Les lletres tenen el poder de fixar les idees. I en alguns casos, també les persones. La folguerolenca Anna Dodas va morir assassinada un dia d’agost de 1986 a prop de Montpeller. Es trobava fent un viatge amb una companya d’estudis, Gemma Argemí, de Bigues i Riells, i el seu destí era l’Alguer. La mort de les dues joves –de 23 i 26 anys– va causar un fort impacte a Catalunya: per la brutalitat del fet, perquè el cas no es va resoldre mai i perquè Dodas era un dels noms més prometedors de la literatura catalana. “Era una noia molt decidida. Amb actitud i molt talent. Tenia moltes coses a fer que van quedar perdudes”, rememora una de les seves germanes.
Anna Dodas era la petita de sis germans, i tenia una sensibilitat especial per les arts: tocava la guitarra, estava aprenent piano, feia de professora de música i sobretot escrivia. De fet, el maig del 1986 –pocs mesos abans del tràgic succés– va guanyar un dels premis més destacats per a joves poetes com era l’Amadeu Oller –amb l’obra Paisatge amb hivern–, que s’afegia a altres reconeixements literaris de renom com el premi Calldetenes de l’any 1981. Arribat l’estiu, va planificar les vacances. “Era viatgera. Havia estat al País Basc, a Andalusia, al Marroc… tenia experiència a fer-ho”, comenten fonts familiars. Finalment, a principis d’agost va marxar fent autoestop cap a l’Alguer amb Gemma Argemí, un destí al qual malauradament no van poder arribar.
“Per supervivència, hi ha detalls que el cervell els esborra”, diu la germana al rememorar aquells dies. I és que l’angoixa, a l’anar passant les setmanes i no rebre notícies de l’Anna –els mòbils eren inexistents i la capacitat de contacte molt diferent a l’actual–, anava en augment. “La mare no es movia del costat del telèfon fix per si trucava”, i arribat el setembre “ho vaig anar a explicar a la Guàrdia Civil”. El que hi van trobar a la comissaria va ser una nul·la empatia i voluntat d’ajudar “una família que ho estava passant malament”. La policia francesa confirmava unes setmanes després que el cos d’Anna Dodas havia aparegut assassinat en una zona boscosa del sud de França.
La investigació dels fets a França va tenir poc recorregut i mai es va esclarir què havia passat. “El fet ja el sabíem. L’Anna era morta. No vam voler remenar gaire res més perquè va ser molt dolorós”, conclouen.
Amb Dodas morta, la família va haver d’entomar el sempre difícil tràmit de posar ordre a les coses del difunt. “Al seu pis hi vam trobar un munt de material que ni sabíem que havia escrit”, explica la germana, i va començar una feina de classificar i ordenar tot el que hi havia. “Va ser com un bàlsam fer aquella feina.”
En aquestes últimes dècades l’obra d’Anna Dodas ha sigut recopilada, publicada, reeditada i fins i tot traduïda al castellà i a l’anglès. El més important, però, és que gairebé 40 anys després dels tràgics esdeveniments, la poetessa de Folgueroles encara és descoberta i reivindicada per les noves generacions, que molts cops hi arriben a través de la referència de tota una institució: Maria Mercè Marçal, que va dir que algun poema de l’Anna “li hauria agradat molt haver-lo escrit ella”. I és que Anna Dodas, una escriptora “amb molta imaginació i una adjectivació fluidíssima”, de ben segur s’hauria convertit en una de les firmes més destacades del panorama literari català. La seva ploma ha esdevingut eterna.
