Amb la perspectiva de mig any de les eleccions, quina valoració fan dels resultats?
Positiva. Encara que sembli un tòpic això que després de les eleccions tots els partits diuen que ells han guanyat, nosaltres estem contents perquè vam mantenir el nombre de regidors que teníem, cinc, i també vam augmentar el nombre de vots. La part que no és positiva és la majoria absoluta que va aconseguir JxCat. Jo sempre dic que la majoria absoluta no és mai bona, de cap color polític, perquè hi deixa d’haver pluralitat de veus i pensaments. També haig de dir que van ser bons perquè vam deixar la dreta més dreta fora de l’Ajuntament. Per tant, en general va ser positiu tot i que a mi em va saber greu que el company Arnau Martí [cap de llista de Vic En Comú Podem] no aconseguís representació perquè era un punt positiu al ple.
Tanta valoració positiva xoca si es té en compte que es presentaven per trencar amb 40 anys de govern de Convergència a la ciutat de Vic i aquests van aconseguir majoria absoluta.
És veritat que nosaltres ens presentàvem per aconseguir l’alcaldia de Vic i crèiem que podia ser possible un canvi. Ho vam dir durant la campanya i estàvem disposats a fer-ho. Fa quatre anys ja hi havia hagut la possibilitat de fer un canvi, però en aquell moment no va ser possible. Per què no es podia tornar a repetir? Érem conscients que guanyar tot sols era molt difícil, perquè Vic és una ciutat molt tradicional amb un cultiu de vot convergent molt important. Però de mica en mica la ciutat va canviant i crèiem que pactant podríem arribar a governar. En teníem moltes ganes. I és cert, no ens esperàvem la majoria absoluta de JxCat, però és que tampoc se l’esperaven ells. La ciutat va decidir això i tindrem quatre anys de govern de JxCat amb majoria absoluta. Per tant, des de l’oposició de l’Ajuntament farem el que ens deixi fer el govern però al carrer continuarem fent com fins ara.
“Farem la mateixa oposició que si no hi hagués un govern amb majoria absoluta”
Perquè guanyin les esquerres a la ciutat de Vic potser caldria eixamplar la base d’aquests partits. Als barris de la ciutat on aquests partits podrien aconseguir més vots hi va haver una participació més baixa.
Aquesta és una possible lectura del que va passar, però en política se’n poden fer moltes més. JxCat té un votant molt fidel al centre de la ciutat, però també és veritat que tot i que nosaltres en teoria tenim més votant a altres zones de mica en mica anem creixent també aquí al centre.
Com influiran els resultats amb l’oposició que farà ERC durant el mandat?
Serà exactament igual que si no hi hagués hagut majoria absoluta. Nosaltres fem una oposició constructiva. Tenim un projecte i un programa que tothom pot consultar a la nostra pàgina web. Està molt clar que nosaltres treballarem aquests quatre anys perquè aquests projectes es puguin dur a terme o almenys que es puguin iniciar. Ho farem pels més de 3.400 veïns que ens van donar el seu vot.
Anna Erra, l’endemà de les eleccions, va agafar el compromís públic de continuar treballant amb diàleg amb l’oposició malgrat tenir majoria absoluta. Això s’està fent així?
Jo crec que aquesta és una realitat que tothom hem d’anar aprenent. Ells han d’aprendre a saber gestionar la majoria absoluta perquè no és gens fàcil, jo no la voldria per mi, i nosaltres hem d’aprendre que estem a l’oposició amb un govern amb majoria absoluta. Durant l’elaboració de les ordenances i els pressupostos ens hem reunit molt i hi ha hagut bona predisposició, tant per part d’ells com nostra, però no hi ha hagut encara cap acord. En una negociació tothom ha de cedir i per exemple ens els pressupostos, tot i que hi ha punts en què ens podríem posar d’acord, tenim projectes diferents. Tot i que hi ha hagut diàleg, a nosaltres ens agradaria deixar molta més petjada en els pressupostos.
“El porta a porta és un dels grans temes de ciutat que hem d’afrontar”
Efectivament, diàleg i bona entesa però de moment JxCat ha aprovat tant les ordenances com el pressupost sense el vot a favor de cap partit de l’oposició.
Nosaltres hi hem votat en contra perquè els projectes de ciutat són molt diferents. I el pressupost és el que reflecteix el projecte de ciutat de cadascú. Per tant, és difícil votar-los a favor si aposten cap a un cantó diferent al que nosaltres els faríem anar. Ara bé, hi ha projectes que els hem posat a sobre la taula que els han agradat i a mi m’és igual que acabin portant el segell d’un o altre. Si serveix per sumar i que la ciutat vagi millor, perfecte.
Parlem de projectes concrets. JxCat vol construir un tercer pavelló al Castell d’en Planes i vostès voldrien un pavelló nou al sud de Vic.
Durant la campanya i en el nostre programa electoral defensàvem que volíem equilibrar la ciutat distribuint els serveis per tots els barris. Si agafes el mapa de la ciutat i hi poses tots els serveis que hi ha veuràs que tots queden al centre o al nord. Al sud n’hi ha pocs. És veritat que construir un pavelló nou al sud de Vic és més car que fer una tercera nau al pavelló del Castell d’en Planes, però si poses a l’altre cantó de la balança el benefici social que comporta equilibrar els equipaments això canvia. Però no és només la tercera pista del pavelló, sinó que també és el nou rocòdrom, el nou camp de gespa o els vestidors, que tots es fan a la mateixa zona de la ciutat.
Un altre punt de discòrdia en el debat dels pressupostos va tornar a ser el del Mercat Municipal. Acusen l’equip de govern de voler deixar morir el mercat.
Els fets ho demostren. Ja al final de l’anterior mandat vam demanar als grups polítics a través d’una moció que es comprometessin tots a salvar el Mercat Municipal fos quin fos el resultat de les eleccions del mes de maig. JxCat no hi va donar suport. Ara s’ha tornat a veure en els pressupostos: preveuen zero euros pel mercat. Nosaltres demanàvem una petita partida de 100.000 euros. D’acord que amb aquests diners no pots aterrar l’actual i fer un nou mercat, però sí que pots contractar un tècnic que comenci a treballar en el futur del mercat, si cal que retornin la concessió els actuals responsables o que treballi perquè la marca del Mercat Municipal no decaigui. Si volem que Vic sigui ciutat de fires i mercats, hem de tenir un mercat municipal com deu mana. Com, on, quan i qui? ja es decidirà, però cal destinar un pressupost mínim per treballar-hi.
També discrepen de l’estació intermodal d’autobusos que l’equip de govern vol construir al sud de Vic.
És veritat, no hi creiem. No hi creiem perquè va en contra de la ciutat excel·lent en temes de medi ambient que defensem. Si et passeges per Europa veuràs que s’està fent tot el contrari del que es vol fer aquí. Incentivar que hi hagi una estació d’autobusos al sud de Vic farà que hi hagi d’haver després també autobusos i cotxe que portin la gent cap al centre o cap a altres pobles… no és la ciutat que nosaltres volem, amb menys cotxes, més agradable. No veiem bé preveure una inversió d’un milió d’euros per aquest projecte. Nosaltres parlant amb tècnics de mobilitat ens diuen que la tendència a la majoria de ciutats no està anant cap aquí.
Parlant de medi ambient i llegint els programes electorals, tots els grups incloïen moltes propostes per fer front a l’emergència climàtica. Sorprèn que Vic no hagués apostat per ser pionera en la recollida porta a porta. Serà una realitat aquest mandat? I haurà ara sí consens?
El consens ja hi era el mandat passat.
Però no es va fer.
No es va fer perquè el porta a porta que plantejava JxCat era un suïcidi. Pensi que el porta a porta no és fàcil. En una ciutat com Vic s’ha de fer molt bé, cal una feina prèvia d’educació i conscienciació a les escoles, a les associacions de veïns i això suposava que, si es volia fer ben fet, calia un equip gran d’agents cívics i educadors. Nosaltres vam fer una vintena de propostes per millorar la proposta que presentava l’equip de govern. Però no es va acceptar. Hi havia gent que ens deia “deixeu-los, voteu-hi a favor i ells ja s’estavellaran”. Però qui hi hagués perdut no hauria estat el govern ni l’oposició de l’Ajuntament de Vic sinó la ciutat. Però la implantació d’un sistema de recollida porta a porta, ben pensat i ben fet és un dels temes de ciutat que hem d’entomar. Si et passeges per Vic, hi ha moments que fa molta pena, amb contenidors que estan sempre plens i andròmines al costat dels contenidors. Els veïns m’envien fotos contínuament per denunciar-ho.
Arran de les negociacions del POUM, que hi van acabar votant a favor al final de l’anterior mandat, hi havia el compromís d’una inversió per recuperar l’ús de la zona del Graell. El pressupost pel 2020 ja inclou la partida.
Sí, i n’estem satisfets. Que nosaltres hauríem volgut més? Evidentment que anàvem a màxims, però sempre a l’hora de negociar tothom ha de renunciar a alguna cosa. Amb el POUM vam negociar això i la protecció del Puig dels Jueus. Estava prevista una carretera que passava pel mig i vam poder incidir perquè es parés per estudiar-ho millor. No vèiem bé que es trinxés el Puig dels Jueus amb una carretera.
“A dia d’avui sí que m’agradaria tornar a ser candidata d’ERC el 2023”
Efectivament, es va dir que es desenvoluparia un pla especial per estudiar-ho millor. Ja s’ha començat a parlar?
S’ha fet alguna reunió, però nosaltres demanàvem un bon estudi i un bon treball abans de decidir fer-hi res.
Em dirà que potser és d’hora, però s’ha plantejat si li agradaria tornar a ser la candidata d’ERC a l’alcaldia de Vic?
A dia d’avui li diria que sí. Però en tres anys i mig poden passar moltes coses. A més, no soc jo qui decideix el candidat a l’alcaldia sinó que és la militància d’ERC, jo puc decidir tornar a optar a ser la candidata. Però tal com està actualment la política del país, en constant ebullició, hi poden haver molts canvis i també en les vides personals de cadascú. El que és segur és que qui acabarà decidint el candidat seran els militants d’ERC.
