Màrius Tulleuda (Manresa, 1946) és fill de la colònia tèxtil Els Comptals de la capital del Bages. Als 14 anys se’n va anar a viure a Prats de Lluçanès, on des d’aleshores ha estat sempre vinculat. Tant, que ha estat el pregoner de la festa major de Sant Vicenç d’enguany. Tulleuda, que se sent pradenc de soca-rel, és metge especialista en digestologia i expert endoscopista. Fundador del Sindicat Metges de Catalunya, actualment és doctor emèrit de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí.
Per què se’n va anar a viure a Prats la seva família?
El meu pare treballava en un colònia tèxtil, els Comptals, que en aquella època ja començava a anar malament. El senyor Obradors, que tenia una fàbrica tèxtil aquí a Prats, va comprar una maquinària alemanya però no tenia tècnics per fer-la anar i va fitxar el meu pare.
Amb quin poble es van trobar?
Amb un Prats que no té res a veure amb el d’ara. Sí que hi havia fabriquetes i això donava poder adquisitiu a la gent, però era un Prats molt rural. Jo vaig conèixer la gent jove que treballava a la fàbrica, perquè amb 14 anys ja s’hi anava a treballar, que em va integrar de seguida. També el poc jovent que estudiava i que eren de les quatre famílies que estiuejaven a Prats.
S’hi va sentir ben acollit?
Sí, m’hi vaig sentir bé de seguida. Vaig trobar molt bona gent. Els amics encara em duren tots. Per un nen, una colònia, que és d’on venia, era un món meravellós. Però a la vegada era un lloc molt dictatorial. Un exemple. El diumenge s’havia d’anar a missa i, a la sortida, tothom passava a dir bon dia a l’amo i als caps. Jo recordo aquest moment agafat de la mà del meu pare. Aleshores ja vaig saber que jo no voldria amo. Per això soc metge.
Què va fer un cop instal·lat a Prats?
Vaig aconseguir una beca per poder estudiar Batxillerat Superior a la Universitat Laboral de Tarragona, un invent de Franco per fabricar enginyers i tirar el país endavant. Ens passàvem el matí estudiant batxillerat normal i a les tardes ens ensenyaven a fer anar maquinària industrial, fèiem de fusters, electricistes, mecànics… ens ensenyaven de tot, amb uns professors molt bons i amb un nivell increïble. I a sobre, i només per nosaltres, ens van obrir el món dels llibres i la filmoteca nacional. Podíem demanar qualsevol llibre i pel·lícula. Allò era una bogeria de culturització. Què va passar? Que a l’acabar ningú volia estudiar d’enginyer. Allò va ser el fracàs més gran de Franco, agafar nanos i pensar que els podria alliçonar. A la que tu dones cultura, el feixisme no hi té res a fer.
Quin és el seu lloc preferit de Prats?
Jo a Prats he fet servir dos llocs. Un, la font del Xambó. Mentre feia Medicina hi vaig estudiar hores i hores. L’altre és el banc de Lurdes. Serveix per pensar, per trobar solucions a qualsevol problema…
Què ha suposat ser el pregoner de la festa major?
Deixant a part tenir fills, la dona, ser metge… Hi ha dues coses a la vida, i que m’han passat ara de gran, que m’han fet molta il·lusió perquè en el fons venen a dir: “Home, potser alguna cosa has fet”. La primera, quan em vaig jubilar i van posar el meu nom a la unitat d’endoscòpia. L’altre és el pregó. Després de fer-lo dius “carai, com han aplaudit, has arribat al cor, aquesta gent t’estima”.
Parlem breument de medicina. Ha canviat molt la professió?
Del tot, no té res a veure. Quan jo vaig acabar la carrera, als anys 70, els metges tenien un fonendo, l’electrocardiograma, radiografies simples i no gaire més. I els que en sabien, en sabien molt. Ara, n’hi havia pocs. Amb mi va aparèixer l’ecògraf i l’endoscòpia.
Fa poc hi ha hagut una vaga de metges…
Abans, si hi posaves una mica d’esforç i estaves on tocava, decidies on volies anar i acabaves anant-hi. I ara ho tenen molt difícil. Els sous de metge són absolutament ridículs, crec jo. La medicina va per la bona fe dels metges, si no no aniria.
{{ comment.text }}