Van passar des del Marroc fins a Almeria i després en un autocar fins a Vic i d’allà fins a Manlleu, on viuen des de fa dos anys i mig, explica la Fàtima, de la qual no s’esmenta el cognom per preservar la identitat. Ella té 19 anys i va arribar a Osona amb els seus pares i els seus dos germans petits, que estudien 6è de Primària i 3r d’ESO, respectivament –ara té un tercer germà més petit–. Van decidir marxar del seu país d’origen perquè allà “no teníem feina ni menjar” amb l’esperança de, aquí, trobar un “futur millor per estudiar i per la salut”. Des que van arribar la seva situació ha millorat relativament, però s’allunya de les expectatives que els van fer prendre la decisió.
L’arribada a Manlleu, una ciutat de la qual no coneixien ni el nom, va ser molt dura, ja que tota la família es va veure abocada a dormir al carrer: “Passava les nits plorant, ens vam trobar a fora dormint durant una setmana, no teníem a ningú”. Finalment, després de passar algunes nits “amagats”, recorda la jove, algú els va donar unes claus per anar a un pis que continuen ocupant en l’actualitat.
Tota la família viu en una situació irregular, sense papers i en un pis ocupat a l’espera de poder trobar una feina i regularitzar la situació. Per aquest motiu, la Fàtima s’està formant a través de Càritas, una entitat que “ens ajuda molt” i que els ha permès poder disposar de menjar –també van al Sarró– o d’estufes i bombones per escalfar-se a l’hivern. Gràcies a l’entitat han pogut millorar la seva situació. La jove fa la formació a través de l’Associació Tapís quatre dies a la setmana per anar adquirint habilitats que li puguin servir, després, per trobar feina. L’idioma, que “al principi va costar molt”, el domina perfectament. La situació complicada que van trobar en arribar, sobretot per trobar un lloc on viure i feina –tampoc de forma irregular–, es va complicar encara més amb la pandèmia.
La Fàtima assegura que després de tot “l’esperança no es perd per trobar una feina” per a ella i també per als seus familiars.
