Els patinets s’han convertit en ben poc temps en elements quotidians del paisatge urbà. La seva manejabilitat i dimensions reduïdes i la velocitat que poden agafar –la llei posa el límit en els 25 km/h– els converteix en un gran aliat per moure’s per les ciutats. La convivència amb els vianants i els altres vehicles, però, no és fàcil i sense una normativa clara i unànime per a tothom és molt complicat regular què es pot fer i què no circulant amb un vehicle de mobilitat personal (VMP), nomenclatura que més enllà dels patinets elèctrics –els més populars– també inclou els segways, overboards i monocicles .
Vic i Manlleu han detectat problemes similars en aquest àmbit de la mobilitat urbana, i fruit d’això han apostat per fer front comú: les regidories de Seguretat de les dues grans ciutats d’Osona –encapçalades per la vigatana Elisabet Franquesa i el manlleuenc Arnau Rovira– així com les policies locals i els tècnics de mobilitat dels dos municipis fa mesos que treballen en la redacció d’una normativa conjunta. I és que tot i que la Direcció General de Trànsit (DGT) recull algunes normes i permet aplicar sancions si no es compleixen, “hi ha certs punts que els ha de regular cada municipi”. En aquest sentit, i tal com apunta Franquesa, l’objectiu és que les dues ciutats “anem a l’una”, i que el que no es permet a Vic “tampoc sigui legal a Manlleu i a l’inrevés. I vetllar perquè a tot arreu es compleixi la normativa acordada”.
A dia d’avui, la DGT sí que fa constar normes de compliment obligatori i que poden comportar sancions de fins a 200 euros. En són exemples la prohibició de circular per voreres i zones de vianants, fer-ho amb auriculars o manipulant el telèfon mòbil o que hi vagi més d’un ocupant. A Vic, des del juny s’han posat 105 sancions, “la majoria per circular per voreres”, reconeix Franquesa. A Manlleu, Rovira explica que també s’han fet campanyes de control “i s’han posat multes”.
En les trobades per consensuar una normativa conjunta a Vic i Manlleu s’hi han debatut temes com l’obligatorietat de portar casc, de fer-se una assegurança –vegeu peça en aquesta pàgina– o l’edat mínima per conduir. En aquest últim apartat, per exemple, la proposta marcaria els 16 anys, “però els 15 si tens el carnet de ciclomotor”, amb l’objectiu que els conductors de VMP “tinguin uns mínims de coneixements de circulació”, conclou Rovira. Un cop acordada la normativa que es vulgui aplicar a les dues ciutats, quedarà recollida en les ordenances de civisme i mobilitat. De fet, Vic i Manlleu apunten que la voluntat és que s’aprovi “al més aviat possible”, però que s’està a l’espera de la DGT, “ja que tenim constància que treballa per regular més coses a escala estatal”, i el que no es vol és fer una aprovació i que quedi obsoleta en pocs mesos. El fet que la normativa quedi recollida en unes ordenances municipals permetrà sancionar en aspectes en què fins ara “només podíem fer recomanacions”. Les dues poblacions tenen ben detectades les zones més conflictives pel que fa a la convivència entre VMP, vehicles convencionals i vianants: a Vic, Franquesa apunta “al passeig de la Generalitat o la rambla del Carme”, i a Manlleu, punts com la plaça Fra Bernadí –vegeu peça de la pàgina 3– o carrers on circulen per les voreres i molt a prop dels portals de sortida de les cases.
Vic i Manlleu han apostat per treballar junts i fer front a una necessitat “que la ciutadania ens reclama”, diu Franquesa, com és la circulació dels patinets elèctrics pels carrers i places de les ciutats. Rovira critica que el fenomen dels VMP “ha enganxat per sorpresa l’administració estatal”, i tot lamentant la lentitud d’acció té clar que “com que no saben com posar-s’hi, han traspassat la responsabilitat als municipis”. Així doncs, Vic i Manlleu han assumit el lideratge a Osona per regular la circulació de patinets elèctrics, “i un cop aprovada la posarem a disposició dels altres municipis de la comarca per si els hi pot ser útil”, explica Rovira.
Més enllà de crear una normativa única per Vic i Manlleu i tenir un marc legal per sancionar si no es fan bé les coses, les dues ciutats fa temps que realitzen sessions pedagògiques sobretot en instituts –on hi ha bona part dels usuaris– així com a peu de carrer.
