“No trobem a faltar res” de Barcelona, on havien viscut tota la vida, asseguren Carolina Navarro i Pere Senpau. Des del juliol s’han establert definitivament a Seva amb les seves dues filles, la Laia, que estudia 4t d’ESO, i l’Ainet, que fa 3r de Primària, i “no ens hem tornat a moure”. Traslladar-se a Osona era un projecte que feia anys que tenien en ment. De fet, el pare té vincles al poble des de petit. La seva àvia era de Seva i regentava la casa de la Quadrada, “era la Mercè de la Quadrada”, i ell, que era el més gran dels cosins, hi passava moltes temporades. “Als 14 anys vaig dir a l’àvia que volia viure amb ella”, recorda Senpau, al carrer Pedret i finalment ho ha fet però en un altre lloc.
La família va comprar la casa on viuen fa quatre anys. “Va sortir l’oportunitat de comprar i fer vida aquí”, diuen. Des de llavors hi han pujat sempre a passar caps de setmana, vacances i festius. “Ja havíem pactat venir aquest curs” i per això havien previst fer obres a la casa, comenta Navarro. Havien de començar el 16 de març, just en el confinament, i això ho va endarrerir tot perquè “vam estar molt temps sense venir”. I el confinament, “el vam passar en un pis de 50 metres quadrats, tots quatre amb el gos, i vam dir: ‘mai més”. Asseguren que “la pandèmia ha estat la reafirmació de venir sí o sí”.
Ara ja estan establerts i les dues filles ja han començat el curs. La petita, a l’escola Farigola, al poble, i té claríssim que es queda amb aquesta escola i amb viure a Seva, a banda que “tinc més pati i no fem tants deures”. La Laia tot i ser adolescent admet que ho porta “bastant bé” i s’està adaptant a la manera de fer de l’institut de Taradell, on ja ha fet amistats. D’entrada la filla gran volia continuar fent vida a Barcelona per anar al club on nedava, però l’última setmana va decidir fer un canvi de vida i va descartar baixar cada dia a la ciutat.
El tipus de feines que tenen els pares també ha facilitat la decisió. La mare fa teletreball en una empresa distribuïdora de productes químics. “La idea era baixar igualment o intentar arreglar horaris” però de moment, diu, el teletreball “va per llarg” i assegura que “facilita a nivell logístic l’adaptació”, encara que coneixen gent al poble que els podria donar un cop de mà. El pare és encarregat en una empresa d’instal·lacions i ja té una feina en què ha d’anar voltant, i té l’avantatge que “aquí no he de buscar aparcament”, un fet que a Nou Barris “em posava histèric”.
Encara que admeten que probablement “sempre serem pixapins”, s’han sentit “molt ben acollits”. Tenen clar que no tornarien enrere.
