Ser mosso d’esquadra a Osona té unes peculiaritats concretes. L’agent d’investigació científica Joan Fayos i la sotsinspectora sotscap de la comissaria de Vic Elisabet Graell en poden donar fe. Fayos va arribar de Barcelona a territori osonenc l’any 1991 en l’embrionari projecte dels Mossos que es va establir a Tona, i sempre ha exercit a la comarca. Graell, de la Seu d’Urgell, va viure la posada en marxa oficial del cos incorporant-s’hi el juny de 1995, i després d’un parèntesi en d’altres destinacions ara ja fa una dècada que treballa a Vic. Tots dos coincideixen a identificar un fet que els va generar un impacte important en els primers mesos de patrullatge a la comarca: la boira. “No hi estàvem acostumats. Tots érem de fora i recordo que el 1991, quan no fèiem tasques policials com a tal, els primers cops que hi havia boira no ens deixaven sortir de nit. Va ser un impacte i vam haver d’aprendre a conduir amb boira. Fins i tot alguns companys no es van acostumar a estar dies sense veure el sol i van marxar”, explica Fayos.
Graell també té anècdotes vinculades amb la pubilla de la Plana i l’orientació a la carretera: “Recordo patrullar amb el cap a fora del cotxe, i mentre el company conduïa, l’altre indicava que estàvem a dins del carril”. I és que la conducció, la meteorologia i el tipus de carreteres que predominen a la comarca també van marcar els inicis dels Mossos. “Vam detectar que la gent d’Osona es coneixia molt bé les carreteres secundàries, i a més tenien la capacitat de conduir ràpid en superfícies amb gel o amb molta boira. Vam demanar fer el curs de conducció per poder adquirir més habilitat al volant, agafar més experiència i poder fer més bé i de manera més segura la nostra feina”, diu Fayos. I és que les carreteres i la connexió de les poblacions és de les coses que més ha canviat en el darrer quart de segle a Osona. El total desdoblament de la C-17 al creuar la comarca, la construcció de l’Eix Transversal o la millora de vies com la C-62 al Lluçanès també han comportat canvis en matèria de seguretat. D’una banda, a l’hora d’arribar als punts on hi ha una emergència –“fer la Trona amb les alarmes enceses era una aventura, però arribaves ben marejat i dels tres quarts d’hora de recorregut no baixaves”, apunta Graell– i de l’altra, en l’evolució de la delinqüència. “Fa 25 anys coneixíem tots els delinqüents. Tot era més familiar i quan hi havia un robatori o delicte, per com estava fet gairebé sabies qui podia haver estat. El delinqüent sempre busca sortides fàcils per escapar, i a Osona no hi eren. La millora de les carreteres ha obert la comarca per allò bo i també per coses dolentes”, desgrana Fayos.
La tecnologia també ha facilitat l’adaptació i l’orientació dels nous agents que arriben a Osona, un fet, el de conèixer la comarca, que va ocupar els primers mesos d’activitat tant de Fayos com de Graell. “El primer que fèiem quan visitàvem un municipi en el qual encara no havíem estat mai era demanar un mapa. Quan no hi havia cap servei, ens dedicàvem a anar d’un punt a un altre, memoritzar carrers i passar pels camins que portaven a les masies”, recorda la sotscap.
