Molts ciutadans de Vic han passat aquest cap de setmana per la Biblioteca Pilarin Bayés per fer la coneixença d’un equipament cridat a ser un dels nous símbols de la ciutat. Tant la inauguració de divendres –en què es calcula que hi havia un miler de persones– com les dues jornades de portes obertes, dissabte i diumenge, han estat un èxit de públic que fins i tot ha superat les expectatives.
“És una biblioteca per a la gent”, havia dit l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, en el seu parlament inaugural. Més enllà del que ja és un lloc comú en política, és cert que el nou equipament s’ha pensat per a usos múltiples que no són únicament relacionats amb els llibres, incloent-hi altres vessants de la cultura, del lleure i de relació i cohesió social. “S’obre la porta a un nou projecte cultural”, va dir Erra. La “ubicació estratègica” forma part d’una idea política i social: l’equipament vol una frontissa del Vic nord i el Vic sud, separats pel riu Mèder. Es parla de cremallera per cosir la ciutat, amb equipaments com L’Atlàntida o l’ACVic que ja hi són, i altres actuacions en curs i en previsió, com les Adoberies o el nou campus universitari de Salut al Prat d’en Galliners. Inaugurant el gran projecte dels seus dos mandats, i amb la perspectiva de no tornar-se a presentar, Anna Erra deixava el llegat recordant que des del 8 d’abril de 2016, quan es va aprovar el projecte en el ple, hi havia hagut unanimitat política, per la qual va agrair a tots els grups de l’Ajuntament.
L’agraïment també va ser per a la Diputació de Barcelona, el soci que ha acompanyat l’Ajuntament en tot el camí. El seu diputat de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, va arrencar alguns aplaudiments espontanis quan va dir que aquesta seria “la biblioteca d’Europa”, i la va comparar amb la de Hèlsinki, la capital de Finlàndia, considerada un referent i que va ser un dels models a l’hora de fer el projecte de Vic. “Aquesta la supera”, va afirmar. També va parlar Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, que va remarcar “el programa de dinamització social i comunitària” que hi ha a l’entorn del projecte. Abans que tots ells havia parlat Pilarin Bayés. La vigatana més coneguda a Catalunya, que dona nom a la biblioteca, va reconèixer que aquesta era per a ella “la millor culminació d’una carrera professional”. I com a dibuixant, va dir que li hauria agradat tenir a les mans “un gran retolador per dibuixar-me a mi mateixa fent una reverència i donant-vos gràcies”. El seu nom va ser escollit per votació popular entre els diversos que s’havien proposat (Anna Dodas, Maria Àngels Anglada, 1 d’Octubre i Ausa), que ara donen nom a diferents espais de l’interior.
El que estava esperant el públic, però, era l’espectacle inaugural que es va desplegar després dels parlaments, i que va utilitzar el mateix edifici com a escenari. Des de dalt, asseguda en les finestres de la planta superior, l’actriu Maria Ramírez feia de narradora conduint un relat que s’anava desplegant a través de diversos grups i artistes. La Banda de l’EMVic, el grup de dansa TLs, el contratenor Jordi Domènech interpretant l’Himne a l’Amour, el violoncel de Marçal Ayats i el violí de Coloma Bertran o la veu de Lluís Soler recitant La plana de Vic de Verdaguer, mentre diferents artistes de la companyia Estampades es despenjaven per la façana. Un relat sobre la biblioteca buida i com fer que hi anessin entrant els llibres, mentre es passaven pàgines d’un gran llibre que penjava de la façana i que feia de fil conductor a tot el muntatge, que va acabar amb un esclat de confeti sobre el públic i la il·luminació de tot l’edifici. Quan es va tallar la cinta, una allau de gent va entrar ja a l’edifici per conèixer el seu interior. Era el preludi de l’allau de gent del cap de setmana.
L’acte va estar tenyit pel record de l’atemptat d’ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil que s’ubicava al mateix lloc on ara hi ha la biblioteca. Familiars de les víctimes eren presents entre els convidats. Anna Erra va dir que aquesta era “una oportunitat per escriure una nova història” a la ciutat. El moment més emotiu va ser durant l’espectacle, quan es va fer referència a l’atemptat i es van il·luminar deu estels situats a cada un dels arbres del jardí que recorden els morts. En els graons que baixen, al costat hi ha escrits els noms de tots.
{{ comment.text }}