El viacrucis burocràtic de les petites ramaderies acaba en un manifest de denúncia

Cinc ramaderes del Lluçanès, Osona i el Moianès formen part del col·lectiu que aquesta setmana ha fet públic el document “Foc als papers”, en el qual es posa de manifest tota la tramitació administrativa necessària per obrir una explotació ramadera o declarar qualsevol activitat de producció alimentària. El document de Ramaderes de Catalunya, que és com s’anomena un col·lectiu que agrupa una setantena de pageses, vol servir també de guia per a nous emprenedors. Elles, d’entrada, no s’adhereixen a la insubmissió davant l’administració anunciada la setmana passada per un ramader de Moià. El col·lectiu vol denunciar “la duplicitat de la burocràcia”, segons Núria Cabré, una ramadera de Sant Martí d’Albars que fa de portaveu del col·lectiu. I exemplifica aquesta duplicitat en el fet que moltes vegades s’ha de repetir la mateixa tramitació davant d’organismes diferents. “La llicència d’activitat està en llet i formatgeria, però si fas formatgeria d’entrada, t’estalvies el de la llet”, segons expliquen al document. “Tenint en compte que vivim en l’època d’internet, seria factible tenir un únic expedient on anar abocant tota la documentació que et van demanant, i que la puguin consultar des de tots els departaments implicats per no haver-la de presentar 30 vegades.” Tot i que l’excés de burocràcia és una queixa habitual en el sector primari, la majoria de Ramaderes de Catalunya representen petites explotacions, en extensiu o semiextensiu (es consideren així les explotacions lleteres), de caràcter familiar. És en aquests casos on la burocràcia es pot fer més feixuga o fins i tot asfixiar un projecte. “Dues ramaderes del col·lectiu han plegat per la burocràcia. Hi ha papers que tu no ets capaç de gestionar i ho has d’externalitzar i arriba un moment que no amortitzes els costos”, justifica Cabré. De fet, en la majoria de casos, el sector està regulat per directrius europees. “La UE demana uns requisits. La llei no és restrictiva, és molt oberta i en altres països ho tenen més ben resolt que no pas aquí”, afegeix Núria Cabré. En el seu cas, l’any passat van començar un projecte amb cabres de llet que compaginen amb altres feines i encara està en una fase molt incipient. Tenen un ramat de 32 cabres, de les quals només 16 estan en producció. “Pràcticament és per a autoconsum i la família”. Fan llet, derivats i “comencem a fer proves amb algun formatge”. La seva situació, explica Cabré, és diferent de la que es pot trobar un petit artesà a França. “Allà, una explotació pot vendre tots els seus productes en un comerç de proximitat. Aquí està prohibidíssim. Si tens un ramat de cabres només pots vendre cabra.” En tot cas, si volguessin comercialitzar qualsevol altre producte elaborat a l’explotació, com pugui ser horta o melmelades, caldria fer la corresponent tramitació. I encara més exemples de França. “Allà sempre es maduren els formatges en lleixes de fusta. Aquí no es defineix. Han de ser materials que es puguin netejar i dependrà del veterinari que et toqui a l’hora de fer la inspecció.” Una altra diferència són els obradors compartits. “Aquí és impensable entre diferents sectors.” Però la comparació, Cabré, no només la fa amb França. En comunitats de l’Estat espanyol amb més tradició formatgera, com poden ser Andalusia, Extremadura o el País Basc, “els requisits sempre han sigut més laxos. A Catalunya sempre hem sigut més papistes que el papa”. D’aquesta manera, el col·lectiu reclama “una legislació específica per a obradors i formatgeries de petita capacitat”, diferent dels projectes més industrialitzats. “Al sector primari els autònoms no arribem a final de mes. Les ajudes europees de la PAC es van crear per estabilitzar els preus de venda, no per ajudar els ramaders, i per això hi ha preus que fa anys que no es toquen i en molts casos ja no hi ha marge”, denuncia Cabré. En el seu cas, “no rebem cap ajuda, ni la volem. El negoci ha de ser viable. Rebre ajudes pot suposar quedar enganxat. De vegades no arriben a temps i els crèdits, s’han de tornar”. "La llei és oberta, però sovint a Catalunya som més papistes que el papa"Núria Cabré, portaveu de Ramaderes de Catalunya Per combatre aquesta situació, Ramaderes de Catalunya ja fa quatre anys que treballa per fer pressió i generar consciència. “L’any 2019 vam fer un primer document, un mapa amb tots els tràmits administratius que hi havia. Ara, partint d’aquell mapa, hem anat més enllà, indicant també els preus de les taxes que fan falta en cada cas.” Al document, de 44 planes, s’hi explica tota la tramitació inicial que cal fer davant l’Ajuntament i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’hora d’iniciar qualsevol activitat agrícola o ramadera, així com els preus dels projectes o les taxes. També els controls de l’activitat, ja puguin ser sanitaris, d’animals de treball o moviments de dejeccions o cap a l’escorxador. Acte seguit hi ha quatre blocs concrets (carn, llet, formatgeria i altres) on s’especifiquen els requisits concrets de cada àmbit. I, finalment, hi ha un últim bloc de reflexions, suggeriments i propostes en el qual el col·lectiu apunta formes de sortir d’aquest atzucac que asfixia el sector. També es posa de manifest que, amb la digitalització, s’han retirat tasques i competències a les oficines comarcals i que d’aquesta manera tota la responsabilitat recau sobre el ramader. Això també obliga a tenir una connexió fiable a internet, la qual cosa no sempre és possible. Entre les sis demandes finals del document també hi ha l’aplicació d’“exempcions de taxes per a tota aquella gent que tanca cicles a la mateixa explotació fent producció i elaboració” o la “facilitat per fer instal·lacions ramaderes petites”. Les cinc pageses d'Osona, el Moianès i el Lluçanès que formen part del col·lectiu Ramaderes de Catalunya són, a part de Núria Cabré, Núria Expósito (Toll Ecològic de Collsuspina), Núria Molas (L'Esquellot del Montseny de Viladrau), Aina Roca (El Serradet de Barneres, de Sant Martí Sescorts) i Raquel Valldeoriola (Mas Serramitja, de Moià).

El viacrucis burocràtic de les petites ramaderies acaba en un manifest de denúncia

“La voluntat era fer una fira encarada a millorar la raça bruna”

“Lluitant perquè no es perdi la petita pagesia”, a l’Hostal del Vilar

El sector primari és l’únic que perd afiliats a Osona i el Ripollès

“Tinc estabilitat i tinc horari”

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin