Vic i Manlleu formen part de les seixanta ciutats catalanes on el preu del lloguer passarà a estar limitat per l’índex de referència de la Generalitat, un indicador que ofereix una estimació de l’import que s’hauria de pagar per cada metre quadrat a l’hora d’arrendar un habitatge tenint en compte la zona on es troba i la mitjana dels lloguers del seu voltant. Així ho va aprovar aquest dimecres el Parlament després que JxCat, ERC, Catalunya En Comú Podem i la CUP votessin a favor de la proposició de llei que han cuinat durant els últims mesos el Sindicat de Llogaters i Llogateres i el Departament de Justícia i que vol evitar que un propietari pugui demanar el preu que vulgui un cop pengi el cartell de lloguer.
A Vic i Manlleu, així com a Barcelona, Mataró o Granollers, quan la regulació entri en vigor les quotes mensuals hauran de complir dues grans premisses: que l’import pactat a l’inici d’un contracte no estigui per sobre de la mitjana dels lloguers de la mateixa zona –el valor que estableix l’índex de referència de la Generalitat– i que, si se’n signa un de nou, no se sobrepassi la xifra que abonava cada mes l’anterior inquilí. Tal com es pot consultar públicament al web de l’Agència de l’Habitatge, ara mateix per un pis de 80 metres quadrats al centre de Vic construït entre el 1979 i el 2007, i en bon estat, el preu no hauria de superar els 517 euros, mentre que n’haurien de ser 402 en el cas d’un de cèntric a Manlleu.
La llei, impulsada pel Sindicat de Llogaters i Llogateres i a la qual es van introduir modificacions in extremis aquest mateix dimecres per assegurar els vots de JxCat –els quatre diputats del PDeCAT hi van votar en contra–, té per objectiu que hi hagi un topall que fixi un límit de preu. D’aquesta manera, es pretén desterrar els contractes abusius als municipis més poblats de Catalunya i, així, garantir el dret a l’habitatge després de “la forta pujada dels últims anys”, que –segons el sindicat– “ha causat dificultats econòmiques molt greus per accedir a un habitatge i romandre-hi, una situació agreujada encara més per la pandèmia de la Covid-19”.
La proposta, ara ja aprovada i que inclou excepcions pel que fa a obra nova o als propietaris amb ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals, compta amb el suport de 4.000 entitats socials, però ha topat amb Foment del Treball o els agents immobiliaris, que consideren que atempta contra el dret a la propietat privada i que, entre d’altres, fomentarà l’economia submergida. Al Parlament tampoc hi van donar suport el PSC, el PP ni Ciutadans, que asseguren que es tracta d’una iniciativa “sense recorregut” perquè, tal com ja va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries, el text conté punts que no queden emparats en l’Estatut i que vulneren la Constitució.
Des de Vic i Manlleu, ciutats incloses al radi d’acció de la llei perquè superen els 20.000 habitants i van registrar un augment de més d’un 20% dels lloguers entre el 2014 i el 2019, els governs municipals reconeixen que al mercat immobiliari s’hi dona “una gran especulació”. “El dret a l’habitatge és clau i essencial”, apuntava l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, aquest dimecres a la tarda, “som conscients que cal una regulació, però tenint molt present els petits propietaris i potenciant la rehabilitació del parc d’habitatge de la ciutat”. Rafa Cuenca, regidor d’Habitatge a Manlleu, celebrava que la iniciativa finalment hagi prosperat, “i amb consens”, “per distensionar un mercat que diria que està gairebé trencat”, i hi afegia que caldrà complementar la llei amb recursos i altres polítiques actives que garanteixin, per exemple, un increment de la inversió en habitatge social.
Al conjunt d’Osona i el Ripollès, els últims cinc anys els preus del lloguer han anat a l’alça i la mitjana mensual a totes dues comarques es torna a situar als nivells previs a l’esclat de la bombolla immobiliària. A Vic, per exemple, el 2005 s’hi pagaven 408 euros, un import que va pujar fins a 532 en només tres anys i que el 2019 es va situar en 559, la dada més alta d’entre les que queden recollides a les estadístiques que la Generalitat actualitza trimestralment basant-se en les fiances dipositades a l’incasòl, on és obligatori registrar qualsevol contracte nou. Viure de lloguer a la capital d’Osona ara mateix és més car que fer-ho a la resta de les de la Catalunya Central, com Manresa (470) o Moià (489), però més barat que a Girona (634), Granollers (669) o Barcelona (978).
