Ara fa 15 anys, Vic va iniciar el projecte de l’anella verda. El recorregut ambiental a l’entorn de la ciutat tenia dues funcions: d’una banda, crear un espai per fer activitat física i fomentar els hàbits de vida saludable i de l’altra, començar tota una tasca de recuperació de la llera dels rius Mèder i Gurri i els seus boscos de ribera. Una dècada després de tancar la circumval·lació a la capital d’Osona, l’anella verda és tota una referència per a les estones de lleure, esport i oci dels vigatans, una situació que es va accentuar a causa de les restriccions de mobilitat en època de pandèmia. En l’àmbit ecològic, a més, els indicadors de les zones fluvials per on transcorre el camí i on s’hi va intervenir han canviat en positiu.
En aquesta idea de deixar de donar l’esquena als rius que flueixen pel terme municipal de Vic, però, hi havia una assignatura pendent: el tram fluvial del Mèder que passa pel nucli urbà de la ciutat. Amb l’objectiu de poder fer una actuació integral en aquest espai, l’Ajuntament i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) –centre adscrit a la UVic-UCC– han treballat els últims anys en el projecte anomenat Riberes de Vic. Recentment, les accions plantejades per millorar la situació del tram fluvial que va des de sota el pont de l’antiga N-152 fins a l’aiguabarreig del Mèder i el Gurri han rebut una important subvenció de 2 milions d’euros. L’ajuda econòmica prové de la Fundación Biodiversidad, un ens que pertany al Ministeri per la Transició Ecològica de l’Estat espanyol.
En concret, la convocatòria –que compta amb recursos dels fons europeus Next Generation– tenia com a objectiu finançar la restauració d’ecosistemes fluvials i reduir el risc d’inundacions en entorns urbans utilitzant solucions basades en la natura. I això és precisament el que es farà durant els propers tres anys en el tram de tres quilòmetres on s’han previst una dotzena d’actuacions. “Feia temps que ho perseguíem”, explica el regidor de Medi Ambient, Albert Castells (Junts), tot posant l’accent en haver aconseguit tants diners de cop per fer una intervenció vinculada al riu, “ja que d’una altra manera ens hauria comportat molts anys destinant-hi petites quantitats”. Des d’aquest gener, hi ha un tècnic de Medi Ambient centrat en el desplegament d’aquest projecte.
I amb què es materialitzaran aquests diners? Doncs per exemple amb un seguit d’intervencions perquè l’aigua, “encara que n’hi hagi poca”, pugui circular tota l’estona, “aconseguint una major oxigenació i de retruc una millor qualitat”, apunta Castells. En aquests primers mesos es dissenyarà l’estratègia per potenciar una major continuïtat del curs fluvial, “amb recursos com escales de peixos o riuets laterals”, per superar els llocs on l’aigua queda embassada en èpoques de sequera. També és curiós el fet que, molt probablement, caldrà desfer tot allò que es va construir als anys noranta, “en què la tendència a tot Europa era encaixonar el riu”. Aquests murs baixos de formigó són presents en el tram del Mèder que transcorre per la zona del Remei i també a prop de Genís Antel. “L’objectiu és naturalitzar de nou aquests espais”, comenta Castells.
De retruc, aquestes intervencions també han de minimitzar el risc d’inundacions “quan hi hagi temporals com va ser el Glòria”. En punts en què els habitatges hi són propers –com pot ser la zona del parc Xavier Roca i Viñas–, “es buscarà més espai previ perquè l’aigua es lamini cap als costats”, evitant d’aquesta manera que les possibles crescudes arribin amb tanta força a les parts habitades.
La primera feina a fer, però, serà la redacció d’un pla estratègic. Això farà que els projectes “no s’acabin amb els diners el 2025”, sinó que es determini un full de ruta “perquè els canvis a l’entorn del riu tinguin continuïtat en el temps”, apunta Castells. El regidor vigatà remarca que les intervencions milloraran l’estat del riu, però de retruc “tindrà incidència en millorar la salut de les persones”.
Llocs d’actuació del projecte Riberes de Vic
Endagament del Mèder
Els murs de formigó que es van construir als anys noranta per canalitzar el curs fluvial es destruiran en la seva majoria. L’objectiu és que la llera es fusioni amb el riu i que l’aigua es pugui moure. En resum, naturalitzar de nou el riu.
Resclosa passeig de la Generalitat
En la canalització del riu al seu pas pel nucli urbà de Vic que es va fer ara fa unes dècades es va crear una petita resclosa a sota del pont del passeig de la Generalitat. A l’espera de si es destrueix totalment, caldrà fer-hi una escala de peixos.
Resclosa de les Adoberies
La resclosa artificial just a sota del pont de Queralt, al barri de les Adoberies, provoca que en moments de sequera l’aigua hi quedi embassada. Es farà una actuació per facilitar la circulació de l’aigua, i una millora general de tot l’espai de ribera.
Zona de l’antiga fàbrica Genís Antel
S’hi eliminaran elements de formigó que encaixonen el riu, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua i que aquesta es pugui laminar més bé als laterals en cas de crescudes. En una segona fase, l’antic espai industrial passarà a ser una gran zona verda.
Aiguabarreig entre el Mèder i el Gurri
És el punt on s’uneixen els rius Gurri i Mèder. Les actuacions aniran en el sentit de permetre més espai perquè l’aigua es pugui laminar amb més facilitat en cas de crescudes. També s’eliminaran diversos elements de formigó que hi són presents.
Resclosa del Gurri
Al riu Gurri al seu pas per la Font de Sant Pere, al barri de l’Horta Vermella i en plena anella verda, hi ha una resclosa que s’enderrocarà. L’objectiu és facilitar la circulació de l’aigua, potenciant la seva oxigenació i evitant l’embassament.
{{ comment.text }}