El brot es va originar a la Xina però el nord d’Itàlia és una altra de les zones més afectades pel coronavirus, del qual a Catalunya ja se n’han detectat dotze casos i a tot l’Estat espanyol n’hi ha gairebé una vuitantena, segons la darrera actualització. A la zona de la Llombardia les autoritats han pres mesures de confinament i a altres zones properes han decretat el que anomenen alerta groga. Dos osonencs que viuen allà, el vigatà Víctor Guerrero i Núria Ordeig, de Vilalleons, expliquen com és ara el seu dia a dia.
“La gent no està preocupada per agafar el virus, sinó pels efectes econòmics”
Guerrero viu a Cremona, una ciutat envoltada de municipis on s’ha decretat l’alerta vermella que comporta un confinament i en la qual s’han detectat 91 casos, dels quals 60 ja s’han recuperat de la malaltia. El vigatà va anar a la localitat per primer cop el 2014 a fer de babysitter ensenyant anglès als fills d’una família italiana –abans havia estat uns anys a Anglaterra i al Japó– que s’ha convertit en la seva “segona família” i amb qui viu actualment. En va marxar i al cap d’un parell d’anys hi va tornar. Ara l’activitat habitual de la ciutat, explica, ha canviat, tot i que considera que “el tema del coronavirus s’ha exagerat molt en les notícies”. Guerrero assegura que els seus familiars i amics li truquen “per demanar si estem bé o si necessitem alguna cosa”. Ell diu que al lloc on viu “no hi ha un perill imminent”, tot i que “sí que és veritat que els nens no han anat a l’escola” i la mare de la seva segona família, que treballa a Milà, fa teletreball.
“Els súpers estan plens de gent i les prestatgeries buides, com els carrers”
El vigatà ara es dedica a l’àmbit de la selecció de personal i “treballem sempre online, per tant no ha canviat gaire la cosa”. Els seus clients, però, “ens han avisat que potser no faran algunes entrevistes en persona per evitar el contagi” i alguns “em miren malament en saber que visc en una zona d’alerta groga”. A fora, però, els supermercats “especialment els primers dies, han estat plens de gent i les prestatgeries, buides”, com els carrers de la ciutat. Guerrero comenta que hi ha restriccions i anècdotes, com que la policia “no fa controls d’alcoholèmia per la por de contagiar-se i que moltes botigues han tancat”, i assegura que “el pànic es veu en la gent gran. Hi ha persones que han aprofitat la situació i es fan passar per doctors i entren a casa de la gent gran i els roben diners”. I a tot plegat, explica, s’hi suma la dificultat d’arribar als productes antibacterians i els gels per netejar les mans, que són “impossibles de trobar”. Amb tot, “la situació és delicada, però una mica exagerada”, remarca.
Núria Ordeig fa quatre anys que viu a Florència i treballa en un restaurant. Allà, “només n’han diagnosticat dos casos, però des del cap de setmana passat s’ha notat el pànic de la gent perquè alguns supermercats van quedar completament buits”. En el seu entorn, explica, “la gent no està preocupada per agafar el virus, sinó pels efectes econòmics”, ja que es tracta d’una ciutat molt turística i “notem que venen menys turistes”. Tem que es prenguin mesures com a la Llombardia de tancar escoles, gimnasos i els bars estan obligats a tancar abans. De gent passejant, assegura, n’hi ha menys i alguns es veuen amb mascaretes, tot i que “més que res les porten els turistes, els italians, no”. A la feina, diu Ordeig, els ha afectat sobretot amb els grups grans, normalment d’estudiants que hi van a fer viatges que “o no venen o esperen que passi l’alarma del corona”. Per ara, el virus el veuen des de l’espiell de la porta.
