Marià Serra i Badell, qui va ser alcalde de Vic per ERC durant la Segona República –de l’abril del 1931 al desembre del 1933– i durant bona part de la Guerra Civil –entre l’estiu del 1936 i el setembre del 1938–, serà recordat a la ciutat amb un carrer. Es tracta d’una via de nova creació situada a la zona del Nadal. La decisió d’incloure la figura de Serra i Badell al nomenclàtor de la capital d’Osona no és un tràmit més, sinó que posa punt final a un debat polític i ideològic de més de vint anys. I ho fa amb un ampli consens al consistori, ja que la proposta definitiva va germinar el setembre del 2019 a través d’una moció del grup republicà aprovada per unanimitat per tots els partits amb representació –Junts, ERC, Capgirem i el PSC–, i la decisió es va reafirmar dilluns amb l’única negativa de la regidora no adscrita Carme Tena, que va sol·licitar ajornar la decisió “a l’espera d’investigar bé si va ser còmplice de l’assassinat de religiosos a l’inici de la Guerra Civil”.
Per entendre tot el procés i la rellevància de dedicar un carrer a Marià Serra i Badell cal remuntar-se al setembre de 1999, quan l’aleshores portaveu d’ERC, Josep Maria Font –present a la sala en el ple de dilluns–, va expressar aquesta voluntat. Des de llavors, s’han viscut diversos episodis vinculats a qui va ser alcalde republicà de la ciutat: des de diversos articles a la premsa en sentits oposats –com per exemple els publicats en la secció d’opinió d’aquesta mateixa edició o en la de dilluns passat–, fins a homenatges per recordar la seva figura. En l’àmbit polític, un dels capítols més destacats es va viure l’abril del 2004: Esquerra va fer arribar la proposta de dedicar un carrer a Marià Serra i Badell al ple, i va rebre el suport dels republicans, el PSC i Iniciativa. Els 10 vots en contra de CiU, però, van frenar el projecte. En el debat, els representants del govern municipal van demanar que s’ajornés la decisió, “ja que encara fereix els sentiments de moltes famílies vigatanes”.
En l’aprovació de la proposta que es va fer en el ple de dilluns, el regidor d’ERC Albert Palou va remarcar que es tractava “d’un gran dia per a la memòria democràtica de la ciutat”. Palou també va expressar la voluntat que en el moment que sigui “una realitat palpable” es pugui fer un acte amb els familiars directes de Serra i Badell que continuen vius. Sobre Serra i Badell, el regidor republicà en va destacar que es tractava “d’una figura que tots ens hem de sentir nostra”, ja que segons les seves paraules “sempre va intentar que Vic i els seus ciutadans patissin el mínim possible la cruesa de la Guerra Civil”. Des de Capgirem, s’hi va donar suport, però van recordar que el nomenclàtor de la ciutat “no és representatiu de la societat”, tot denunciant que la majoria de noms són masculins i caldria donar més visibilitat a les dones.
El nom dels carrers de Vic és un debat recurrent al ple de l’Ajuntament. Un dels casos que més polèmica ha aixecat és el del carrer Virrei Avilés. El fet de tenir una via dedicada a una persona que va ser militar de l’exèrcit espanyol al segle XVIII i que va participar en la repressió dels pobles indígenes a l’Amèrica del Sud pel sol fet d’haver nascut a Vic genera des de fa anys cert debat polític. De fet, l’estiu del 2018 es va fer una consulta entre els veïns del carrer per si volien canviar el nom, i el resultat va ser que el 87% dels 289 participants van dir que no volien cap modificació.
També hi va haver sarau en la decisió de dedicar un espai al referèndum de l’1 d’octubre. Descartades les opcions de rebatejar la plaça de l’Estació i el mateix carrer Virrei Avilés, finalment es va optar per la plaça que hi ha just davant de l’entrada de l’edifici del Sucre. La feina dels historiadors també permet descobrir facetes de personatges que a Vic tenen carrers, però per desconeixença poca gent els posa en dubte. És el cas de Pius XII, que dona nom a una avinguda al barri de l’Estadi. Tal com recollia l’article de la periodista Anna Buj a La Vanguardia del passat 20 d’agost, la publicació del llibre Un papa en guerra per part de l’historiador David Kertzer reobre el debat de quina va ser la posició del màxim representant de l’Església durant el nazisme. Com s’apunta en la peça, mentre que el Vaticà ha defensat sempre que va fer tot el possible per salvar la vida de milers de jueus, arxius que s’han obert a consulta recentment apuntarien que va optar per un silenci còmplice, amb la voluntat que l’Església catòlica d’Alemanya no perdés pes ni poder dins del règim nazi.
