“Valorem positivament les últimes dades de l’atur i que hi hagi més contractació després de la reforma”

L’empresari i polític Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949), president de Foment del Treball, va ser dijous a Vic per presentar el nou Consell Territorial Sectorial de la Petita i Mitjana Empresa, que neix de la integració de Fepime a Foment i que ha de permetre també donar resposta a reivindicacions territorials com les que pugui aportar el Consell Empresarial d’Osona. Avui [dijous] ha visitat el Consell Empresarial d’Osona. Aquesta organització és l’antena de Foment del Treball a Osona?És la patronal d’Osona, la més rellevant que hi ha a la comarca, i està confederada a Foment del Treball des de fa molts anys. Del que es tracta és que el territori tingui més visualització a Foment, que les petites i mitjanes empreses puguin reforçar la seva veu i en puguin sortir més beneficiades. Foment ha integrat Fepime a la seva estructura.És una aposta clara i decidida per la petita i mitjana empresa, la figura de l’empresari i l’empresa familiar. No hem d’oblidar que dins la confederació de Foment hi ha incorporades al voltant de 260.000 empreses i el 99% són petites i mitjanes. A Foment hi ha representats 23 territoris, 90 sectors industrials, més de 900 associacions, i representem el 75% del PIB. La seva veu fins ara ha estat molt important i vull que Foment sigui l’autèntic portaveu de les seves reivindicacions. Permeti’m una pregunta d’una altra organització: la Cambra es va debilitar amb l’entrada d’Eines de País?No acostumo ni a criticar ni a parlar mai malament de les altres institucions. El que ha passat ja ho ha vist absolutament tothom. Sí que puc dir que vaig tenir unes magnífiques relacions amb el senyor Joan Canadell i les mantinc, i potser les he incrementat, amb Mònica Roca. El passat mes de gener, vostès presentaven l’informe sobre el dèficit d’infraestructures a Catalunya i posaven l’accent en la manca d’inversió pública. Vostè que ha estat diputat a Madrid, sap que el dèficit és històric. Hi ha forma de revertir-ho?Nosaltres hem plantejat, des de Foment, la Cambra de Contractistes i l’Organisme Assessor d’Infraestructures de Catalunya, diferents solucions per poder esmenar aquest dèficit històric que arriba fins als 35.000 milions d’euros en els darrers dotze anys. L’Estat espanyol, tant amb els governs del PP com amb els del PSOE, ha maltractat Catalunya amb tot el que fa referència a les inversions en infraestructures. L’única manera d’esmenar-ho és que es pugui invertir cada any el que representa el PIB català a l’economia de l’Estat (al voltant del 20%) en recursos financers per a infraestructures. I per això nosaltres plantejàvem que des del 2019 havia d’haver-hi una inversió complementària del voltant de 5.000 milions d’euros cada any, durant cinc anys, que no s’està complint. Aquest és el paper de lobby que vostè defensa que ha de fer Foment?Sí. Però quan ara es va plantejar que a Catalunya vinguessin 1.700 milions per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, va haver-hi una manca d’estratègia per part de l’Ajuntament de Barcelona (que no hi té res a dir, però ja sabem que la senyora Colau tot el que representi progrés del país, progrés de les empreses i progrés dels territoris, no li importa), però també per part de la Generalitat i en concret d’un dels partits que conformen el govern, que és ERC. Jo encara tinc l’esperança que puguem corregir en el proper any, convèncer ERC, de la conveniència de posar sobre la taula una altra vegada la necessitat d’ampliar l’aeroport. És possible i estem ara focalitzant tots els esforços per recuperar la inversió. Ens queixem que no teníem inversions suficients, i quan les tenim les tirem per la finestra. Fa poques setmanes, la seu de Foment va acollir una jornada sobre la situació de la indústria alimentària arran de la crisi d’Ucraïna. L’escassetat de cereal està tensionant molts esglaons d’aquesta indústria. Quina perspectiva hi veu a curt termini?És veritat que Ucraïna era el graner d’Europa, un dels graners del món. Això ara està provocant que moltes primeres matèries que venien d’Ucraïna les haguem d’importar d’altres països com els Estats Units o els sud-americans i s’han de modificar algunes legislacions, des de la perspectiva alimentària. És un dels problemes més importants que té la indústria en general: manca de matèries primeres i materials perquè les empreses tinguin un funcionament correcte i normal. I a més de la falta de matèries primeres també tenim uns costos molt elevats dels preus de l’energia que està comportant un aspecte molt negatiu pel desenvolupament econòmic de la indústria espanyola i europea. Podem tornar a entrar en una altra crisi?Si no resolem el tema de l’aprovisionament de les matèries primeres i la qüestió que fa referència als preus energètics podríem entrar en una espiral de recessió. Els empresaris estem posant tots els elements i pressionant els governs perquè prenguin decisions que vagin en la direcció de no entrar en una altra crisi. A principis d’any, s’aprovava la reforma laboral. Des dels sindicats fan notar que s’ha traduït en més contractes indefinits. Quina valoració fa vostè dels primers mesos d’aquesta reforma?La veritat és que en fem una valoració positiva. Vam ser crítics però hi vam acabar donant suport. Enteníem que no era la reforma laboral que necessitàvem al segle XXI. Però, dit això, avui valorem positivament les últimes dades de l’atur i que hi hagi més contractació. I tant de bo continuem en aquesta direcció. I de l’augment de l’SMI?També el valorem positivament. L’economia catalana no té un problema amb la indexació del salari mínim interprofessional perquè afortunadament un 80% o un 90% dels sectors hi estan per sobre. Però aquí hi ha un problema. L’administració pública, quan puja el salari mínim, no indexa als preus que tenia concertats amb la privada aquest increment salarial que ha estat molt important. I com que no ho indexa les perjudicades són les empreses. Salvant això, jo sempre m’alegro que la gent es pugui guanyar la vida, que el salari mínim es pugui anar indexant any rere any. Ara bé, entenc que el que cal a Europa i Espanya és una reflexió general de governs i empresaris per arribar a un pacte social perquè tota la ciutadania es pugui guanyar molt bé la vida en el sentit d’intentar resoldre les grans desigualtats socials que avui existeixen, que poden comportar una manca de cohesió social molt important i desembocar en populismes que no farien gens de bo ni a l’economia ni a la societat en general. Això que ho digui un empresari no està ben vist, però penso que hem d’anar en aquesta direcció. On per ara no hi ha acord és en l’anomenat pacte de rendes, per fer front als efectes dels increments de costos, considerant també augments salarials que compensin els increments de preus. Aquí serà més difícil establir consensos?No ha estat possible perquè els sindicats, i ho respecto moltíssim, demanaven una indexació de la inflació del 7% o el 8%. I això avui les empreses, amb la situació actual, no ho podem suportar. Comportaria molts tancaments. Amb una situació de crisi, amb molts sectors afectats encara per la covid i per la guerra, no es pot indexar el 8%. No hi ha hagut possibilitat d’arribar a un acord salarial, però ho hem deixat tot a les taules de negociació, dels diferents sectors. I a partir d’aquí, que els sectors, empreses i sindicats arribem a un acord. I jo espero que finalment s’hi pugui arribar i no entrem en un clima de crispació social que pugui desembocar en vagues i altres qüestions que poden incidir més negativament en l’economia espanyola.

“Valorem positivament les últimes dades de l’atur i que hi hagi més contractació després de la reforma”

L’aturen amb dues rodes punxades i dona 0,97 mg/l

Rotor Print posa en marxa una fàbrica nova a Olost que permet ampliar la producció en un 50%

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Quina probabilitat hi ha que toqui la Loteria de Nadal?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès