Una segona onada, també de pobresa

Plou sobre mullat, i la segona onada de la pandèmia encara empitjora més la situació dels qui ja eren més vulnerables. Les dades de Càritas Diocesana de Vic, que engloba les comarques d’Osona, el Ripollès i el Moianès, així ho constaten. A causa de la Covid-19, els primers mesos van veure com augmentaven un 30% el nombre de persones en risc que atenien. Segons el secretari tècnic de Càritas Diocesana de Vic, Fran Quirós, “a mesura que va passar l’estiu algunes persones es van recuperar en reincorporar-se als llocs de feina”. La segona onada “no ha tingut un impacte tan fort com la primera però torna a haver-hi una segona crisi social que ve per la primera” i que afecta sobretot els qui estaven pitjor. I de fet, diu, en aquestes comarques l’impacte ha estat menor que en zones on hi ha municipis de més de 100.000 habitants, malgrat que ha afectat les poblacions més grans com Vic, Manlleu, Torelló i Ripoll. En la primera onada, explica Quirós, van constatar que sobre la taula “hi teníem una caiguda de l’ocupació i els ingressos a les llars”, un fet que suposava una dificultat per adquirir aliments i productes de primera necessitat i també per afrontar despeses relacionades amb l’habitatge, ja sigui el lloguer o la hipoteca, però també a les factures dels subministraments com l’aigua, l’electricitat o el gas. I bona part d’aquestes persones es continuen atenent. De fet, el que preocupa més Quirós és que “una de cada quatre llars no té ingressos en aquest moment”. Aquests serien els casos en què la situació és més alarmant. La caiguda de l’ocupació i els ingressos a les llars de les famílies que atén Càritas han caigut un 33%. La meitat de les famílies no poden fer front a les despeses vinculades al lloguer o les hipoteques dels seus habitatges, un 45% no poden pagar els subministraments. Un 11% estan “amenaçats amb l’expulsió”, segons el secretari tècnic. En un 3,8% dels usuaris, però, han pogut renegociar els preus, reduir-los i un 36,2% ajornar el pagament. La meitat de les persones ateses tenen dificultats per pagar l'habitatge Les llars més afectades, apunten, són les que hi viuen persones amb feines precàries i que “viuen al dia; d’altres amb persones que viuen de l’economia informal, com treballadores de la llar, en molts casos persones en situació irregular. També famílies monoparentals o llars sense connexió o hàbits digitals. De fet, des de Càritas també destaquen una nova problemàtica des de l’inici de la pandèmia, la bretxa digital. Un 35,8% de les famílies tenen dificultats per fer tràmits administratius, ja sigui per una manca de connexió o bé per no tenir habilitats a l’hora de fer aquest tipus de tràmits per accedir a les sol·licituds per demanar ajuts o per buscar feina. Quirós apunta que l’administració “ha tendit a tancar portes i a la digitalització” com a mesures per evitar la propagació de la pandèmia, un fet que “és positiu per agilitzar tràmits” però que posa més barreres a les persones que tenen dificultats. Amb les escoles tancades un 12% de les famílies van deixar la feina per cuidar els fills La pandèmia, explica Quirós, també ha comportat un altre problema, el de “l’educació i la conciliació laboral”. En un 12% de les famílies algú va renunciar al seu lloc de feina per poder tenir cura dels infants a causa del tancament físic de les escoles. Segons el secretari tècnic, aquest fet s’ha donat per diferents motius. Hi ha qui no tenia entorn familiar que es pogués fer càrrec dels fills, qui no volia posar en perill aquest entorn perquè es tracta de gent de risc, qui no podia fer-se càrrec de pagar algú perquè fes aquesta funció o bé qui per por del contagi preferia que no entrés ningú a casa seva. Moltes d’aquestes persones, després, “no han pogut tornar a la feina”, assegura. En la situació de crisi també s’ha pogut constatar que un 50% de les famílies ateses no tenen xarxa social que els pugui donar un cop de mà. Malgrat això, de la situació de pandèmia es pot extreure “una part positiva” que és la “sensació de comunitat”. Segons Quirós, “és esperançador que molta gent de la comunitat veïnal es van implicar a ajudar persones” que no tenien xarxa. L’augment de persones per atendre ha tingut un impacte a les Càritas parroquials, interparroquials i arxiprestals del territori, asseguren, que han exhaurit les partides per a acollides i ajuts econòmics. Per fer front a aquesta situació des de l’entitat han engegat la campanya “La pobresa també rebrota”, que pretén posar-ho de manifest i incentivar la col·laboració econòmica per recaptar diners per ajudar els més vulnerables en un moment en què físicament i psicològicament també estan més dèbils, diuen. Des de Càritas “ens preocupa quant durarà” tot plegat, i són conscients que malauradament un cop acabi la pandèmia “tardarem anys a recuperar els indicadors d’anys anteriors”.

Una segona onada, també de pobresa

Càstig excessiu pel Voltregà

L’advocacia alerta del risc de col·lapse i vulneracions de drets si la regularització no té prou recursos i garanties

“La pedregada ha estat la situació més difícil que hem hagut de gestionar”

Restablerta l’R3 entre la Garriga i Ripoll

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin