M. Teresa Espadaler (JxCat) va agafar el relleu al final del mandat passat a la seva predecessora, Rosa Vestit, com a alcaldessa de Sant Quirze. El 26 de maig la seva, amb cinc regidors, era la força més votada però un pacte entre ERC i Som Poble-CUP la va portar a l’oposició.
Com s’entoma això?
A tothom li agrada guanyar i poder governar. Vam estar contents que la majoria ens triés com a persones a qui tenien més confiança per tirar endavant el poble. Però ja durant la campanya se sentia el rum-rum que hi podia haver un pacte si no es feia la majoria absoluta, i el rum-rum es va convertir en realitat. Vam entendre que el poble deia que podíem encapçalar un ajuntament però no sols, sinó comptant amb les altres forces. A partir d’aquesta lectura vam veure que havíem de fer un govern de tots tres grups.
Però no va prosperar.
Abans de les eleccions semblava que CUP i ERC en tenien ganes i que la CUP venia a trencar el bipartidisme, que havien fet la llista per trencar les dues bandes que ells veien al poble. ERC també va dir públicament que no li faria res un govern d’unitat. Nosaltres vam dir de fer un govern d’unitat i vam quedar que s’ho rumiarien. El dia després de les eleccions, però, ja se’ns va dir per diferents àmbits del poble que ja tenien el pacte fet dos anys i dos anys. A la segona conversa amb la CUP ja ens van posar la línia vermella que volien l’alcaldia al 100% ells i ja no ens van donar l’opció de fer dos anys i dos anys. ERC ja no ens va ni donar contesta.
Era insalvable aquesta línia vermella?
Nosaltres anàvem per un govern d’unitat, tot i que som tres forces molt diferents i hauríem hagut d’aprendre a entendre’ns i cedir. No volem pintar que és fàcil i ho sabíem. Ens va xocar quan va dir aquest 100%, perquè no és la força més votada. En cap moment ens van donar l’opció de treballar conjuntament.
Vostès en posaven alguna, de línia vermella?
Llegint els resultats, com a llista més votada nosaltres l’encapçalaríem i hi hauria un tinent d’alcalde de cada part. A partir d’aquí volíem començar la negociació, però ja no és possible quan l’altre et diu això o res. Han fet un dos contra un, excloent en lloc de sumar.
En el discurs de constitució va dir que els havien deixat moltes coses fetes i que es podrien permetre “el luxe” d’aprendre com funciona l’Ajuntament.
Vam dir la veritat. Fins ara estan fent projectes que vam iniciar nosaltres. Molts no els havíem pogut iniciar perquè s’havien de fer en aquest final d’any, però ja hi havia els diners a punt. També tenen una subvenció de la Diputació per insonoritzar locals municipals i han triat un local que no és municipal que és la biblioteca i la sala d’actes. Gràcies a nosaltres també hi ha un Feder amb què es canviarà tot l’enllumenat del poble i suposarà un gran estalvi energètic.
També citava l’avantprojecte de l’escola.
Mai ningú havia apostat per fer-ho. Educació no té massa diners i ens vam avançar amb una subvenció de la Diputació per, a partir d’aquí, caminar per fer la remodelació de l’escola. Són projectes de futur i l’important és això, no deixar un ajuntament només endeutat.
Ha perillat una mica per qüestions de l’ACA. Quan es feia el projecte s’havia considerat?
El no no hi ha sigut, però sí que quan vam fer el projecte l’ACA no hi va posar cap impediment, però hi ha hagut inundacions i les lleis han anat canviant. Això fa que a vegades el que és inundable ho ampliïn perquè no hi hagi desgràcies. Sí que sabíem que hi havia l’aula de psico que la fèiem en una punta del pati que podia perillar i que havíem de reorganitzar-ho al local que hi ha ara. L’escola pot anar endavant i s’ha de treballar per al finançament, una feina que els toca a ells.
Van deixar el canvi de contenidors a punt. Ara s’ha aturat perquè s’estudia fer el porta a porta.
Teníem la visió de fer un canvi de contenidors i el porta a porta deixar-lo per a més endavant, quan es fes en l’àmbit comarcal. No ens oposem a una cosa que a la llarga s’haurà de fer. Només hem de veure que no sigui una càrrega per al ciutadà. Potser ho hauríem intentat fer conjuntament amb el Bisaura.
Després d’aquell primer ple en la majoria de temes han acabat votant a favor.
Les veritats no agraden i no va agradar. Vam dir que es trobarien amb un deute que ja va deixar ERC, que hem anat eixugant però encara hi continua sent. No vam dir mai que ens posaríem en contra de les decisions. A partir d’aquí ja és una altra etapa, treballem i si les coses es fan bé ho tirarem endavant. Fins ara tot el que s’anava aprovant són coses fetes per nosaltres.
El pressupost sí que el van votar en contra.
Perquè en aquests vuit anys sempre hem considerat que el més important és el dia a dia del ciutadà i tenir els carrers arreglats, l’escola endreçada. En aquests dos punts hi han retallat diners i no hi estem d’acord.
Sí que van votar a favor dels sous i les dedicacions. Des de llavors la de l’alcalde ha canviat en dues ocasions.
Tots tenim la nostra feina. Jo no tenia dedicació exclusiva sinó el 60%. Tenim clar, i l’inici d’aquest mandat n’és una prova, que això no és etern ni ho ha de ser. És una etapa de la teva vida i quan acabes has de continuar amb la teva feina. L’alcalde va trobar una feina i ara ha vist que li faltaven hores per poder-se dedicar més al poble. És una decisió personal i no hi hem d’anar en contra. Al contrari, si pot dedicar-hi més i el poble pot anar endavant, millor.
Van presentar una moció per a la millora de la seguretat vial en travesseres urbanes. Per què aquestes mocions ara?
Es corre força dins la població i a la carretera de Berga, un cop s’ha passat el pont, si la gent veu el semàfor de color verd dels quatre cantons acceleren. És un lloc molt transitat i creiem que s’ha de vigilar. Demanar que parlin amb Diputació, que és la titular, perquè hi posi mesures. Per desgràcia el dia del Glòria que vam estar sense llum van atropellar una persona al pas de vianants.
Estem a l’inici. S’ha plantejat si tornarà a encapçalar la llista?
Encara no, estem en un inici que també estem aprenent a estar a l’oposició, perquè personalment jo no hi havia estat i els meus companys tampoc, perquè són novells. Com a grup polític anem treballant, però no hem pensat en quatre anys què pot passar.
“No tenir gerent al Consell no ha estat bo perquè ha fet alentir el dia a dia”
És consellera comarcal de Joventut i Igualtat. Si hagués mantingut l’alcaldia tindria cartera?
No n’havíem parlat. Sí que al Consell Comarcal d’Osona el Bisaura sempre ha tingut un representant de JxCat. Jo ja ho vaig ser quatre anys sense cartera i tenia possibilitats de tornar-ho a ser, però es va negociar després de les eleccions. Potser sí que també ho hauria estat. No estava dins de cap pacte ni res.
Quins són els principals projectes de Joventut i Igualtat del Consell?
En Joventut hem tirat endavant el pla comarcal i estem contents perquè va ser per unanimitat. Gràcies a aquest pla hi poden penjar els plans locals. En Igualtat ara tenim el 8 de març i estem tancant tots els actes. El 31 de maig, dia contra la LGTBIfòbia, serà la primera vegada que el Consell posa la bandera LGTBI. En l’àmbit comarcal es llegirà un manifest de Talcomsom. També hem de millorar el pla intern de polítiques d’igualtat al Consell.
Des de JxCat el que anomenem crisi per l’elecció del gerent com la valoren?
És millor començar i tenir gerent. Hi va haver aquests processos que ho han fet endarrerir. Això no ha estat bo, perquè ha fet alentir el dia a dia del Consell, però al final s’ha desencallat, tenim gerent i hem de deixar el passat i esperar que el gerent pugui treballar i que el Consell, que ha estat pioner en moltes coses, pugui continuar. L’etapa l’hem passat i hem de mirar cap al futur no cal mirar enrere.
