“Vaig haver de batallar molt per ser mare”

Són les 4 de la tarda del dia 5 de juliol i al carrer del Doctor Junyent s’aproxima un Peugeot blanc que s’atura a prop de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, on la conductora del vehicle, Laura Montolio, realitza la rehabilitació per tractar l’esclerosi múltiple (EM), una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós central i que es coneix per les seves mil cares, perquè varia en cada persona. En sortir del cotxe, Montolio obre el maleter i, a través d’un comandament, dirigeix una grua que “agafa la meva cadira de rodes i la treu del vehicle”. Si bé aquest gest evidencia que els símptomes motors formen part del dia a dia de Montolio, això no impedeix que pugui conduir “i adaptar el cotxe a les meves necessitats gràcies al ventall de recursos que actualment tenim a l’abast els que patim esclerosi múltiple”. En aquest sentit, avui, amb 37 anys, explica que quan li van diagnosticar l’esclerosi “tenia 15 anys. Vaig ser un conillet d’Índies, ja que escassejava la informació sobre la malaltia”. Tot va començar el dia 17 de gener de 2001. “Em vaig aixecar amb la cama adormida i el metge em va receptar ibuprofèn.” Al vespre, havent finalitzat la jornada laboral, el formigueig se li va estendre a les dues extremitats inferiors. Els dies transcorrien i la pèrdua de sensibilitat augmentava. “Era una sensació desagradable que mai havia experimentat i ningú em donava cap solució.” El punt d’inflexió va ser el dia 20 del mateix mes, quan, imbuïda per una combinació de por i incertesa, va dir prou: “Doctor, si continuo així acabaré amb els òrgans adormits.” En aquest punt, la va alleugerir un ingrés hospitalari a Vic “que havia de servir per estudiar-me”, però a mesura que se sotmetia a proves enfocades a detectar malalties neurodegeneratives “no volia acceptar la realitat”, i encara que els problemes de mobilitat causaven que “trigués vint minuts a recórrer un passadís de l’hospital”, a la família li deia que tot estava bé. Finalment, els exàmens mèdics van revelar que tenia esclerosi múltiple. “Aleshores, vaig caure en un pou fosc i profund. Alguns amics em van deixar de parlar i a la feina em van rescindir el contracte.” Però els entrebancs associats a la malaltia “no van fer desaparèixer el somni de ser mare’’. Avui, fent la vista enrere, recorda les paraules colpidores dels sanitaris: “Laura, si vols tenir un fill has de saber que tindràs dificultats afegides en l’embaràs.” Deixar la medicació durant la gestació és només un dels reptes que va assumir per tenir la seva filla, Júlia, que ara té 14 anys. “Vaig haver de batallar molt per ser mare, però és la millor decisió que he pres mai.” A partir del moment en què la van diagnosticar d’esclerosi múltiple, “els tractaments me’ls receptaven des de la Vall d’Hebron, on arriben abans totes les medicines’’. En canvi, Montolio creu que “a Osona estem deixats de la mà de Déu’’ i reclama “una unitat d’atenció específica d’esclerosi múltiple”. Tot i això, afirma que en els últims anys “la rehabilitació que es fa a l’Hospital de la Santa Creu ha millorat molt’’, ja que les sessions abans només es feien els dilluns, de 3 a 5 de la tarda, i ara també s’imparteixen els dijous. Alhora, matisa que l’atenció “és més personalitzada i cada pacient realitza uns exercicis d’acord amb les seves possibilitats’’. En aquesta línia, l’associació ADFO i EMPARA –l’entitat d’Esclerosi Múltiple d’Osona que organitza caminades i activitats amb afectats d’aquesta malaltia– lloguen una furgoneta perquè els que no poden desplaçar-se puguin assistir a les classes. Ara com ara, mentre continua experimentant símptomes com migranyes o incontinència, Montolio lluita per millorar la seva qualitat de vida. Per exemple, com que es tracta d’una malaltia caracteritzada per un empitjorament neurològic progressiu, “m’anticipo a qualsevol escenari perquè no sé el dia que no podré moure’m’’. Així, malgrat que la Generalitat “ens ofereix ajudes’’, ha hagut de pagar de la seva butxaca instal·lacions fetes a casa “com adaptar la dutxa’’. Actualment, amb molts anys d’experiència a l’esquena, Montolio es presta a acompanyar els afectats d’EM. “Tot i el suport incondicional que des de l’adolescència he rebut per part del meu marit, David Galera, crec que em va faltar un guia que m’ajudés a entendre la malaltia’’. Per tant, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre l’esclerosi múltiple –que a Osona pateixen aproximadament un centenar de persones–, “fa anys que participo en els vídeos de la campanya “Mulla’t per l’esclerosi”, que organitza la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i que tindrà lloc aquest diumenge a 17 piscines d’Osona i 4 del Ripollès per recollir fons i lluitar contra la malaltia. D’acord amb Montolio, “el lema d’aquest any, “Llença’t”, equival a dir que els que tenim esclerosi múltiple hem d’avançar sempre. Així com la malaltia anirà endavant, nosaltres també hi anirem’’.

“Vaig haver de batallar molt per ser mare”

El vigatà Toni Pla mostra la seva col·lecció de ràdios i TV antigues

Ripoll vol sancionar quatre activistes per penjar cartells i fer pintades a parets

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb