Les elevades temperatures de setmanes enrere han avançat la baixada de la processionària del pi i els experts mantenen l’alerta per saber com pot evolucionar la plaga, si bé no es tem que les seves conseqüències puguin anar a pitjor de forma immediata. “La impressió és que el grau d’afectació no ha estat tan elevat com en els tres últims anys”, assegura Jordi Vayreda, coordinador científic del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest no ha estat un hivern preocupant en aquest sentit, ja que en venir d’un any amb una elevada pluviometria, el cicle de vida de les erugues s’ha endarrerit i no han tingut tan temps per alimentar-se de les fulles com en altres temporades. Ara bé, amb un hivern amb glaçades fortes puntuals i poc duradores, la disminució del nombre d’exemplars que aquestes provoquen també ha estat menor.
Les característiques bosses filamentoses a les capçades on les comunitats d’erugues es refugien durant l’hivern “no han tingut una gran afectació” en els boscos d’Osona, segons Jordi Senmartí, enginyer tècnic agrícola especialista en el control de plagues. Sí que s’ha avançat el procés de la processionària. El nom popular amb què es coneix la Thaumetopoea pityocampa deriva de la formació en fila índia en què les erugues baixen pel tronc del pi des del niu fins a enterrar-se en les proximitats, on es transformaran en crisàlides. D’aquestes en sortiran a l’estiu les papallones que, un cop aparellades, pondran ous entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre per donar inici a un nou cicle.
És en l’estadi actual que la processionària del pi resulta més perillosa per a l’espècie humana i els animals pels pèls urticants que tenen les larves al dors que s’alliberen quan detecten perill i provoquen irritacions. “Hi ha animals que es poden ofegar si se les empassen”, alerta Senmartí, que sosté que aquest any “a Osona, el Bages o el Lluçanès no hi ha més bosses que altres anys”, tot i que més al sud se n’han observat més.
Al baix Ripollès se n’han identificat colònies aquests últims mesos, segons recull el portal de participació ciutadana Alerta Forestal. Afecta els termes de Ripoll, Campdevànol i les Llosses. Aquest últim municipi s’havia beneficiat el 2016 i el 2017 dels tractaments preventius amb productes biològics que el Departament d’Agricultura duu a terme amb mitjans aeris per controlar la plaga i que “resulten molt efectius”, segons Vayreda. Altres municipis de l’oest d’Osona també es van beneficiar el 2017 del tractament, que aquesta darrera tardor no ha arribat a cap d’aquestes comarques. A les zones limítrofs del Lluçanès amb el Berguedà és on s’ha detectat una major presència de la processionària, en la campanya de seguiment de la plaga que cada any fan els Agents Rurals, i que acaba aquest divendres.
Tot i que la processionària pot arribar a defoliar greument el pi que ataca, els experts sostenen que no són la causa directa de la seva mort. “També els ataquen escolítids i si l’arbre no està prou sa no es pot defensar”, recorda Vayreda, tot i que “està claríssim que el bosc es debilita” per efecte del canvi climàtic, com el que ara també afecta el cicle de la processionària.
{{ comment.text }}