el mitjà més sostenible i ràpid si s’hi inverteix per connectar el Pirineu amb Barcelona”. En aquesta línia s’expressa el regidor de Ripoll i conseller comarcal pel PSC Enric Pérez, que ho veu com “una oportunitat que no podem deixar escapar”.
Des d’Esquerra, el secretari general del partit al Ripollès i regidor a Sant Joan de les Abadesses, Sergi Albrich, recorda que l’opció d’acollir uns Jocs Olímpics “fa temps que sobrevola el Pirineu”, i que si s’acaba fent “caldria fer-ho amb un plantejament molt diferent al que hi ha hagut fins ara”. En concret, el projecte olímpic s’hauria de basar en una clara voluntat “de cohesió territorial”, aprofitant i millorant les infraestructures que ja existeixen, “i fugint de qualsevol plantejament especulatiu”.
La veu més crítica al projecte és la de la CUP, i així ho expressa el regidor de Ripoll Aitor Carmona. “Som escèptics”, apunta, i afegeix que es tracta d’un projecte “allunyat de la realitat i de les necessitats actuals dels ripollesos”. En aquest sentit, qualifica com un fet “trist” que s’hagi d’esperar “a un macroprojecte com són uns Jocs Olímpics”, perquè arribin millores en la línia del tren. Carmona assegura que per apostar en ferm per l’R3 “no hi hauria d’haver estímul més gran que el fet de considerar-ho una necessitat bàsica i històrica per la gent de la comarca”, i que per molts projectes que es posin en un horitzó de futur “el tren ja va vuitanta anys endarrerit i acumula moltes mancances”.
