Roger Peñarroya i José Manuel López van marxar fa sis anys de Planoles per anar a viure al Regne Unit davant les dificultats que es van trobar a Catalunya per poder adoptar un nen. Allà el procés d’adopció va tirar endavant i fa dos anys i mig que són pares de dos nens, un de 6 anys i un de 9. Inscriure els seus fills al registre civil consular del consolat d’Espanya a Londres està sent tota una odissea, ara, diuen, pel fet de ser catalans. Tota la tramitació va començar fa aproximadament un any, comenta Peñarroya, “volíem tenir els passaports per venir per Nadal”, entre d’altres perquè un dels avis és en una residència i encara no coneix els nens. Des de llavors els han anat requerint documentació en diferents ocasions, per exemple una documentació dels serveis socials, el dossier de l’adopció que els van fer arribar. Amb el confinament a causa de la pandèmia de Covid-19 “ho vam deixar al marge” fins que fa unes setmanes López va rebre una trucada del consolat. Se’ls comunicava que no podien inscriure els seus fills “perquè a la documentació facilitada per dur a terme el tràmit hi constava que érem catalans i no espanyols”. El comentari els va sorprendre i Peñarroya apunta que “em va estranyar relativament, vaig pensar que sent com soc potser havia posat “nacionalitat catalana” en un document important i que ara em buscaven les pessigolles”. No recordava que fos així ja que “poses nacionalitat espanyola encara que no t’agradi”. Però no era així. Ens van dir que ho tornéssim a fer tot de nou però “la persona del consolat no sabia dir el problema i amb un to sorneguer ens deia que no podíem fer el registre amb nacionalitat catalana”.
La parella explica que llavors van rebre una carta del mateix ens en què els remarcaven en negreta que “no es menciona a cap document la nacionalitat espanyola dels adoptants, sí la catalana”. Segons els ripollesos, al consolat tenen els passaports i DNI i el formulari on van posar nacionalitat espanyola. En la documentació que els van retornar els subratllen en vermell una cel·la d’una graella del dossier de 20 pàgines de preadopció en què l’assistent social britànic, on parla de l’herència cultural tant dels pares com dels nens, “ens defineix com a nacional catalans” i allà mateix consta que ells es comprometen a explicar la cultura espanyola als nens, que tenen uns avantpassats llunyans que eren de la zona de Castella i Lleó. La parella explica que “en la realitat del Regne Unit s’entén i es respecta la diversitat nacional” i consideren que la postura del consolat espanyol és “una provocació”. Tots dos afegeixen que “és l’enèsim exemple de discriminació per reconèixer-nos com a catalans” i diuen que s’agafen a una frase que ni tan sols han escrit ells. “En tota la documentació oficial deia nacionalitat espanyola, per molt que ens foti”, insisteixen. “Aquest és un claríssim cas de catalanofòbia, d’abús de poder i negligència per part dels funcionaris”, asseguren.
Després de tot el periple, “hem desistit, no volem fer-hi més mala sang, n’hem tingut prou”. Els pares han decidit que “els nacionalitzarem com a britànics i que tinguin el passaport britànic”, volien l’espanyol perquè consideraven que amb el Brexit per moure’s per Europa els seria més fàcil. Per ara el que fan és denunciar el que consideren “una agressió cap als nostres drets i els dels nostres fills” i “una discriminació per raó d’identitat nacional”. De moment, els nens hauran d’esperar per poder anar a Catalunya a veure l’avi.
La parella explica que llavors van rebre una carta del mateix ens en què els remarcaven en negreta que “no es menciona a cap document la nacionalitat espanyola dels adoptants, sí la catalana”. Segons els ripollesos, al consolat tenen els passaports i DNI i el formulari on van posar nacionalitat espanyola. En la documentació que els van retornar els subratllen en vermell una cel·la d’una graella del dossier de 20 pàgines de preadopció en què l’assistent social britànic, on parla de l’herència cultural tant dels pares com dels nens, “ens defineix com a nacional catalans” i allà mateix consta que ells es comprometen a explicar la cultura espanyola als nens, que tenen uns avantpassats llunyans que eren de la zona de Castella i Lleó. La parella explica que “en la realitat del Regne Unit s’entén i es respecta la diversitat nacional” i consideren que la postura del consolat espanyol és “una provocació”. Tots dos afegeixen que “és l’enèsim exemple de discriminació per reconèixer-nos com a catalans” i diuen que s’agafen a una frase que ni tan sols han escrit ells. “En tota la documentació oficial deia nacionalitat espanyola, per molt que ens foti”, insisteixen. “Aquest és un claríssim cas de catalanofòbia, d’abús de poder i negligència per part dels funcionaris”, asseguren.
Després de tot el periple, “hem desistit, no volem fer-hi més mala sang, n’hem tingut prou”. Els pares han decidit que “els nacionalitzarem com a britànics i que tinguin el passaport britànic”, volien l’espanyol perquè consideraven que amb el Brexit per moure’s per Europa els seria més fàcil. Per ara el que fan és denunciar el que consideren “una agressió cap als nostres drets i els dels nostres fills” i “una discriminació per raó d’identitat nacional”. De moment, els nens hauran d’esperar per poder anar a Catalunya a veure l’avi.
