Nascut el 7 d’abril de 1933, Miquel Riera Pujol era el petit de cinc germans. Quan tenia 3 anys, en esclatar la Guerra Civil, el seu pare va ser assassinat juntament amb altres cinc vigatans a prop del pont del Vent de la carretera de Vilanova de Sau. En acabar els estudis al col·legi Sant Miquel es va incorporar a l’empresa adobera familiar Vídua de J. Riera, SA, que per la mort del pare se n’havia fet càrrec el seu germà gran. A part d’aquest orgull pellaire que sempre ha reivindicat en totes les seves activitats, la seva vida l’ha dedicat, amb l’ajuda de la seva dona, Maria Bansell Vilarrúbia, amb qui es va casar el 6 de maig de 1965, a ajudar les persones necessitades de Vic. Ho demostra la quinzena d’entitats socials d’Osona a les quals ha estat vinculat al llarg de la seva vida i que dilluns li van voler fer un reconeixement organitzat per l’Ajuntament de Vic i l’entitat Amics de la Ciutat. L’acte es va fer a la Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida de Vic i va reunir unes 300 persones que van omplir gairebé totes les butaques. L’alcaldessa, Anna Erra, recordava que Riera i la seva dona havien ajudat a fer una ciutat millor: “Ens heu ajudat on no arribaven les administracions o altres entitats”. Destacava entre les seves virtuts “el coratge, la generositat, la humanitat i la força de voluntat”. Va tenir com a model d’aquesta vocació social el seu cosí Joan Riera i Rius (1919-1992), a qui l’Ajuntament de Vic va reconèixer l’any 2013 amb el nomenament com a Vigatà Il·lustre.
Miquel Riera ha estat, entre d’altres, director de Càritas Arxiprestal de Vic, col·laborador de la Llar Juvenil, patró de Casa Caritat, de la Fundació Esclerosi Múltiple, president de la Fundació Tutelar l’Esguard, president de l’Associació Ashes, membre de Creu Roja, de Sant Tomàs, de la Fundació Gallifa, voluntari del Banc d’Aliments, de l’Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes o membre de la Fundació Hospital Santa Creu. L’actual president de la Fundació Tutelar l’Esguard, Feliu Puigbò, encarregat de recordar la biografia de Riera, admetia que “sense ell avui a Vic tindríem més precarietat”. I el seu amic Francesc Orenes el definia com “una bona persona, honesta i confiada”. El pellaire Antoni Ylla-Català, que va recordar com Riera sempre s’havia mostrat agraït amb les adoberies Colomer i Garreta perquè després de la guerra els van donar un cop de mà per refer-se, va voler mostrar el reconeixement de tots els adobers vigatans “pels valors” i “per haver estat un pellaire exemplar”.
L’alcaldessa, que va entregar a Riera i la seva dona una figura de l’Estudiant de Vic i un ram de flors, va destacar que havia fet de nexe amb l’empresariat vigatà i osonenc perquè tinguessin aquesta sensibilitat social i col·laboressin a fer realitat projectes com Sant Tomàs o l’edifici Osonament.
{{ comment.text }}