A Vic i Manlleu hi haurà zones de baixes emissions (ZBE) abans d’acabar l’any 2025. Així es desprèn de l’Acord per la millora de la qualitat de l’aire de Catalunya, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que es va fer públic divendres. Segons l’acord, que ha rebut el suport dels ajuntaments, diputacions, entitats municipalistes, gestors d’infraestructures i els principals agents socials i econòmics, les ZBE estaran presents a tots els municipis de més de 20.000 habitants abans del 2025. La normativa estatal preveu ZBE als municipis de més 50.000 habitants, tot i que també s’apliquen als que ens tenen més de 20.000 que superen els valors límits de la qualitat de l’aire.
L’objectiu és reduir un 15% les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i partícules en suspensió (PM) generades l’any 2025. Segons la consellera Teresa Jordà, s’establiran “directrius comunes a tot el país perquè la ciutadania pugui entendre què volen dir aquestes zones, independentment de criteris específics de cada municipi”. Per la seva banda, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, assegura que “descarbonitzar la mobilitat amb l’impuls d’un transport més col·lectiu, compartit i connectat és avui una de les polítiques més eficaces per millorar la qualitat de l’aire”. A Vic, l’Ajuntament ja ha engegat un assessorament per detectar els espais en què s’hauria de limitar el trànsit i per saber l’impacte que tindria per als vehicles. Segons Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme, “perquè pugui funcionar, necessitem que hi hagi un foment des del govern per millorar el transport públic i el canvi del parc de vehicles”. “L’R3 és fonamental. És el transport sostenible per vincular-nos amb el nord i el sud. Si això no millora, el projecte quedarà coix”, matisa.
Per impulsar les ZBE, els ajuntaments s’han de dotar d’infraestructures i eines com càmeres per detectar els vehicles que incompleixen la normativa. Palmero assegura que, en aquest àmbit, “s’està fent una inversió més complexa que simplement delimitar ZBE”, i insisteix que el projecte ha de venir acompanyat d’altres polítiques: “Hi ha d’haver un canvi cap a la sostenibilitat, però els que se’n veuran més afectats seran els desfavorits”.
En el cas de Manlleu, Enric Vilaregut, primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Territorials, declara que la decisió d’impulsar ZBE ja els la va avançar el Departament en reunions que mantenien per tractar la contaminació atmosfèrica del poble. És conscient que “no només ens afectarà a Vic i Manlleu, sinó a tothom que vulgui entrar. M’ho agafo amb prudència”. Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, Vilaregut assegura que “s’estan portant a terme moltes actuacions per reduir-la”, com un estudi per detectar-ne l’origen, la promoció dels vehicles elèctrics o el foment del carril bici. Les ZBE, però, “serà la més forta i complicada de gestionar”. “Afectarà les classes mitjanes i baixes perquè pot significar que calgui canviar de cotxes. Cal veure com es gestiona. Si no hi ha ajuts contundents, hi pot haver molt rebuig social”, explica.
Els ajuntaments reclamen polítiques i ajuts per evitar el “rebuig social”
La gestió de les ZBE serà municipal i, a hores d’ara, l’Ajuntament no disposa d’eines per impulsar-les. En aquest sentit, el govern obrirà línies d’ajut per un import de 6 milions d’euros “per donar suport als municipis en la definició del projecte i l’execució”, comenta Jordà. Els imports provindran del Fons Climàtic, que es nodreix dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. En paral·lel, el govern també s’ha compromès a treballar per fer possible l’aprovació de la Llei de la Qualitat Atmosfèrica durant aquesta legislatura, que permetrà actualitzar la legislació catalana ja existent i proporcionarà eines per facilitar i gestionar les polítiques ambientals.
