La decisió de mantenir les parades d’alimentació als mercats setmanals a l’aire lliure s’ha deixat en mans dels ajuntaments. El decret del Departament de Salut permet la venda directa a l’aire lliure i en un aforament inferior a 1.000 persones. Però no tots els mantenen. Per això, Unió de Pagesos ha publicat una llista dels ajuntaments que no ho permeten reclamant que canviïn d’opinió. En el cas d’Osona, les poblacions que ho han prohibit són Vic, Roda de Ter i Calldetenes, mentre que es fa a Torelló, Manlleu o Centelles. Al Ripollès, les poblacions que no el permeten són Campdevànol i Camprodon.
Segons explica Carles Mencos, i tenint en compte que l’aliment és primordial, és “irresponsable no deixar fer aquesta venda ja que per a molts petits productors és el seu únic canal de distribució i resulta que poden seguir produint però llavors no té sortida”. Mencos explica que no es tracta de saltar-se cap norma, perquè la compra es pot fer com es fa a les botigues, “amb totes les mesures de seguretat establertes i amb els clients fent la cua amb la distància assignada entre ells”. El sindicat afegeix que no té sentit que “els ciutadans puguin entrar en espais tancats de les grans superfícies dosificats de manera privada i no tinguin accés a comprar en espais oberts on hi podria haver el control dels agents de l’autoritat del municipi”.
D’altra banda, el sindicat demana també als departaments de Treball i Agricultura mesures per fer front a la campanya agrària, que “donades les condicions meteorològiques pot tenir un cert avançament”. En aquest sentit, demanen que el sector “pugui disposar de la mà d’obra necessària”. Alhora, el que sí que s’ha activat és que els tallers mecànics puguin treballar per les urgències que els sorgeixin amb la maquinària del camp o les granges. Treballar al camp amb un tractor amb cabina com els que tenen no suposa, en principi, cap problema perquè no tenen contacte amb ningú, i en canvi hi ha feines com les de treure les males herbes del camp que s’han de fer per poder plantar i recollir.
“Encara podem respirar”
Eva Carmona, d’El Circell, de Gurb, explica que per ara i tot i que han hagut de refer alguna ruta perquè els arribi el planter, han pogut continuar amb la tasca de conrear, collir i vendre les seves verdures. “En vendre amb el format cistella a particulars o a través de botigues que ja estan obertes, el confinament no ens ha afectat. Al contrari, venem una mica més perquè la gent fa tots els àpats a casa”. Tampoc ho han notat a La Riera, granja de gallines, pollastres, conills i ous de Vic, que fa venda directa a la mateixa finca. Maria Parramon explica que “per ara hem anat fent les vendes igual. El que sí ha quedat aturada és la part de casa rural”, explica. No és el mateix, però, per al Mas Bellpuig, de Taradell, que ven a la botiga de Vic i en una parada al mercat, ara anul·lat. No anar al mercat representa un 50% menys de vendes i si hi afegim que “la por fa que la gent vagi menys a la botiga, es pot enfilar fins a un 70%, però la producció hi és”, diuen.
En explotacions més grans, els ramaders han posat en marxa el sistema d’autoritzacions perquè els treballadors es puguin desplaçar d’un lloc a l’altre. Ho ha hagut de fer Josep Font, de Gurb, que té granges de vedells i vaques a Osona i al Vallès. “He pogut anar treballant, però sí que avisen que no pots anar més d’un al camió o el cotxe”, diu. També ho ha aplicat
{{ comment.text }}