Si fos possible travessar la Terra de punta a punta, perforant el subsòl, als antípodes de Catalunya hi trobaríem Nova Zelanda. Un arxipèlag que no arriba als cinc milions d’habitants i des d’on està vivint la pandèmia de la Covid-19 la centellenca Judit Parés Casals (24), que s’hi va instal·lar ara fa tres mesos per estudiar i treballar a canvi d’allotjament: “Visc a Queenstown, un poble turístic del sud. El tancament de fronteres l’ha canviat completament, perquè fins i tot hi ha aeroport i l’ambient habitual és de gent de pas”.
La gestió del coronavirus que ha portat a terme el govern neozelandès, amb la laborista Jacinda Ardern al capdavant, ha enlluernat el món sencer per un alentiment molt marcat del ritme de contagis, i és que en vuit setmanes s’han registrat poc més d’un miler de positius i tan sols 19 morts a causa de la Covid-19. Aïllament, tancament d’escoles, suspensió d’esdeveniments multitudinaris… Parés explica que el govern no ha pres mesures diferents dels de la resta del planeta, però sí que les va activar molt abans que Itàlia o l’Estat espanyol: “Amb només 100 casos van elevar l’emergència a nivell 4, confinament total. Hem passat un mes així. Tot tancat excepte supermercats, gasolineres, hospitals i farmàcies, però a partir d’aquest dilluns vam baixar a nivell 3, que en el meu cas vol dir tornar a l’escola”.
“El tancament de fronteres ha canviat completament el poble on visc”
Un altre factor que jutja transcendental en la contenció del virus és la baixa densitat de població i, en concret, la distància entre municipis, ja que “nosaltres el més proper el tenim a una hora. No s’assemblea gens a la rea-litat d’Osona”. Parés també destaca la disciplina de la ciutadania a l’hora d’acceptar les restriccions imposades pel govern. “Segurament hi va influir tota la informació que ens arribava d’Europa”, apunta, però “en general la gent d’aquí té una altra cultura i molta confiança en els seus dirigents. Van acatar les mesures des del principi”.
El confinament ella l’està passant al hostel on viu i treballa, amb l’avantatge de tenir al costat 15 persones més i, per tant, poc temps d’avorrir-se. Això no vol dir, però, que d’entrada no es plantegés seriosament tornar a Catalunya: “Nova Zelanda estava a punt de tancar fronteres i vaig haver de prendre una decisió contra rellotge. Si pujava a un avió com a mínim havia de fer tres escales i no tenia cap garantia d’arribar… Fins i tot hauria pogut quedar retinguda en un altre país i haver-m’hi de confinar”.
“Amb només 100 casos van elevar l’emergència a nivell 4, confinament total”
A l’hora de definir el panorama que ha dibuixat el coronavirus, Parés fa servir adjectius com “surrealista” i “excepcional”, destacant que l’experiència a l’altra punta del planeta de moment no té res a veure amb la que s’havia imaginat sobre el paper. Tot i això, està contenta de no haver desfet camí i explica que, malgrat trobar-se a més de 19.000 quilòmetres de casa, manté el contacte diari amb la família i els amics. Parlant amb ells ha constatat que a Nova Zelanda hi ha molta menys angoixa per les derivades econòmiques de la pandèmia: el govern ha pres mesures econòmiques inèdites i està proporcionant ajudes a tots els treballadors d’empreses amb pèrdues superiors al 30%. “L’Estat és qui ens pagarà els sous fins al juny, quan la situació s’ha d’haver normalitzat. Com que els neozelandesos confien molt en el govern, que també ha renunciat a una part de les seves retribucions, crec que estan menys crispats i preocupats que els espanyols”, conclou Parés.
