Està acostumada a passar moltes hores a dins de l’ambulància, però no anant vestida amb equips de protecció de cos sencer o havent de desinfectar la cabina cada cop que traslladen un pacient. La vigatana Mariona Bonfill és tècnica en emergències sanitàries i últimament li ha canviat tant la vida com la feina, ja que com que cada dia té contacte amb pacients amb Covid-19 ha decidit anar-se’n a viure sola: “Molts companys hem fet el mateix. Podem ser portadors asimptòmatics o no haver desenvolupat encara els símptomes del virus i estem prenent mesures excepcionals per no contagiar les nostres famílies”.
Fins fa només tres setmanes es dedicava al transport sanitari no urgent, amb unes rutines molt marcades d’anar a recollir malalts que no es poden desplaçar a l’hospital pels seus propis mitjans, que segueixen un tractament continu o bé que estant ingressats en un centre necessiten proves en un altre o fins i tot a fora de la comarca. Ara “continuem portant a diàlisi persones que ja acompanyem habitualment”, explica Bonfill, però “un gruix important de l’atenció no urgent ha desaparegut”.
El seu dia a dia està completament supeditat a l’evolució del coronavirus, i sobretot es cuiden de traslladar possibles positius no confirmats o dur-los a casa quan ja han rebut l’alta hospitalària: “Encara que no necessitin estar ingressats, s’explica a la família que han de passar dues setmanes completament aïllats i, per tant, no tindria cap sentit que algú els recollís en cotxe particular”.
Tots els positius que reben l’alta els traslladen en ambulància
A partir d’aquest dimecres l’equip del qual forma part Bonfill també ha assumit el trasllat de pacients de l’Hospital Universitari de Vic cap al que s’ha habilitat al pavelló del Castell d’en Planes, una tasca que setmanes enrere ella difícilment s’hauria visualitzat realitzant i que es tradueix en un cúmul d’emocions: des de la satisfacció d’aportar un granet de sorra en plena crisi sanitària fins a la consciència dels riscos que comporta estar en contacte amb malalts amb Covid-19. “Seguim un protocol molt estricte i portem els equips de protecció individual, però evidentment vetllem pel benestar del pacient i l’hem d’ajudar si té mobilitat reduïda, a l’hora posar-se l’oxigen…”, explica Bonfill. És en aquest sentit que lamenta que no hi hagi un major nombre de testos a disposició del personal sanitari, ja que això permetria controlar si hi ha professionals infectats i, en cas de positius, aïllar-los per trencar hipotètiques cadenes de transmissió: “La incertesa, pensar que pots estar contagiat sense tenir símptomes, et genera una angoixa i un estrès mental molt gran”.
Demanen testos: “No saber si estàs infectat genera molta angoixa”
A les dificultats de treballar en plena pandèmia hi suma també la complexitat de treure’s i posar-se els EPIs, que amb tot té claríssim que són “indispensables”, o el fet d’haver de netejar l’ambulància de dalt a baix cada cop que completen un trasllat, igual que abans i després d’acabar la jornada. El contrapunt positiu són sobretot les mostres de solidaritat, ja que el cap de setmana passat van llançar una crida per aconseguir material “i la resposta ha estat espectacular, estem molt i molt contents. L’empresa [Transport Sanitari de Catalunya] ens havia facilitat tots els equips necessaris, però ens en calien més i n’hem obtingut en un temps rècord”.
Que la crisi que ha generat el coronavirus és completament inèdita ja ho hem sentit moltes més vegades de les que podem arribar a comptar, però Bonfill destaca sobretot l’excepcionalitat d’un episodi crític que s’allargui tant de temps: “N’hem parlat amb companys que han viscut circumstàncies molt dures, com ara l’atemptat a la Rambla de Barcelona, però la diferència és que ara no sabem quan s’acabarà. No pots fer cap mena de planificació per setmanes, senzillament vas al dia a dia”.
Les persones que transporten habitualment també els fan més preguntes que de costum. I no tant sobre el virus, sinó que s’interessen per “com ens sentim nosaltres, en què ha canviat la feina o quines precaucions extraordinàries hem de prendre. Realment t’adones que hi crees un vincle”, conclou Bonfill.
